Lluny encara de la igualtat: la situació de la dona en 10 gràfics

La dona a la llar

La dona a la llarSegons l’Enquesta Contínua de Llars (ECH) de l’INE de 2019, les espanyoles d’entre 25 i 34 anys solen emancipar-se abans que els homes. El 2019, un 44,8% de dones pertanyents a aquesta franja d’edat no estaven emancipades, enfront d’un 60,7% d’homes. Però si prestem atenció en la composició de les llars, a més edat més dones viuen soles. Quant a les llars monoparentals, el 2019 la majoria d’ells estaven formats per mares amb els seus fills (un 81,1% del total).

Ara bé, si ens fixem en el paper de la dona en el desenvolupament de les activitats domèstiques, s’adverteix que en molts casos encara queda pendent una repartició més equilibrada d’aquestes perquè, com assenyalen les dades recopilades per EpData, un 77,5% de les dones les porten a terme tots els dies i només un 32,9% dels homes.

També en les cures hi ha una pronunciada distància entre tots dos. El 2017, per exemple, un 92,3% de les excedències per cuidar els fills van ser de dones. Fins i tot les hores setmanals dedicades el 2016 a cura dels fills contrasten: 38 hores les dones, 23 els homes. Malgrat això, trobem que, en el cas de la cura o l’educació dels nets, el nombre d’hores va aconseguir igualar-se.

Un context laboral complicat

Les dones representen el 74% de les persones amb contracte a temps parcial i el 94% de les quals s’inclinen per aquesta opció per poder atendre fills o adults malalts, segons dades del 2020.

La famosa bretxa salarial es manté en la seva línia. El salari mitjà a Espanya ha anat creixent, tant per a contractes indefinits com per a contractes temporals, però en els dos casos la distància entre els salaris segons el sexe de la persona continua resistint a reduir-se, tot i que és menor la diferència entre els contractes temporals.

A Catalunya, malgrat que la dona havia deixat de liderar les taxes d’atur el 2008, el 2014 va tornar a superar la dels homes i es manté així fins a les últimes dades que consten del 2020. Tot i així, ja no trobem una diferència tan abismal com podria ser la del 2002.

L’especialització

El 2018 a Espanya el percentatge de graduades en educació superior va assolir el 53,6%, un valor més gran que el de graduats, amb un 46,4%. En concret, van destacar en quantitat de graduades en tots els nivells educatius, excepte en el Tècnic o Tècnic Auxiliar. 

Un dels camps encapçalats pels homes és la ciència. Les dades del Ministeri evidencien que en la carrera investigadora encara és molt reduïda la presència de dones com catedràtiques. Com estudiants, les dones representen el 72% de les persones matriculades en graus de Ciències de la Salut, i només el 25% en graus tècnics o científics, com enginyeries i ciències pures, per exemple.

Tradicionalment, certs sectors laborals estaven destinats als homes, però a poc a poc la dona ha començat a aparèixer en aquests mercats laborals. Continua sent un inici perquè, per exemple, segons l’INE, del total d’ocupades el 2019, les branques amb menor presència femenina són subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat; i subministrament d’aigua, activitats de sanejament, gestió de residus i descontaminació. A més, no hi ha participació de la dona en indústries extractives i activitats d’organitzacions i organismes extraterritorials. 

Camí cap al reconeixement

L’esport d’alt nivell està dominat pel sector masculí, però això no només es dona a les pistes. La Comissió Dona i Esport del Comitè Olímpic Espanyol va publicar fa anys un estudi en el qual, entre altres coses, es quantificava l’escassa participació de dones en llocs de poder en l’àmbit esportiu. La investigació constata que, en el període estudiat, cap Federació superava el 46% de presència femenina en els seus Òrgans de Govern. Les dones estan més ben representades, segons l’estudi, en els Comitès Tècnics d’Àrbitres o Jutges que als altres llocs de poder.

Fer-se un lloc en la cultura és complicat sent dona, però algunes dades estan millorant a Espanya. Per exemple, en els Premis Princesa d’Astúries del 2019 quatre guardons van ser entregats a dones i tres a homes. En els premis nacionals de Cultura, del 2001 al 2019, les premiades van ser 124 i els premiats 291, però podem observar que, a partir del 2018, aquesta tendència es comença a trencar.

El poder a mans femenines

Notícies relacionades

¿Hi ha vaga el 8 de març pel Dia de la Dona?

Irene Montero: «El permís de maternitat s’ha d’ampliar a sis mesos»

La trajectòria de les dones amb poder és una mostra de com es pot progressar: cada vegada són més les que aconsegueixen endinsar-se en la política o en el poder econòmic. Les dones han passat de ser el 2013 l’11% de les persones en els consells d’administració de les empreses de l’Ibex 35 a ser el 31,17% el 2020, segons les últimes dades publicades. En política, el 1983 la participació de les dones en els parlaments autonòmics era de només un 5,6%, un percentatge que ha crescut fins a arribar al 46,19% el 2019. Un altre exemple és el Congrés de Diputats, on també s’observa una progressiva millora en la presència femenina.

Aquests indicadors no són més que una petita mostra d’una cosa tan àmplia com complexa que resulta impossible d’abordar en tota la seva magnitud. Les dades contemplades, no obstant, evidencien que en determinats aspectes estem progressant amb escreix, però cal tenir present que, en d’altres, encara estem molt lluny per aconseguir-ho.