Maria Eugènia Gay, degana dels advocats de Barcelona: «Necessitem més jutges»

¿Quins efectes ha provocat la pandèmia de la Covid en la Justícia?

Ha portat l’Administració de justícia a un punt crític, cosa que ens condueix a una reflexió sobre quin model anhelem. S’han posat en evidència les deficiències que durant anys hem estat denunciant, com la falta de digitalització i els retards per l’acumulació de procediments, així com la conveniència d’un replantejament de l’organització de l’oficina judicial i la necessitat d’un nombre de jutges més gran que ens col·loqui en la ràtio europea. En tenim 11 per cada 100.000 habitants i a Europa la mitjana en són 20. Per tant, estem molt allunyats del volum de jutges que hi ha d’haver en un Estat de Dret. A més, Espanya és un país d’una gran judicialització dels conflictes entre la ciutadania, en tant que no s’acudeix a mètodes de resolució alternatives, com la mediació. Això provoca una saturació als jutjats.

¿Quins reptes s’haurien d’assumir?

L’Estat ha de tenir en compte que l’Administració de justícia ha de ser una prioritat i que requereix una inversió valenta i decidida, tant econòmica com de recursos humans, per portar a terme la imperiosa reforma que necessita. A nosaltres sempre ens ha interessat un pacte d’Estat que atengui aquesta reivindicació històrica.

¿Canvis legislatius?

La llei d’eficiència processal del Ministeri de Justícia suposarà un impuls a totes aquestes necessitats. També valorem molt positivament el Pla Justícia 20-30, que suposarà afrontar aquesta reforma de pes amb una continuïtat en més d’una legislatura. El que ha fet la pandèmia és accelerar la presa d’aquestes mesures que estaven previstes. Fomentar l’ús dels mitjans tecnològics i telemàtics i apostar per l’ús de la medicació, la conciliació i l’arbitratge.

¿Quins jutjats són els que més han patit?

La jurisdicció que més col·lapse ha patit és la social. Hi ha un retard alarmant en la tramitació dels procediments. Està assenyalant judicis el 2023 o 2024, sent matèries sensibles, com acomiadament i ertos, que afecten els drets més personals dels treballadors. És un mal endèmic a tot Espanya. L’advocacia catalana reclama la creació de nous òrgans judicials socials per la situació de col·lapse i per la previsió de l’increment de la letigiositat a índexs molt elevats.

¿A part dels socials?

Amb l’estat d’alarma, els jutjats de família van unificar criteris i van decidir que aquesta situació no suspenia l’execució de les sentències de separacions i divorcis dictades anteriorment. No obstant, la situació econòmica dels progenitors ha variat o ha empitjorat en la majoria dels casos i, per tant, s’estan intentant modificacions de resolucions, sobretot en relació amb la pensió alimentària dels fills menors. En l’àmbit civil, s’han iniciat demandes de modificació del lloguer de vivendes i locals de negocis. El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona intenta que es pugui regularitzar la clàusula que permet la modificació de les rendes de manera temporal per circumstàncies sobrevingudes i imprevisibles.

¿I en els mercantils? 

Des del col·legi es considera molt important el compromís amb la llei de la segona oportunitat, que permet oferir al ciutadà refer-se sempre que hi hagi hagut una absència de dol (culpa) en aquesta actuació empresarial. Que pugui reiniciar la seva activitat econòmica negociant els deutes i intentant que no l’ofeguin. Catalunya és la comunitat que més nombre d’accions ha iniciat en aquest sentit. També hi ha hagut un augment de concursos de creditors.

¿Quan s’arribarà a normalitzar la situació?

La previsió del Tribunal Superior de Justícia és que s’hi arribi al 2023, però ha de venir reforçada per les mesures que el Ministeri de Justícia pretén implementar. La Conselleria de Justícia haurà de posar els mitjans necessaris per complementar-les. La col·laboració entre les dues institucions és fonamental.

Notícies relacionades

El 57% de les famílies catalanes compren les joguines un mes abans de Nadal

ALDI llança la seva gamma Special de productes gurmet

¿Creu que el sistema de videoconferències per a les declaracions ha funcionat?

Ha funcionat molt positivament, sobretot, en les declaracions a comissaria. S’ha garantit el dret de defensa i el de la salut dels advocats. Ara, amb la relaxació de les mesures sanitàries, molts companys decideixen acudir a les dependències policials, tot i que el mitjà preferent continua sent el telemàtic. Als jutjats acostumen a desplaçar-s’hi, tot i que poden demanar l’assistència del detingut per videoconferència. Aquesta aposta ha permès millorar les instal·lacions. El col·legi recolza aquest foment de les noves tecnologies.