¿Ha sigut precipitada la decisió de paralitzar la vacunació amb AstraZeneca?

Excessiva, dràstica, precipitada, tot i que també comprensible... Els experts temen que la suspensió de la vacunació amb AstraZeneca hagi pogut danyar la credibilitat del fàrmac quan el seu benefici supera de molt el risc, per això creuen que s’hauria d’haver esperat el dictamen final de l’Agència Europea del Medicament (EMA).

I més encara quan la mateixa EMA va tornar a mostrar-se aquest dimarts «fermament convençuda» d’aquests beneficis i, a l’espera del que resolgui definitivament el seu Comitè d’Avaluació del Riscos a Farmacovigilància, el PRAC, continua sense veure «vincles» causals amb les desenes de casos de trombes i embòlies notificats per diversos països europeus i la vacuna.

El president de l’Associació Nacional d’Infermeria i Vacunes (Anevac), José Antonio Forcada, creu que la decisió presa dilluns per Espanya i altres socis europeus de suspendre durant almenys 15 dies la vacunació amb AstraZeneca no ha fet més que «fer més grossa la bola» sorgida al voltant d’aquest fàrmac, envoltat de polèmica pels successius incompliments d’entrega i pel debat sobre el límit d’edat per al qual està recomanat.

Segons recalca EFE, l’aparició de diverses desenes de casos de trombosi entre els 17 milions de vacunats a la UE i el Regne Unit amb AstraZeneca «entra dins de la normalitat». «El que no entra tant dins de la normalitat és la reacció de determinats països i algunes comunitats», censura.

Fins divendres passat, l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS) considerava que la immunització amb AstraZeneca havia de continuar perquè no hi havia evidència causal amb els 15 casos de trombosi venosa profunda (TVP) i els 22 d’embòlia pulmonar detectats fins al 8 de març.

Suspensió en cascada

Dinamarca, Noruega, Islàndia, Àustria o Estònia ja havien suspès la vacunació amb AstraZeneca la setmana passada, però les alarmes es van disparar dissabte 13, quan es van notificar alhora diversos episodis de trombosi de sins venosos cerebrals, tres a Noruega, quatre a Alemanya i un a Espanya, que no havien aparegut en els assajos clínics.

Ahir n’hi va haver tres més a Noruega i Alemanya, cosa que va precipitar que aquests dos països, i després França, Itàlia i Espanya, fessin el mateix.

La trombosi de sins venosos cerebrals representa menys d’un 0,5 % dels casos totals de les malalties cerebrovasculars que es produeixen a Espanya, i la seva incidència se situa entre 1 i 1,3 casos per 100.000 habitants a l’any.

En vuit de cada deu pacients la recuperació és completa i només un 5% desenvolupa algun tipus de seqüela greu, per tant, el seu pronòstic «és molt més favorable» que en un altre tipus de malalties cerebrovasculars, només en els casos greus en què es demori el tractament pot generar discapacitat o tenir un desenllaç fatal.

Forcada explica que, en realitat, la detecció d’aquests casos el que confirma és que el sistema de farmacovigilància «està funcionant», tot i que ara el que cal investigar és si la relació és causal, a més de temporal.

I és el que succeeix amb qualsevol fàrmac: «Entra dins del que seria una fase IV dels assajos, per saber si els efectes adversos que apareixen són els que s’han descrit o apareixen quadros nous i diferents», aclareix.

El pitjor és que això «pugui donar pàbul» als antivacunes, perquè respecte al calendari, el president d’Anevac calcula que potser «pot ser que es retardi una miqueta» la immunització dels menors de 55 anys –per als quals s’ha reservat AstraZeneca–, perquè els més vulnerables –persones grans i pacients d’alt risc– continuen rebent Pfizer i Moderna.

La falta de coordinació, «un error garrafal»

Mentrestant, la secretària general de la Societat Espanyola d’Immunologia (SEI), Carmen Cámara, tem en declaracions a EFE que la suspensió hagi pogut afectar la credibilitat d’aquesta vacuna quan no «ens podem permetre perdre’n cap ni una».

Com Forcada, critica la falta de coordinació que ha existit entre els governs europeus i també de les comunitats, perquè donen peu a la desconfiança «quan prenen decisions al marge dels reguladors». «És un error garrafal», lamenta.

El repte està sobretot a convèncer no ja els grups diana d’AstraZeneca que se la posin –en l’estratègia es va reservar a treballadors essencials menors de 55 anys i població general de 45 a 55–, sinó aconseguir que el gairebé milió de persones que ja han rebut la primera punxada vagin a posar-se la segona –la pauta marca entre 10 i 12 setmanes després de la primera–.

Per ells, la doctora insisteix en aquest missatge: «És clar» que els beneficis d’aquest antídot sempre superaran els riscos.

Les dades són «cristal·lines» en aquest sentit: vacunar-se amb AstraZeneca implica tenir un 0,7% de possibilitats de morir per Covid i 1 possibilitat entre 1,7 milions de tenir una complicació trombòtica, «no hi ha color entre les dues opcions».

No obstant, entén que l’AEMPS hagi optat per la prudència a l’espera que el PRAC conclogui la seva investigació, sobretot perquè la decisió s’espera per a aquest dijous, per tant, «no és una bogeria», i és fins i tot «raonable» que se n’hagi congelat cautelarment l’administració.

¿Per què ha succeït amb AstraZeneca i no amb d’altres? Pel rang d’edat a què es destinen: els casos de trombes ocorren en gent jove, especialment dones amb malalties autoimmunes o que prenen anticonceptius orals, i la de Pfizer i Moderna es dediquen a gent gran.

I fins i tot en el cas que s’arribés a demostrar aquesta relació causal, els experts consultats insisteixen en la «baixíssima» incidència de casos: «¿Què són onze trombosis entre 17 milions de vacunats? I encara que en fossin 40. La incidència és baixíssima», destaca Forcada.

Notícies relacionades

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Una de cada 10 agressions sexuals a BCN és grupal

Altres professionals també han mostrat les seves reticències amb la suspensió, com el president de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC), Jordi Vila, que en un esmorzar organitzat per la Plataforma d’Organitzacions de Pacients (POP) ha considerat que «potser la decisió ha sigut una mica dràstica» i s’ha pres «a rebuf» d’altres països.

Però des de l’AEMPS, el cap adjunt del Departament de Medicaments d’Ús Humà, Antonio López, ha reiterat que és una «decisió de prudència». «És millor que se n’analitzin els efectes i després es reprengui l’estratègia de vacunació», ha assenyalat.