Noves restriccions en les ajudes a refugiats agreugen la fragilitat de l’acollida

Espanya es va convertir el 2020 en el país de la Unió Europea (UE) que rep més sol·licitants d’asil, i va superar per primera vegada les xifres de França i Alemanya. Fa tot just dues setmanes el Ministeri de Migracions, responsable del sistema d’acollida per als refugiats més vulnerables, va dictar una ordre que en restringirà l’accés a les ajudes previstes a partir de l’1 d’abril. Els sol·licitants d’asil sense recursos que viuen en albergs només podran accedir a un pis d’acollida quan es resolgui el seu expedient. La norma ha indignat la Generalitat, que acusa l’Estat de «disminuir» i «limitar» el dret d’asil, «deixar els refugiats al carrer» i «sobrecarregar» els serveis socials municipals. Fonts consultades coneixedores del sistema d’acollida temen que aquestes restriccions col·lapsin encara més el sistema d’acollida.

Els últims tres anys el nombre de persones que demanen asil a Espanya ha augmentat un 372%. L’ascens de peticions va tocar sostre el 2019, amb més de 118.000 sol·licituds. El 2020 Espanya, malgrat la pandèmia, es va posar al capdavant dels països de la Unió Europea amb més refugiats. Ho confirmen les 88.0000 peticions d’asil tramitades, que van superar les dades de França o Alemanya. L’augment més pronunciat s’explica per la inestabilitat a Llatinoamèrica. Cada vegada són més els colombians, veneçolans, hondurenys o salvadorencs que viatgen a Espanya fugint de la violència de carrer i organitzada.

Aquest augment de peticions ha fet col·lapsar el sistema d’acollida, i ha fet que els terminis per als tràmits d’asil s’allarguin més del que està establert. En principi, les sol·licituds s’han de resoldre passats els primers sis mesos. La realitat és que poden allargar-se fins a tres anys, i normalment la resposta sol ser negativa. El 2019 només el 2,8% de sol·licitants d’asil van ser reconeguts com a refugiats, i Espanya es va convertit en el país amb menys resolucions acceptades de tota la Unió Europea, segons l’Eurostat. Segons les dades de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), Espanya accepta només el 5% de sol·licituds d’asil, mentre que a la resta de la Unió Europea la taxa és molt més alta. Del 30% el 2019 i del 17% el 2020.

Quan un immigrant demana refugi, i aplicant la convenció de Ginebra, el Govern li proporciona una targeta vermella, que li permet accedir a un permís de residència i feina legal. El 30% no tenen recursos i demanen empara en el pla estatal d’acollida. L’estat els allotja durant 18 mesos a través de dues fases. En la primera, de sis mesos, els sol·licitants d’asil viuen en un alberg. En la segona accedeixen a ajudes econòmiques per llogar o compartir un pis. Com que les resolucions tarden tant a arribar, els sol·licitants d’asil entren en la segona fase sense tenir encara l’estatus reconegut. Però quan els deneguen l’estatut de refugiat o les ajudes, ja tenen un lloc on poder començar de zero.

La nova instrucció del Ministeri de Migracions, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, dicta que a partir de l’1 d’abril només podran accedir a la segona fase del pla d’acollida aquells sol·licitants d’asil que tinguin una resolució favorable. Fins aleshores, s’hauran de mantenir als albergs el temps que sigui necessari i segons la disponibilitat pressupostària», en paraules de la secretària d’Estat Hana Jalloul, que és qui firma la instrucció. «La finalitat d’aquesta instrucció és que les persones es mantinguin en places d’acollida mentre siguin sol·licitants d’asil, fins que es resolgui la seva sol·licitud (amb un termini màxim de dos anys, prorrogables en cas de vulnerabilitat)», afegeixen fonts del ministeri.

«Regularitzar els procediments i forçar que es compleixin els tràmits legals de sis mesos ens sembla que va en la bona direcció», exposa la portaveu de l’ACNUR a Espanya, Maria Jesús Vega. El problema està amb les baixes taxes d’acceptació, i el futur que ofereix als refugiats una vegada hagin de sortir de l’alberg. «És clar que aquestes persones entraran en l’exclusió documental i la seva acollida serà encara més difícil. I aquest és el gran problema que fa anys que té el sistema d’asil i refugi a Espanya», afegeix Vega.

Una «sobrecàrrega» als serveis socials

Qui sí que viu amb absoluta indignació aquesta nova norma és la Conselleria d’Afers Socials de la Generalitat. «Deixen sense recolzament aquestes persones, sis mesos després: l’Estat deixa els refugiats al carrer i, a més, sense papers», es queixen fonts de la conselleria. La Generalitat diu ser coneixedora de casos d’extrema vulnerabilitat, com persones amb discapacitat o problemes de salut mental, i demana a l’Estat que els concedeixin el permís de residència i treball per motius humanitaris. Una cosa que, de moment, només s’aplica amb els refugiats veneçolans.

Aquestes mateixes fonts de la conselleria apunten que la nova normativa «sobrecarregarà» els serveis socials dels municipis, que hauran d’atendre els sol·licitants d’asil que hagin de sortir dels albergs en una situació d’«extrema exclusió i vulnerabilitat». «Persones que tenien una certa autonomia en la segona fase, amb una ocupació i una vivenda, es veuran abocats a l’exclusió social i laboral», expliquen. Per això el Govern exigeix per enèsima vegada que l’Estat els transfereixi les competències en l’acollida de refugiats.

Tancats a l’alberg

En realitat, aquesta instrucció encara no ha sigut publicada oficialment. El Govern l’ha pogut llegir perquè l’hi han mostrat algunes entitats que gestionen places del pla d’acollida de refugiats a Catalunya. Els treballadors d’aquestes oenagés expliquen que estan aprofitant aquest març per derivar a tota pastilla els sol·licitants d’asil que ara estan en la primera fase d’acollida. Els telèfons treuen fum de trucades a les immobiliàries. «Si no els aconseguim un pis abans d’abril es quedaran tancats a l’alberg fins que acabin expulsats», expliquen a aquest diari.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Un altre dels problemes que lamenten els educadors que atenen aquests immigrants és que aquesta nova ordre del ministeri pot col·lapsar encara més el sistema d’acollida. «Hi ha una llista d’espera de fins a un any per entrar en un alberg i hi ha persones que han arribat a dormir al carrer fins que els assignen la plaça». El juny del 2019 el Govern tenia prop d’11.000 places per a la primera acollida. Són el doble de les que hi havia fa tres anys, però encara insuficients per cobrir les 30.000 que s’han demanat només aquest. El ministeri nega que existeixi aquesta llista d’espera i assegura que en aquests moments s’assisteix totes les persones que no tenen recursos.

En el cas de Catalunya, fa anys que l’Ajuntament de Barcelona allotja en pensions famílies amb menors acabades d’aterrar al Prat per evitar que els nens dormin al ras. «Si ara els nostres usuaris s’han de quedar a l’alberg esperant la resolució de l’asil per canviar de fase no es farà rotació, els llits no es buidaran i el col·lapse serà encara més gran», apunten alguns treballadors del sistema d’acollida. També la Generalitat ha denunciat en múltiples ocasions la falta de places, i. de fet. fa cinc anys que va implementar un programa amb els municipis per atendre els sol·licitants d’asil que esperen una plaça d’acollida o que veuen denegada la sol·licitud d’asil. Aquest any esperen poder augmentar l’aportació, que el 2020 va ser d’un milió d’euros.