Els «atípics» trombes darrere de la vacuna d’AstraZeneca, en 5 claus

¿Com explicar els greus –i inusuals– problemes sanguinis observats en algunes persones vacunades contra la Covid-19 amb AstraZeneca? Aquesta qüestió urgent encara no té de resposta, a uns dies de la reunió de l’Agència Europea de Medicaments (EMA) de la setmana que ve:

1. ¿Què s’ha observat?

Els problemes observats en algunes persones vacunades amb AstraZeneca no són trombes corrents (formació de coàguls sanguinis) com es va informar al principi, sinó un fenomen «molt atípic», va remarcar l’Agència Francesa de Medicaments (ANSM).

Es tracta de «trombosi de les venes grans, atípiques per la seva localització [cerebral majoritàriament, però també digestiva], que poden estar associades a una trombocitopènia [un dèficit de plaquetes sanguínies] o a problemes de coagulació» com hemorràgies, segons l’ANSM.

A mitjans de març, l’institut mèdic Paul-Ehrlich (PEI), que assessora el Govern alemany, va informar d’una «acumulació sorprenent d’una forma específica de trombosi venosa cerebral molt inhabitual, associada a un dèficit de plaquetes sanguínies».

Segons els especialistes, aquest quadro molt específic condueix a pensar en un fenomen anomenat ‘coagulació intravascular disseminada’ (CIVD).

Es tracta de «síndromes excepcionals, que es donen en casos de septicèmies greus» i que poden traduir-se en «trombosis i hemorràgies», va explicar recentment a l’AFP l’infectòloga Odile Launay, membre del Comitè de vacunes anti-Covid creat pel Govern francès.

2. ¿Quina relació té amb la vacuna?

«No s’ha provat cap relació de causalitat, però és possible i s’estan fent anàlisis suplementàries», va dir dimecres l’Agència Europea de Medicaments (EMA), que tornarà a reunir-se per tractar aquest tema del 6 al 9 d’abril.

No obstant, altres especialistes d’Europa van ser més categòrics. «S’ha de deixar d’especular per saber si existeix una relació o no. Tots aquests casos van tenir símptomes entre tres i deu dies després de la injecció d’AstraZeneca. No hem trobat cap altre factor detonant», va afirmar el 27 de març a la cadena noruega TV2 Pål André Holme, cap d’un equip de l’Hospital Nacional d’Oslo, que treballa en aquests casos.

«L’agència noruega de medicaments considera que existeix una relació probable amb la vacuna», va dir a l’AFP Steinar Madsen, un dels seus responsables.

D’altra banda, el 26 de març l’ANSM va confirmar l’existència d’un risc «escàs», basant-se en «el caràcter molt atípic d’aquestes trombosis, els seus quadros clínics pròxims i el termini d’aparició, homogeni».

3. ¿Quin és el risc?

Aquesta és la qüestió principal. Segons xifres de l’EMA, presentades dimecres, fins ara s’han detectat 62 casos de trombosis venoses cerebrals al món, incloent-ne 44 als 30 països de l’Espai Econòmic Europeu (UE, Islàndia, Noruega, Liechtenstein), per 9,2 milions de dosis de vacuna administrades.

S’han registrat 14 defuncions, tot i que no s’han pogut atribuir de manera segura a aquestes trombosis atípiques, va afirmar la directora de l’EMA, Emer Cooke, dimecres en una videoconferència. No obstant, l’agència va precisar que aquestes dades eren fragmentades.

A Alemanya, s’han reportat 31 casos sospitosos de trombosi venosa cerebral (19 dels quals estaven acompanyats d’un descens de les plaquetes sanguínies), amb 9 defuncions, segons l’Institut Paul-Ehrlich. Això representa 1 cas per cada 100.000 dosis de vacuna AstraZeneca administrades (2,8 milions).

