Uralita haurà d’indemnitzar els veïns de la fàbrica d’amiant a Cerdanyola

La Sala Civil del Tribunal Suprem (TS) ha avalat el dret dels veïns de la fàbrica d’Uralita a Cerdanyola del Vallés (Barcelona) a ser indemnitzats en la seva condició de ‘passius ambientals’ per les malalties que van desenvolupar ells o les seves famílies a causa de l’exposició que van tenir a l’amiant –material tòxic– per l’activitat industrial a la zona.

Així ha resolt la Sala I en una sentència del 15 de març que s’ha conegut aquest dimecres en què rebutja el recurs interposat per Uralita contra la sentència de l’Audiència Provincial de Madrid que va reconèixer aquest dret tant als familiars dels treballadors de la fàbrica, els anomenats ‘passius domèstics’, com als veïns, ampliant així l’àmbit de responsabilitat, que en primera instància només es va reconèixer als primers.

Aquests dos col·lectius –un total de 43 persones– van demandar Uralita per l’activitat que havia desenvolupat entre 1907 i 1997, consistent en la fabricació de materials de construcció amb amiant, bé per haver desenvolupat alguna malaltia relacionada amb l’exposició a l’amiant, bé per ser hereus de persones mortes per aquestes patologies. Entre altres coses, l’empresa va qüestionar que realment existís una relació de causalitat entre la fàbrica i els danys patits pels familiars dels treballadors i pels veïns de la fàbrica, al·legant que l’Audiència Provincial no havia tingut en compte la història laboral o professional de tots aquests afectats.

«No podem acceptar l’esmentat argument», han dit els magistrats, recordant que en el marc del procediment es va aportar un informe pericial en el qual s’indica que, «una vegada analitzades les seves respectives vides laborals, es pot descartar que la malaltia contreta per exposició per amiant fos deguda a, o conseqüència de, la seva activitat laboral/professional, entre altres possibles factors de risc». Així, han assenyalat que «no es pot concloure que la sentència recorreguda incorregués en un error patent o arbitrarietat per no ponderar hipòtesis alternatives de contaminació derivades de l’ocupació laboral o activitats desenvolupades pels reclamants o els seus drethavents».

Emanacions i roba

Els ‘passius domèstics’, reconeguts en les dues primeres sentències, afirmaven que els danys soferts es van deure a la inhalació de fibres d’amiant a través de la roba i els estris contaminats amb què els treballadors de la fàbrica tornaven a les seves cases, mentre que els ‘passius ambientals’ –reconeguts només per l’Audiència Provincial i ara pel TS– van apuntar a les emanacions i els residus procedents de la mateixa.

El Suprem parteix de la premissa que «la utilització de l’amiant en els processos industrials, i especialment la inhalació de la pols que es desprenia en la fabricació de productes derivats, conformava un indiscutible risc per a la salut perfectament conegut si més no en la dècada dels anys quaranta del segle passat, fins al punt de ser considerada l’asbestosi com una malaltia professional».

En conseqüència, ha entès que l’empresa tenia perfecta constància dels riscos que aquestes substàncies generaven en la salut dels treballadors i de tercers, així com de la perillositat de l’activitat industrial que desenvolupava, per tal com era susceptible de generar diferents patologies respiratòries elevades fins i tot com a malaltia professional.

Uralita defensava que almenys fins als anys 80 els únics riscos coneguts eren els derivats de l’exposició laboral. No obstant, l’alt tribunal ha recordat que no estem davant un cas d’observança de la normativa laboral, remarcant en qualsevol cas que «l’esmentada reglamentació es dicta com a resultat d’un previ estat de coneixements de la ciència i no, com és natural, anticipant-se als estudis i conclusions d’aquesta naturalesa».

Segons el seu parer, la relació causal es justifica «en el fet constatat de la molt superior incidència de les esmentades patologies en la població on s’assenta la fàbrica respecte a altres localitats de la geografia espanyola» i en «l’absència d’altres focus alternatius de contaminació coneguts, a més dels coneixements mèdics sobre el tema».

Indemnitzar els hereus

El TS ha conclòs que, respecte als ‘passius ambientals’, l’empresa era conscient que la seva activitat industrial era anormalment perillosa i això l’obligava a extremar les precaucions, però que, lluny d’observar aquest especial deure de cura, es va incrementar el risc en la gestió, no només amb deficiències en el manteniment intern dels nivells de contaminació tolerables, sinó també en la contaminació ambiental. Quant als ‘passius domèstics’ ha establert que era conegut que la pols d’amiant es dipositava i retenia a les peces de roba de treball, fet pel qual l’empresa havia d’haver anticipat que aquest focus d’exposició es traslladaria als domicilis dels empleats, on arribava i es rentava aquesta roba.

Amb tot, ha rebutjat els recursos d’Uralita, mentre ha confirmat la compatibilitat entre les indemnitzacions reclamades pels hereus de les persones ja mortes i les corresponents al mal experimentat per aquests com a perjudicats per la seva mort.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

A més, ha estimat parcialment el recurs d’alguns demandants, en el sentit d’incloure en la indemnització el mal moral derivat de les plaques pleurals, que són una manifestació radiològica de l’exposició de l’amiant, tot i que no comporta afectació pulmonar, al tenir en compte el risc d’acabar contraient una malaltia derivada de l’amiant, per la qual cosa ha augmentat les indemnitzacions a vuit demandants.

L’antiga Uralita es va declarar en concurs de creditors el gener del 2020 davant les indemnitzacions.