Una nena atrapada en un cos de nen

Sasha és la protagonista d’‘Una niña’, un documental sobre la disfòria de gènere que desborda emoció i sinceritat i que s’estrena el 12 de març a Espanya, en ple debat polític i social sobre la ‘llei trans’. La cara de Sasha, els seus ulls, el seu somriure, la seva por, la seva felicitat, les seves llàgrimes i la seva honestedat esfondren mites i mostren la realitat de les persones trans.

La pel·lícula comença amb la mare de Sasha (la mare que tot menor trans hauria de tenir) preguntant-se si és la ‘culpable’ de la disfòria de gènere de la seva filla. En l’embaràs va desitjar amb totes les seves forces tenir una nena. «¿Pot ser que hi influís? ¿Vaig fer res malament?», es pregunta amb angoixa. Ella, el seu marit i els seus altres tres fills adoren Sasha. Són una família roure. Tots entenen que és una nena. I com a tal la tracten. Però saben que fora de casa, la seva vida és molt més difícil. I a mesura que vagi creixent serà pitjor. La petita té alguna amiga, però no s’atreveix a convidar-la a casa perquè descobreixi la seva femenina habitació. Sasha gairebé sempre juga sola. 

‘Una niña’ porta la firma del realitzador francès Sébastien Lifshitz, que fa anys va mostrar a la gran pantalla la vida de Bambi, nascuda el 1935 i una de les primeres transsexuals de França. «El concepte ‘trans’ se sol associar a l’adolescència, quan el cos canvia. Però el relat de Bambi em va obrir els ulls, perquè ella des que tenia 4 anys se sentia una nena», comenta el realitzador.

Amb l’objectiu de disseccionar la disfòria de gènere en la infància, el director va entrar en fòrums ‘online’ de pares de nens i nenes trans. Se li van tirar a sobre i el van acusar d’obscè. Lifshitz els va tranquil·litzar i els va explicar que el seu punt de vista seria respectuós i que no tenia com a objectiu ser un ‘voyeur’ sinó conscienciar l’espectador. Finalment, dues famílies van acceptar rebre’l: una del Canadà i una altra de França. La del Canadà gaudia d’una situació bastant bona, atesa l’enorme acceptació social. En la de França ocorria al contrari, així que el cineasta es va proposar explicar la seva història.

«La família de Sasha està unida i és extremadament sòlida. Hi ha un vincle d’amor incondicional entre ells. La seva casa és una bombolla de protecció», explica el cineasta.

Karine, la mare de Sasha, és una mare forta, però està al límit de les seves forces. Lluita i lluita amb la direcció i els membres del claustre de l’escola de la seva filla perquè sigui considerada una nena, perquè pugui anar vestida amb faldilla, perquè a les classes de ballet li donin els vestits de nena i perquè sigui tractada en femení. El director escolar –que no es veu en cap moment– no hi accedeix i reclama a Karine un certificat mèdic que avali aquesta necessitat.

Karine acudeix al metge de capçalera, a qui fa mil preguntes. Entre aquestes, la que li fa més mal és saber si el desig de tenir una filla durant l’embaràs pot ser que influís Sasha. El facultatiu té poca formació i el que li diu la fa sentir més culpable. Però no per mesquinesa sinó per ignorància.

El cineasta va recomanar a Karine acudir a l’hospital públic de París Robert Debré. La trobada entre Sasha i Karine amb la psiquiatra infantil del centre és un dels moments més commovedors de la pel·lícula. Per fi, un raig d’esperança en la vida de la petita. Per fi, algú posa nom al que li passa a Sasha, disfòria de gènere. Sense drames, ni bajanades, ni mites, ni prejudicis, la metge els parla de ciència, de sexualitat, d’identitat de gènere. Ni Karine va tenir culpa al desitjar tenir una nena ni va fer malament a seguir els desitjos de Sasha i tractar-la com a tal. Sasha és una nena nascuda en un cos de nen. «¿Com et tracten a l’escola?», li pregunta la psiquiatra. La nena no parla. No vol, no s’hi atreveix. Se li escapen les llàgrimes i amb la seva tristesa ho diu tot.

Notícies relacionades

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Resistir a la indiferència

Després del primer contacte amb la la sanitat pública francesa, mare i filla se’n van a comprar. Compren vestits, sombrerets i biquinis. Sasha és feliç.

Karine i el seu marit saben que els espera un futur complicat. Sasha és ara una nena petita, però creixerà i necessitarà tractar-se de manera hormonal per evitar l’aspecte físic d’un home: absència de pits i òrgans sexuals femenins, borrissol, nou al coll... Aquesta serà una altra guerra. I l’emprendrà com està batallant la infància de Sasha: de la mà de la sanitat pública francesa, amb perseverança i amor incondicional a la seva filla.