El primer turista espacial busca vuit acompanyants per anar a la Lluna

L’últim gir arriba després que el milionari japonès conclogués que qualsevol que fa una cosa creativa mereix ser considerat un artista. Les condicions, molt assumibles, són dues: una voluntat d’expandir els límits propis i disposició a ajudar els altres. Hi ha vuit vacants entre els dotze tripulants que el 2023 s’enlairarà amb rumb a la Lluna en un viatge que preveu tres dies d’anada i tres de tornada.

La web de Maezawa detalla el procés. El període d’inscripció finalitza el 14 de març, una setmana després arribarà el primer filtrat i al maig es procedirà a les últimes entrevistes presencials i revisions mèdiques. Les despeses corren a càrrec seu. Maezawa, de 45 anys, va pagar una suma desconeguda i presumptament astronòmica a Musk pels bitllets del coet Starship per al projecte ‘Estimada Lluna’. 

 

Passatgers i mercaderia a la Lluna

«Esperem d’aquesta missió que porti l’home més lluny del que mai ha arribat», ha anunciat l’empresari nord-americà. La seva òrbita, de fet, serà més gran que les descrites per les missions Apollo. Musk s’ha escarrassat en el projecte des que Maezawa fos ungit dos anys enrere com a pioner en el turisme d’alta volada. Del seu coet de 120 metres d’altura espera que obri una nova fase en l’exploració espacial i que algun dia porti passatgers i mercaderies a la Lluna, Mart i més enllà. És reutilitzable, en contra dels actuals, fet que a la llarga n’abaratirà els costos.

L’artefacte encara s’ha d’afinar. Han aterrat coets sense problemes en vols de 150 metres però els dos últims prototips s’han estavellat contra el terra després de recórrer més altitud. Són contratemps que no han alterat els plans de Musk i Maezawa, al·lèrgics a l’ortodòxia i la rendició.

Perfil del primer turista espacial

Notícies relacionades

Un 93% dels trens de la Cerdanya incompleix l'horari

Apareixen noves acusacions contra el monitor evangelista per abús sexual: «Va utilitzar la meva innocència i encara no sé com afrontar-ho»

L’excèntric milionari japonès va decidir en un viatge amb tren a la universitat que no seria cap altra cara «trista i cansada» en un vagó farcit de gent i va marxar a Califòrnia per patinar en parcs i amarar-se de música. A la seva tornada al Japó va vendre mercadotècnia de les seves bandes favorites i d’aquella llavor germinaria el seu imperi de moda Zozotown. Ha admès que al seu país pensen que és un paio estrany.

El 2012 va instaurar jornades laborals de sis hores que atempten contra la tradició nacional i anima els seus treballadors a divertir-se. A la resta del món no se’l va conèixer fins que tres anys enrere va deixar anar a la casa de subhastes Sotheby’s més de 110 milions de dòlars per un Basquiat que li havia sacsejat la ment. Mai abans s’havia pagat tant per una obra pintada als Estats Units. Amb la mateixa gosadia va destinar una part de la seva fortuna per solcar l’espai quan Musk li’n va obrir la porta.