Una sentència qüestiona la gestió pública de l’aigua de Collbató

La resolució, que ha sigut recorreguda per l’Ajuntament de Collbató, anul·la els acords del ple municipal «per ser contraris a dret i afectar el principi de lliure competència», ja que es va adoptar una «gestió directa associativa» que «no compleix els requisits per a la utilització de mitjans propis i la consegüent exclusió de l’aplicació de les normes de contractació pública». És a dir, el consistori es va associar amb altres ajuntaments sota un consorci (CONGIAC) que, al seu torn, utilitza una societat (Giacsa), que reparteix la feina entre diferents societats que, obligatòriament, s’haurien de presentar a concurs per prestar aquests serveis.

La resolució del setembre del 2020 és contundent: «Si bé l’ajuntament pot optar pel mode de gestió directa per a la prestació de serveis municipals de proveïments d’aigua, el sistema de cooperació adoptat no s’ajusta a dret», ja que el consorci «no contempla» un mètode de gestió «compartida del servei públic de subministrament», sinó que «en dissenya» un «amb vocació de mercat», en el qual participen empreses municipals d’altres ajuntaments associats de més dimensió.

Accionistes contractats

Notícies relacionades

Un institut de BCN demana una biblioteca professionalitzada

"Retirar el mòbil de matinada"

Aquesta «fórmula associativa falla», segons els jutges, des del moment que CONGIAC «no satisfà» cap necessitat de gestió del servei a les localitats de més dimensió, que té les seves pròpies empreses de l’aigua, però sí que ho pretén fer en poblacions de menys de 20.00. habitants que no tenen capacitat per gestionar ni per realitzar les inversions necessàries. Giacsa, la firma adjudicatària de Collbató, per exemple, està participada accionarialment en un 41,55% pel consorci i la resta per companyies municipals d’aigua de Mataró, Manresa, Reus, Vilafranca del Penedès i el Prat de Llobregat.

Giacsa, incideix la sentència, encarrega a les empreses municipals accionistes la gestió del servei però «no compta amb prou recursos per portar-la a terme». En el cas de Collbató, és Aigües de Vilafranca. Els magistrats apunten que «la subcontractació sistemàtica de la major part de la prestació» aproxima la tasca de Giacsa a una «intermediació», per la qual percep una retribució, fet que qüestiona el valor afegit de l’encàrrec per als usuaris i deixa «sense justificació la decisió de no licitar el servei».