També es van registrar casos a França (12 casos, incloent 4 defuncions, per 1,9 milions d’injeccions, segons l’ANSM); a Noruega (5 casos, incloent 3 morts, per 120.000 injeccions) i a Holanda.

El Regne Unit, que va utilitzar en gran manera aquest immunitzant a la seva campanya de vacunació, fins ara només havia reportat cinc casos. Però segons un balanç difós divendres, el nombre de casos ascendeix a 30 per 18,1 milions de dosis injectades.

Però com passa amb tots els medicaments, la clau està en ponderar els riscos i els beneficis.

«Els beneficis de la vacuna AstraZeneca en la prevenció de la Covid-19, que comporta hospitalitzacions i morts, pesen més que els riscos d’efectes secundaris», va dir l’EMA dimecres, com havia fet el 18 de març després de les primeres alertes.

4. ¿Quins factors de risc hi ha?

De moment, la majoria de casos van tenir lloc en persones menors de 65 anys, majoritàriament dones. Però no es poden extreure conclusions, ja que això es pot deure al fet que aquesta vacuna s’ha utilitzat inicialment, sobretot, en joves.

A més, el fet que sobretot hi hagi dones en els casos registrats es pot deure al fet que la vacuna s’ha utilitzat molt en la vacunació del personal sanitari, una categoria prioritària de població. Un sector en què treballen moltes dones.

«De moment, els exàmens no van identificar factors de risc específics per a aquests fets gaire aïllats, com l’edat, el sexe o un historial mèdic que inclogui problemes de coàguls sanguinis», va afirmar l’EMA.

Tot i així, després de la primera onada de suspensions, a mitjans de març, alguns països van decidir deixar d’utilitzar la vacuna per sota d’una determinada edat.

Dimarts, Alemanya va decidir restringir-ne l’ús als menors de 60 anys i el Canadà va suspendre la seva utilització en menors de 55 anys. França va deixar d’utilitzar-la en menors de 55 anys i Suècia i Finlàndia, de 65 anys.

«No només tenim una vacuna, en tenim algunes. Per això, em sembla que té sentit reservar la d’AstraZeneca per a la gent gran», va declarar una viròloga de la Universitat Goethe de Frankfurt, Sandra Ciesek, a la revista ‘Science’.

Noruega i Dinamarca van optar per suspendre totalment l’ús de la vacuna, de moment.

5. ¿A què es deurien aquests trombes?

De moment, s’han formulat diverses hipòtesis que l’EMA haurà d’aclarir. En un estudi publicat ‘online’ el 28 de març, però que encara no s’ha avaluat per altres científics, investigadors alemanys i austríacs van establir un símil amb un altre mecanisme ja conegut.

El fenomen associat a la vacuna d’AstraZeneca «s’assembla clínicament a la trombocitopènia induïda per heparina (TIH)», va dir l’equip de científics, liderat per Andreas Greinacher (Universitat de Greifswald).

La TIH és una reacció immunitària anormal, greu i inhabitual desencadenada en alguns pacients per un medicament anticoagulant, l’heparina.

El grup d’investigadors proposa que se li doni un nom al fenomen observat amb la vacuna d’AstraZeneca (l’acrònim en anglès VIPIT).

El 18 de març, l’equip de l’Hospital Nacional d’Oslo ja havia considerat que aquests casos podien explicar-se per «una potent resposta immunitària» provocada per la vacuna.

Notícies relacionades

Un familiar compacte amb tecnologia d'avantguarda

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El col·lectiu d’investigadors i metges francès Du Côté de la Science (‘Del costat de la ciència’) també aposta per «una reacció immunitària intensa» i planteja la hipòtesi que tot comenci amb «la injecció accidental de la vacuna en una vena del múscul deltoide» (a l’espatlla).

«En presència de factors no identificats integralment», aquesta «injecció intravenosa accidental [...] provocaria una reacció immunitària discordant», afirma el col·lectiu de científics a la seva pàgina web.