La jutge titlla d’«irracional i temerari» el ritu mortal de Nacho Vidal

La togada ha convertit les diligències judicials en el que l’argot jurídic anomena procediment abreujat i sol·licita al fiscal i advocat de la víctima que si ho creuen convenient presentin els seus escrits d’acusació. En canvi, ha arxivat el procés per a María Verónica J., cosina de l’actor i amiga del mort, i Miguel Ángel C., la persona va ajudar a preparar la cerimònia el 28 de juliol del 2019. A una entrevista a EL PERIÓDICO, Nacho Vidal, defensat per l’advocat Daniel Salvador, del despatx Vosseler, va negar les imputacions.

Notícies relacionades

Vichy Catalan dona suport al projecte Camí de Mar

Una fallada als frens és la principal hipòtesi de l’accident mortal

La interlocutòria la jutge de Susana Serra és contundent respecte a la conducta de Vidal, a qui qualifica de «director de la pràctica o ritual», que fins i tot «s’atreveix a realitzar-lo a la seva pròpia casa, a una zona desacampada a ple sol el mes de juliol» i «sense cap tipus de precaució» per si la cerimònia es complicava, com va succeir. Al fotògraf, segons els forenses, la substància inhalada i la cocaïna consumida abans li van provocar un augment de la freqüència cardíaca, de la força dels batecs del cor i de la tensió arterial. Vidal, segons la togada, va obviar dades que incrementaven el risc, com que el mort patia diabetis, «consum pròxim de drogues i alcohol» i colesterol.

Participació activa i directa

La magistrada ho té clar: Vidal participa «activament i directament» al ritual i és ell qui proporciona la substància que va inhalar el fotògraf, fins i tot va aportar la pipeta de vidre sense calibrar, «cosa que ja per si mateix suposa la creació d’un risc». Precisa que «es pot controlar la quantitat que s’inhala», perquè l’aspiració del concentrat en Abad va provocar «el seu desmai i posterior mort» i la quantitat consumida pel mateix actor no li va originar «ni tan sols» que es desplomés. És a dir, «hi ha d’haver una quantitat adequada per a cada persona i segons els efectes que es vulguin provocar». En aquest cas, recalca la jutge, l’imputat «va obviar qualsevol quantificació». I remarca que «de cap manera és admissible acceptar que la substància pot denominar-se medicina», com l’anomena Vidal.