Un nou model prediu el risc de tenir càncer de mama fins a 20 anys vista

Metges i investigadors de l’Hospital del Mar i de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) han desenvolupat i validat un nou model que permet preveure el risc de desenvolupar un càncer de mama a llarg termini, fins a 20 anys vista.

El nou model de predicció, que publica la revista ‘PLOS-ONE’, està pensat per a dones d’entre 50 i 69 anys participants en cribratges de càncer de mama i s’ha desenvolupat després d’analitzar dades de 122.000 dones que van passar per programes de cribratge als hospitals del Mar i Sant Pau entre 1995 i el 2015.

Segons el matemàtic i investigador del Grup d’Epidemiologia i Avaluació de l’IMIM Javier Louro, els models actuals permeten predir com a màxim a dos, a cinc o a deu anys el risc que una dona desenvolupi aquesta malaltia, i no eren, en termes generals, orientats a les dones participants en el cribratge de càncer de mama.

El nou model té en compte l’edat de les dones i els seus antecedents familiars, els de lesions benignes a la mama i la presència de patrons sospitosos en proves d’imatge prèvies, per establir el risc de desenvolupar un càncer de mama en un termini que va dels dos als vint anys.

«El model permet, per primera vegada, predir el risc de desenvolupar la malaltia en intervals de dos anys, fins a arribar als vint anys, quan, generalment, els models anteriors tenien una capacitat de predicció de només un únic horitzó temporal», segons Louro.

El científic ha destacat que aquest fet pot permetre adaptar el seguiment de les pacients en funció del seu risc, personalitzant la freqüència de les proves de cribratge, que ara es fan cada dos anys a totes les dones entre els 50 i els 69 anys.

«Actualment, el cribratge de càncer de mama tracta igual totes les dones d’entre 50 i 69 anys. Però dins d’aquest col·lectiu hi ha dones que, en funció de les seves característiques, poden tenir més risc de tenir la malaltia que d’altres. Són variables que cal tenir en compte», ha remarcat Louro.

Alhora, com a novetat, el model s’ha desenvolupat tenint en compte específicament les característiques de les dones en edat de sotmetre’s al cribratge i té una capacitat de discriminació de fins al 64%, malgrat que els autors estan analitzant una altra variable, la densitat de la mama, per incrementar la seva capacitat de predicció.

Els investigadors han analitzat vint anys de dades dels programes de cribratge, amb un seguiment mitjà de 7,5 anys de les dones que van passar pels programes.

De les 122.000 dones que es van sotmetre a les proves de detecció, els 2.058 van acabar desenvolupant un càncer de mama. L’anàlisi revela que el risc més alt es detectava en les que tenien antecedents familiars d’aquesta malaltia, lesions benignes proliferatives i calcificacions actives.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

El treball segueix les línies marcades per l’European Conference on Personalized Early Detection and Prevention of Breast Cancer (Envision) per personalitzar els programes de cribratge i obre la porta a modificar la freqüència de les proves en funció de les variables de risc de les pacients, a més d’adaptar el tipus de prova diagnòstica a cada cas, segons Marta Román, investigadora principal del projecte i membre del Servei d’Epidemiologia i Avaluació de l’Hospital del Mar.

Amb el nou model, segons Román, «a les dones de més risc se’ls podria oferir fer-se una mamografia cada any o una ressonància magnètica, que és més precisa, en lloc d’una mamografia cada dos anys. En canvi, a les participants de menor risc, el temps entre aquestes es podria ampliar».