Irene Marco-Rius: «La societat ara s’adona del valor de la investigació»

La Fundació La Caixa i el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) acaben de llançar el programa Fundació La Caixa-BIST Chemical Biology, destinat a impulsar la investigació en biologia química i l’obtenció de nous medicaments. Irene Marco-Rius, de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), dirigirà un dels equips. Doctora per la Universitat de Cambridge, la física Marco-Rius és un exemple de talent jove i d’excel·lència en investigació amb experiència internacional.

-¿Què busca el programa? 

-Atraure talent en biologia química, aconseguir una massa crítica a Barcelona i que els grups col·laborin de forma multidisciplinària. Un sol grup no pot incloure totes les tecnologies ni totes les aplicacions. Les col·laboracions que puguin sorgir entre diferents grups ens permetran avançar en projectes més ambiciosos. Suposarà un salt en la investigació d’avantguarda. Per donar resposta a les moltes preguntes que tenim en biomedicina necessitem molts recursos i molta gent treballant-hi. Com s’ha vist amb la Covid, és l’esforç global el que fa avançar la ciència.

Per als profans en la matèria, ¿què és la biologia química?

L’estudi de sistemes biològics utilitzant tecnologies basades en la química o la física. En el meu cas, estudio reaccions enzimàtiques que succeeixen al cos humà i, per a això, utilitzo la ressonància magnètica. Amb la biologia química, podem buscar nous fàrmacs, veure quins funcionen i, també, diagnosticar una malaltia abans que apareguin els símptomes. La prioritat del meu grup serà desenvolupar la tecnologia que ens permeti fer la detecció d’aquests processos enzimàtics. A més de mètodes de ressonància magnètica, utilitzarem enginyeria de teixits per veure com es comporten al laboratori les cèl·lules.

-¿Posen el focus en alguna malaltia en concret?

-La majoria de malalties acaben alterant aquests processos enzimàtics. Si sabem quin procés pot haver modificat la malaltia, es podria buscar un marcador i utilitzar-lo per a aquesta malaltia. Dit això, ens enfoquem en el càncer, perquè es comporta de manera molt especial, sobretot quan li dones sucres, i en les malalties del fetge, perquè és l’òrgan del cos humà que més funcions metabòliques té. Una de les nostres idees és utilitzar un trosset de teixit del pacient per fer el test de fàrmacs i així poder fer un tractament més personalitzat.

-¿La pandèmia ha posat en relleu la investigació?

-D’una banda sí, perquè la societat s’adona de la importància de fer investigació i de tenir finançament públic i privat, però d’una altra, s’han dedicat molts recursos a investigar la Covid, per la urgència, i s’estan oblidant altres programes i malalties.

-El programa busca atraure talent jove. ¿Fem suficient per atraure’l i conservar-lo?

-Jo vaig estar 10 anys fora i vaig tornar gràcies a una beca postdoctoral de la Fundació La Caixa. Però sí que costa retenir el talent, al final la gent ha d’anar-se’n fora si vol continuar amb la seva investigació.

¿Barcelona és un bon imant?

Sí, sobretot per a temes relacionats amb biotecnologia i bioenginyeria. Hi ha grups molt potents i molts instituts que estan apostant per això, com el BIST. Barcelona és un bon lloc per quedar-se.

-Estem en vigílies del 8-M. Vostè de petita volia ser...

-¡Astronauta!

-¿I quan es va interessar per la física mèdica?

-Durant la carrera. Per experiències personals em vaig adonar que m’interessava molt mirar l’espai, i encara m’interessa, però que el que de veritat afectaria les vides de les persones que estimo és desenvolupar tecnologia aquí, a la terra, i especialment la relacionada amb la medicina.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

-Un consell per a les nenes.

-Que facin el que més els agradi. Des de petites tenim la mateixa curiositat que els nens, i al final la ciència és curiositat. Que alimentin aquesta curiositat i s’oblidin de la resta.