¿Què és el feminisme? Definició i guia per a principiants

Després del #MeToo,  ‘Un violador al teu camí’, les mobilitzacions cada vegada més multitudinàries del 8-M o el cas de violació grupal de ‘La manada’, el feminisme s’ha anat guanyant, a poc a poc, un espai en la nostra realitat quotidiana i en els mitjans de comunicació. Malgrat això, és un concepte amb un llarg recorregut històric del qual encara moltes persones desconeixen el significat i al qual atorguen connotacions negatives. ¿Sabem realment el que vol dir? Repassem, amb motiu del 8-M, la definició d’aquest concepte tan a l’ordre del dia i alhora tan mal interpretat.  [Projecte multimèdia 8-M].

Definició de feminisme

Al llarg dels últims anys, la paraula ‘feminisme’ ha anat prenent rellevància en molts contextos, en alguns, envoltada d’una connotació negativa, fins a fer-se un lloc en qualsevol debat polític o de bar. El feminisme no és odiar els homes, ni voler la supremacia de les dones. No és una moda, tot i que, efectivament, està de moda, és molt més que això. La Reial Acadèmia Espanyola (RAE) defineix el feminisme com «el principi d’igualtat de drets de la dona i l’home, així com el moviment que lluita per la realització efectiva en tots els ordres del feminisme». Tot i així, encara hi ha certa reticència a declarar-se obertament feminista o a donar suport a aquesta ideologia per part d’alguns grups a causa del desconeixement del seu significat.

No és un antònim de ‘masclisme’

El feminisme no busca la superioritat de la dona respecte a l’home, sinó que és la ideologia que defensa la igualtat en aspectes socials, culturals i econòmics entre els dos sexes. Malgrat això, la similaritat semàntica de la paraula amb el concepte de masclisme fa que en moltes ocasions adquireixi un significat incorrecte en el qual se la considera una mena d’antònim de ‘masclisme’. En aquest sentit, l’error d’interpretació més habitual del concepte ‘feminisme’ el fa adoptar el significat que actualment ostenta la paraula ‘femellisme’.

El ‘femellisme’, que no és un concepte recollit encara per l’IEC és popularment conegut com la paraula equivalent al masclisme, tot i que en sentit contrari. Així, el ‘femellisme’ impulsa la preponderància de la dona, mentre que el masclisme privilegia l’home i cap dels dos aposta per la igualtat de gènere. Aquesta idea també se sol vincular al concepte de la misàndria, que és el menyspreu als homes. 

El feminisme en la història

El concepte engloba una sèrie de moviments, l’origen dels quals és «tan llunyà com puguem trobar lluites de dones, primer individuals en el si de les il·lustrades tertúlies sobre la raó al segle XVIII, més tard de grup com el sufragisme», assegura Mariela Fargas Peñarrocha, professora titular d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona.

Així, és fàcil endevinar que el feminisme no és un concepte unitari, sinó que engloba diferents modalitats d’una lluita que comparteix una mateixa finalitat. «Els feminismes procuren la visibilització i la transformació de les formes d’opressió, dominació, segregació i altres violències específiques que pateixen tots els subjectes que no són homes. La força de transformació dels feminismes posa en qüestió tota força de conservació de les esmentades formes de violència. En aquest sentit, tota proposta que, en nom del feminisme, subscrigui formes socials, econòmiques i polítiques afins a la conservació i, per tant, subscrigui formes d’opressió, dominació i segregació, ha de ser qüestionada com a feminista», assegura Begonya Saez Tajafuerce, coordinadora Mínor Gènere i Màster Mundus Phiafec de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Molts consideren que el feminisme està vivint actualment la seva ‘època d’or’ per la notorietat que ha adquirit en la vida quotidiana, però també existeix molta discrepància sobre això. «El que existeix és un potent activisme feminista a la xarxa gràcies a les noves tecnologies de la comunicació, que revelen amb enorme rapidesa i difusió històries concretes de lluites o de sofriments. L’etiqueta  visibilitza experiències quotidianes, per exemple les relatives a l’agressió sexual, la gent les explica, és una permanent denúncia pública», assegura la professora Fargas Peñarrocha.

El patriarcat, l’enemic del feminisme

Notícies relacionades

Laia Palau: «Vaig tenir una companya maltractada i vam intervenir-hi»

Isabel Coixet: «Em van trucar quan estava rodant per preguntar-me com anava la rentadora»

«El que estem vivint és una època en què el sofriment que el sistema heteropatriarcal, específicament en la seva declinació social, econòmica i política, és a dir en el si del capitalisme tardà, com a sistema que sosté i és corroborat alhora pel sistema neoliberal, i totes les formes de violència que comporta no se suporten més», assegura la professora Saez Tajafuerce. I conclou: «El feminisme ve a posar en evidència aquesta violència estructural, no només contra les dones, sinó també contra els migrants, els animals, la terra, etc. i a combatre-la.»

Per això, abans de parlar de feminisme s’ha de parlar de patriarcat, assegura Nerea Pérez al seu llibre ‘Feminismo para torpes’ (ed. Planeta). Segons la historiadora Gerda Lener, que s’ha ocupat d’estudiar les relacions entre homes i dones des de l’any 6.000 abans de Crist fins al #MeToo. «El patriarcat és la manifestació i institucionalització del domini masculí sobre les dones i nens de la família, i l’ampliació d’aquest domini sobre les dones de la societat en general», assegura Lener. Així, el patriarcat és «tot un sistema històricament construït que es basa en la supremacia de l’home que exerceix un lideratge indiscutible sobre el poder o la propietat, i perpetua el control dels seus recursos mitjançant pràctiques de violència. Ja en els anys setanta del segle XX el feminisme radical va col·locar el patriarcat en el centre de l’opressió de les dones», assegura la professora Fargas Peñarrocha.