Una de cada tres treballadores de la llar a Espanya és pobra

Oxfam Intermón denuncia que el 32,5% de les treballadores de la llar viuen sota el llindar de la pobresa a Espanya, i la situació és especialment complicada per a una de cada sis, en pobresa severa, que sobreviuen amb menys de 16 euros al dia.

El Dia Internacional de les Treballadores de la Llar, l’ONG lamenta que els ocupadors no estan abonant les cotitzacions del 36% del treball de la llar i, per tant, s’està deixant en l’economia submergida, «cosa que equivaldria a 2.600 milions d’euros en salaris i a 820 milions d’euros que està perdent la Seguretat Social». «El col·lectiu de les treballadores de la llar i les cures és un dels més colpejats per la precarietat i la pobresa al mercat laboral del nostre país», assenyala Oxfam a l’informe ‘Essencials i sense drets’, que llança aquest dimarts.

De les més de 550.000 dones que treballen en la llar, superen el 32% les que viuen sota el llindar de la pobresa, davant el 12% del conjunt de persones assalariades, segons les seves estimacions.

Amb la pandèmia, aquesta situació ha empitjorat: en la primera onada es van destruir tres llocs de treball de treballadores de la llar per a cadascun del conjunt del mercat. Així, es va perdre el 8,3% del treball d’aquest col·lectiu, davant el 2,6% del total. «Fa un any, quan per unes setmanes tot es parava, l’únic que no va parar va ser el treball de cures; malgrat la seva tasca imprescindible i amb un valor incalculable perquè la nostra societat pugui avançar, no tenen legalment reconeguts els mateixos drets que la resta de les persones assalariades», denuncia la responsable de polítiques públiques d’Oxfam Intermón, Liliana Marcos. «No tenen drets laborals essencials com la prestació d’atur, la negociació col·lectiva o la protecció per acomiadament, així com la prevenció de riscos laborals», recorda.

Essencials en dependència

Oxfam Intermón demana que a l’hora de reforçar el sistema de dependència es tingui en compte les treballadores de la llar i que s’equipessin els seus drets al de la resta de persones assalariades. «Unes 85.000 es dediquen a cuidar-se de persones dependents perquè el sistema públic no arriba», per la infrainversió en l’atenció a dependents i en cures de llarga durada. Si passessin a treballar dins del sistema de dependència, el nombre de dones treballant en assistència domiciliària augmentaria en un 47%, quantifica. Per a Liliana Marcos, «el sistema de dependència descansa sobre un matalàs de treballadores barates».

La vulnerabilitat de moltes treballadores provoca que ni tan sols s’arribin a complir els pocs drets que tenen reconeguts. María, gallega, de 54 anys i ara a l’atur, explica a Oxfam que amb la crisi han empitjorat les condicions laborals: «Sempre és pitjor. Abusen més. Jo ara estic sense feina i pregunto al meu entorn: totes les feines són sense assegurança, sense contracte, fins i tot en la cura de nens i nenes. Si vols, bé; i si no, et diuen: doncs mira, hi ha moltes dones així».

Més treballadores a Madrid, menys a les Canàries i Extremadura

A Espanya, el 5% del total de treballadores són empleades de la llar, però amb grans diferències entre regions. A la Comunitat de Madrid representen el 7,5% del conjunt de treballadores, mentre que a les Canàries o Extremadura són el 2,9% i el 2,8%, respectivament.

L’informe explica que les tasques de la llar continuen considerant-se com un «sector refugi» per a les empleades espanyoles a les regions amb menys dinamisme econòmic, tot i que més de la meitat són treballadores estrangeres. D’elles, una de cada quatre –unes 70.000 treballadores–, es troben en situació irregular.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

Com Jessica Guzmán, xilena de 53 anys, 15 anys treballant com a interna. «La societat ha d’entendre que les internes existeixen a cada portal, a cada casa, i hi ha un gran deute amb nosaltres. Tot i que en tinguem necessitat, no som esclaves, som treballadores i demanem els mateixos drets».

Segons Oxfam, tres milions de llars (el 16,2% de les famílies) van tenir despeses en treball de la llar i de cures el 2019 i es van destinar 7.247 milions d’euros al pagament de salaris i seguretat social. «Als països, en els quals hi ha una inversió més gran en serveis públics es desploma el nombre de treballadores de la llar i puja amb força el d’empleades de serveis socials. Les xifres parlen per si soles: el 28% de les treballadores de la llar de tota la UE són al nostre país», conclou la investigació.