L’impostor que odiava les dones

De sobte, és provador de cotxes de Fórmula 1 a l’equip de Fernando Alonso. No és aliè al món del motor: des de jove, es desplaça en cotxes d’alta gamma. Mercedes, Ferrari: els nens l’envolten quan surt del cotxàs. Abans que pilot i emprovador, va ser membre de la Ertzaintza. Anava de paisà. També va treballar en salvament marítim.

El David es deia Francisco

Però la veritat és que tot l’anterior és fals, històries que explica a les víctimes de les seves estafes. El David no és pilot d’avió, ni dorm en hotels, ni té un pis a la Diagonal, ni un pare potentat. No té el graduat escolar i no ha sigut provador de Fórmula 1. No va ser escorta de polítics bascos. No ha treballat en salvament marítim. Ni tan sols es diu David.

Es diu Francisco Gómez Manzanares, nascut a Vitòria el 1974. Se l’ha conegut com l’estafador de dones, tot i que Guillem Sánchez considera que és més precís descriure’l com un estafador, a seques. Sánchez va ser redactor de successos de l’agència ACN i avui ho és de EL PERIÓDICO. Premi Ortega i Gasset per destapar casos de pederàstia a centres dels Maristes, doctor en Periodisme i professor de la Blanquerna, ha escrit el llibre ‘El estafador’ (Península), en què narra la història de Gómez Manzanares.

Gairebé tres dècades d’enganys

Va començar a estafar quan amb prou feines abandonava l’adolescència i no es va aturar ni en les seves estades en presons, on ha passat 12 anys. Ha sigut objecte d’unes 50 denúncies. Va enganyar per aconseguir vehicles, va oferir l’accés a vivendes amb què no tenia relació per quedar-se grans sumes per suposades entrades.

Amb el temps, se centra en les dones. Dones soles a qui ofereix carinyo i escalf, tot i que també una cara amarga si el contrarien. Les sedueix i s’instal·la a casa seva: sol faltar molt, normal amb els seus llocs de treball ficticis. Les saqueja i quan no queda un euro desapareix. De vegades després d’anys de relació. No és fàcil saber quantes van patir aquest patró. Que la teva presumpta meitat t’entabani econòmicament i emocionalment no és com que t’atraqui un desconegut. No és una cosa que vagis explicant.

La retòrica del David és una arma. Ni tan sols és gaire atractiu. Escull les seves víctimes en aplicacions de cites. Són dones marcades per certa solitud, a la recerca d’una segona oportunitat. Algunes tenen dificultats per tenir fills. Ell es presenta com el pare potencial. Quan s’esfuma i elles comprenen què ha passat, l’efecte és demolidor.

La ciutat esportiva del Barça

Dit de manera basta, Guillem Sánchez viu de buscar entre històries violentes, desgraciades, d’escorcollar en els disgustos que dona la vida. És un redactor de successos. Tenen un horari complex. De nit, li toca anar-se’n a Badalona: es crema una nau. De matinada, és a Sant Roc: una operació contra el tràfic de marihuana. Va per la redacció amb un suc amb què abans sortia a fumar –ho ha deixat. Un dia, arriba un comunicat de premsa sobre la detenció d’un presumpte estafador a la ciutat esportiva del Barça.

Quan coneix més detalls, la idea que fingeixi ser pilot porta Sánchez a associar Gómez amb l’estafador que Leonardo DiCaprio encarna a la pel·lícula ‘Atrápame si puedes’, aquell murri simpàtic. Però aquesta imatge s’esborra ràpidament: «M’acosto a la història fascinat pel paio. Però després descobreixo que és un psicòpata que va destrossar totes aquestes dones».

Sánchez intenta que algunes víctimes parlin. És molt difícil. Les que accedeixen a fer-ho reclamen garanties que ningú les reconeixerà. El periodista condueix molts quilòmetres, de vegades centenars, malgrat no tenir garantida la cita que persegueix. Visita les localitats on va deixar rastre el Paquito, després el Francisco, després el David. Va començar a estafar a la seva Vitòria natal i després va seguir a Castelldefels. Després a Soraluze (Guipúscoa), a Saragossa i a Barcelona. Fins a arribar al seu actual lloc de residència: la presó de Nanclares de Oca, on compleix condemna. Ja hi havia residit abans. En etapes anteriors, es va escapar en períodes de permís.

«A la foto de l’aplicació de cites no era lleig. Treballava a la unitat de rescatadors. I deia que li encantava viatjar. El meu exmarit odiava viatjar. Em vaig dir que jo també tenia dret a trobar un bon tio», explica al llibre l’Esther, nom fictici d’una de les víctimes. Sánchez remarca que seria un error pensar que l’estafador és un faldiller: «En realitat odia les dones».

El David aconsegueix estafes increïbles, potser perquè la gent es creu més fàcilment l’increïble: capta diners per invertir argumentant que com a pilot d’avió aconsegueix consells d’or que li donen empresaris a canvi que els deixi utilitzar el mòbil durant els vols. Convenç un home que compri a mitges amb ell un anell que li permetrà aconseguir premis en escurabutxaques.

Circulen rumors que en la seva primera etapa a la presó de Nanclares de Oca va aconseguir estafar un grup de presos i de funcionaris, i que per això el van traslladar a Burgos, on, pel que sembla, li va vendre al seu company de cel·la un barco que no existia.

¡Saluda Rexach!

A Barcelona va inventar una última ocupació: membre de l’equip tècnic del Barça, home de confiança dels pares de Messi i Neymar. Tant en presumia, que quan va acudir una agència bancària amb un venedor de cotxes, i allà van coincidir amb l’exfutbolista Carles Rexach, l’home li va dir: «Mira, Rexach, saluda’l». El David, és a dir, el Francisco, va fingir que no l’havia sentit.

Sánchez no va aconseguir entrevistar l’estafador, però sí que va accedir al diàleg que aquest va mantenir per WhatsApp amb una víctima, a qui li va explicar que calculava haver reunit tres milions d’euros amb les seves boles. No ha tornat un euro, més enllà del que li van trobar al detenir-lo, per a la qual cosa va ser decisiu l’afany d’un mosso, el caporal Ricardo. En un moment del diàleg, la dona va voler saber per què la va escollir:

Notícies relacionades

L’aigua pujarà dos euros de mitjana per rebut a BCN i 22 ciutats

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

-¿Què vas veure als meus ulls?

-Tristesa, solitud.