L’erupció volcànica a Islàndia deixa els visitants embadalits

A pocs metres de la lava, milers de curiosos contemplen hipnotitzats l’espectacle de l’erupció d’un volcà als pendents de la muntanya Fagradalsfjall, a prop de la capital d’Islàndia. Els més temeraris torren núvols de sucre i couen frankfurts. 

S’hi arriba després d’una hora i mitja a peu des d’una carretera pròxima. L’erupció, relativament petita i plàcida, va començar divendres a la nit a uns 40 km de Reykjavík. És el fruit de la mare naturalesa, però sembla obra d’una oficina de turisme a la recerca d’una nova atracció.

«És absolutament espectacular», reconeix Úlvar Kári Jóhannsson, un enginyer de 21 anys que va venir diumenge a la zona. «Fa força pudor, però el que més em va sorprendre va ser el to del color taronja: molt més profund del que t’imagines», va declarar a l’AFP.

La lava brolla d’una cúpula formant una petita vall i s’acumula a la conca, transformant-se a poc a poc en negre basalt a mesura que es refreda. Els geofísics calculen que el volcà ja va escopir 300.000 metres cúbics de lava.

«El que em va cridar l’atenció sobretot va ser la temperatura: quan ens vam acostar a la lava que queia a terra, va augmentar 10-15 °C i teníem el front vermell», explica Émilie Saint-Mleux, una estudiant francesa que va anar-hi amb uns amics.

«S’assembla al record de la barbacoa a l’estiu», diu fent broma Lucille Fernemont, una altra francesa.

Quan es va produir l’erupció s’hi va prohibir l’accés, després es va desaconsellar i des de dissabte a la tarda es toleren les visites.

Més de 800 anys

«Només vigilem que la gent no s’acosti massa a la lava i si fa falta els demanem que retrocedeixin; verifiquem que tot estigui bé», explica Atli Gunnarsson, un policia de 45 anys, amb casc groc i màscara de gas a prop de la mà per si la necessita.

Els socorristes estan molt pendents d’un petit xiulet incessant que prové dels dispositius que detecten la presència de gas, principalment el temut diòxid de sofre, però el fort vent en limita el risc.

A la península de Reykjanes, on es va produir l’erupció, feia més de 800 anys que no brollava lava.

Les erupcions a Islàndia són freqüents (una cada cinc anys de mitjana), però solen produir-se lluny de les ciutats i de vegades en zones molt inaccessibles. I d’altres són massa perilloses perquè s’hi permeti l’accés.

Aquesta vegada es pot disfrutar del panorama després d’una caminada de sis quilòmetres des d’una carretera veïna al port pesquer de Grindavik, la localitat més propera (3.500 habitants), a prop dels famosos banys termals Blue Lagoon.

Diumenge, l’allau de visitants ja havia obert un camí a través de la molsa volcànica fins a la vall de Geldingadalur.

D’altres van preferir pagar un dels molts vols en helicòpter que sobrevolen la zona.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El turisme a Islàndia, que sol representar més del 8% del PIB, s’ha desplomat per la pandèmia del coronavirus, però des de fa uns dies les autoritats intenten promoure’l reobrint el país als visitants que demostrin que s’han vacunat o que ja han passat la Covid.

És poc probable que puguin disfrutar d’aquest espectacle per gaire temps més. Segons els vulcanòlegs, la hipòtesi més probable és que l’erupció es debiliti ràpidament al cap d’uns dies.