El Procicat estudiarà un futur confinament per vegueries o àrees sanitàries

Amb el nou confinament comarcal, les regions del Pirineu i les del sud de Tarragona –les més visitades pels catalans durant la Setmana Santa– han criticat la nova restricció de mobilitat que ha adoptat la Generalitat i que entra en vigor aquest dijous a les 12 de la nit. L’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, insisteix «que de vegades aquestes mesures que s’apliquen genèricament no són gaire lògiques». «No és el mateix un poble 300 habitants de la comarca d’Osona com pot ser Sant Boi de Lluçanès o Perafita, que tenen Ripoll com a ciutat de referència, que els municipis que tenen més de 500.000 habitants», lamenta el governant de JuntsxCat. 

Les conseqüències més directes de les restriccions de mobilitat influeixen en gran manera als ciutadans de les comarques veïnes. «Afecta molts pobles com Ripoll i comarques de muntanya, perquè molt sovint prestem serveis, comerç i activitat a habitants de pobles petits del perímetre de comarques limítrofes, com el nord d’Osona, Alta Garrotxa, Berguedà...», prossegueix l’alcalde, que entén el difícil equilibri que hi ha entre deixar viure i viure. Malgrat les seves queixes, entén que «no podem criticar la salut perquè la vida va per davant de tot», però Munell exigeix mesures i solucions «més quirúrgiques i adaptades a l’entorn».

Confinament per regions sanitàries

Confinament per regions sanitàriesUna altra de les regions del Pirineu que ha demanat que el confinament no sigui tan estricte ha sigut l’Alta Ribagorça. En la línia de l’alcalde de Ripoll, el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça ha enviat un comunicat on demana que es tinguin en compte les especificitats de cada territori i ha reclamat al Govern que el confinament per frenar la pandèmia sigui per regió sanitària i no per comarques. Així, el que permetria aquesta nova disposició són els moviments entre aquesta comarca i l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Vall d’Aran, totes de la regió de l’Alt Pirineu i Aran.

La presidenta del Consell i alcaldessa de Vilaller, María José Erta, ha defensat que el confinament en la seva regió, una comarca amb baixa densitat de població, sigui «de vegueria coincidint amb la regió sanitària, per no ofegar l’economia de comarques amb una baixa densitat de població». Erta ha lamentat que el Govern «obviï necessitats de mobilitat que són essencials» i ha afegit que el confinament comarcal té un alt impacte, sobretot en el sector comercial, hoteler i de restauració. Aquesta situació provoca que «molts negocis no podran aixecar la persiana si només compten amb els clients dels pobles, ja que són la comarca més petita de Catalunya.

Necessitat de mobilitat

Al sud de Catalunya, l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha qualificat de «molt mala notícia» que es torni a aplicar el confinament comarcal. Les Terres de l’Ebre reclamen des de fa mesos que es tingui en compte la singularitat del territori, sobretot perquè la ciutat de Tortosa concerta serveis que necessiten les quatre comarques. «Per densitat de població és necessari que el confinament a l’Ebre sigui en l’àmbit de la vegueria, que coincideix amb la regió sanitària. Seria més lògic, perquè som com una ciutat mitjana de l’àrea metropolitana», va recordar Roigé. «No entenem que facin altres concessions i que aquí no es permetin les necessitats de mobilitat que tenim», ha afegit.

Notícies relacionades

Barcelona s'uneix contra les violències masclistes

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

«És totalment incomprensible», ha denunciat per la seva banda María José Fernández, presidenta de l’Associació d’Empresaris de les Comarques de l’Ebre (AECE). Els empresaris insisteixen que no es poden aplicar les mateixes restriccions que a Barcelona i l’àrea metropolitana, en un territori amb una densitat de població baixa i amb moltes relacions socioeconòmiques entre les quatre comarques. «No ens han fet cas i no tenen en compte les necessitats del territori», va lamentar Fernández.

Els empresaris buscaran la implicació d’alcaldes, del delegat del Govern, Xavier Pallarès, i del subdelegat a Tarragona del Govern espanyol, Joan Sabaté, perquè s’escolti aquesta demanda. «Anirem de la mà de qui sigui perquè se’ns escolti, en benefici de les empreses i de totes les persones que vivim a les Terres de l’Ebre», ha reivindicat la presidenta de l’AECE. I és que, a més de les relacions personals, el confinament comarcal té un alt impacte econòmic a l’Ebre, sobretot a les capitals, que concentren els serveis i el comerç, i que acaba repercutint en altres empreses i autònoms que treballen per a aquests sectors. Fernández ha insistit que es demana la unitat territorial a efectes de mobilitat per la baixa densitat demogràfica i la «idiosincràsia» del territori. «No té sentit. Hi ha molts comerços i empreses que viuen dels pobles veïns i de la interrelació entre totes les persones de les Terres de l’Ebre i també de fora del territori», ha dit. La incidència de la Covid, insisteix l’entitat empresarial, tot i que també arrossega una tendència negativa des de fa dies, és més baixa que en altres zones i regions del país.