Hi ha 827.000 virus disposats a saltar-nos a sobre

El més probable és que la Covid-19 no sigui l’última gran pandèmia a què s’hauran d’enfrontar molts dels que llegeixin aquest article. Tampoc serà la més mortífera ni la que causarà més danys econòmics. Fins i tot les restriccions dels pitjors temps de la Covid-19 semblaran suportables davant les mesures que serà necessari prendre en pandèmies venidores.

Almenys això és el que pensen molts dels millors experts en malalties infeccioses, ecologia i evolució de microorganismes. Però als científics, de moment, els passa com a Cassandra, la princesa troiana a qui el déu Apol·lo va concedir el do de veure el futur i la maledicció que ningú cregués les seves previsions. ¿Encertaran els científics amb les seves previsions de les pandèmies?

Desafortunadament, tot indica que estem entrant en un temps en què, si no fem un esforç titànic per impedir-ho, les noves pandèmies assolaran la humanitat.

Per entendre per què és així és imprescindible tenir en compte que la gran majoria de les malalties infeccioses emergents que afecten els éssers humans són zoonosis.

Les zoonosis tenen el seu origen en un patogen que normalment infecta un animal, però que en determinades ocasions és capaç de fer un salt entre espècies per acabar infectant els éssers humans. Aquest és el cas de malalties tan comunes com la grip (els virus de la qual ens van arribar per primera vegada des de les aus), i la sida (una malaltia que en origen va ser un virus de ximpanzés), o de malalties tan letals com l’Ebola o el Marburg (els virus del qual infecten ratpenats frugívors), i de la Covid-19 (l’origen del qual està en un coronavirus que infectava pangolins i ratpenats).

Les dades, a favor de l’«era de les pandèmies»

Les dades, a favor de l’«era de les pandèmies»Un any abans que esclatés la pandèmia de la Covid-19 va començar a gestar-se un ambiciós projecte internacional, el Global Virome Project (Projecte Viroma Global), que pretén establir un llistat de tots els virus zoonòtics que poden donar lloc a noves malalties infeccioses en els éssers humans. Per portar a terme aquesta investigació es necessita la participació de milers de científics.

Les xifres que en surten són molt dolentes per als éssers humans.

S’estima que avui dia hi ha al voltant de 827.000 virus que podrien passar en algun moment des de diversos animals salvatges fins a les persones. Però en podrien ser molts més. Pot ser que la xifra se situï en prop de 2.000 milions.

Tenint en compte que de moment només tenim catalogats uns 264 virus que fins ara han aconseguit fer això, la situació és més que alarmant.

¿Per què un virus que infecta un animal farà el salt als éssers humans?

Per entendre-ho hem de recordar una frase del gran genetista Theodosius Dobzhansky: «En biologia res té sentit si no és en vista de l’evolució».

La majoria dels virus amb potencial per desencadenar noves pandèmies en humans són virus que per ara estan infectant mamífers o aus. Hi ha 4.381 espècies de mamífers i 9.271 espècies d’aus.

Després de l’extinció dels dinosaures va venir una era en què als mamífers i a les aus els va anar molt bé. Com que mantenien poblacions d’una mida considerable constituïen un recurs abundant i segur per als virus.

Fent servir un símil humà, podríem dir que per a un virus qualsevol especialitzar-se a infectar mamífers o aus era una excel·lent manera de «guanyar-se la vida».

Per contra, els éssers humans no resultàvem tan bon recurs per als virus.

Durant la major part de la nostra història els humans vam ser caçadors i recol·lectors. Vivíem en petits grups bastant dispersos. Mai vam ser gaire més de 2 milions de persones a tota la Terra i estàvem aïllats en petits grups de fins a uns 200 individus. Ens desplaçàvem lentament a peu. Els nostres ancestres no veien gaire món ni coneixien gaire gent.

Segurament, com a conseqüència de la caça, alguns virus zoonòtics van aconseguir passar d’animals caçats a humans. En la gran majoria dels casos el virus acabava infectant molts dels components del petit grup aïllat on s’havia produït el salt. Però en un grup d’uns 200 individus aviat s’arribava a la immunitat de grup i el virus s’extingia.

Ara les tornes han canviat. ¿Quan ens vam convertir en un bon negoci per als virus? Amb el descobriment de l’agricultura i la ramaderia vam començar a créixer. Ens vam assentar en poblacions cada vegada més grans. A poc a poc vam començar a patir malalties infeccioses emergents, la majoria zoonòtiques que ens arribaven des dels animals que domesticàvem. Ens vam començar a convertir en «un bon negoci» per als virus.

La Revolució industrial i el desenvolupament de la tecnologia ens va tornar poderosos. Vam créixer amb extraordinària rapidesa i vam colonitzar la majoria del planeta. Avui dia ja som uns 7.800 milions de persones. El nostre creixement va ocórrer a una velocitat extraordinària. A principis del segle XX, la biomassa total dels éssers humans més la seva agricultura, ramaderia, indústria, construccions i tots els artefactes construïts per l’home tan sols representava el 5% de tota la biomassa dels altres éssers vius del planeta. Però creixia extraordinàriament ràpid.

Quan va començar la pandèmia de la Covid-19 acabàvem d’abastar una fita preocupant: la nostra biomassa i la de la nostra agricultura, ramaderia i indústria acabava de superar la biomassa de la resta dels éssers vius sobre la Terra. Hem ocupat, transformat i contaminat la gran majoria de la superfície del planeta, la seva atmosfera, les seves aigües continentals i els seus oceans.

Per contra, mentre nosaltres creixem descomunalment gairebé totes les poblacions de mamífers i d’aus estan patint una extraordinària regressió. Avui dia hi ha més de 1.100 espècies de mamífers i prop més de 1.000 espècies d’aus que es troben en seriós perill d’extinció.

El pangolí i el vigor sexual

El pangolí i el vigor sexualTornem a fer servir un símil humà. Imaginem el SARS-CoV-2 dedicat a infectar pangolins. Durant milers d’anys li va anar molt bé. Era un «bon negoci» perquè n’hi havia molts. Però fa unes quantes dècades la gent va començar a creure, sense cap motiu, que les escames dèrmiques del pangolí (fetes de queratina, la mateixa proteïna amb què es constitueixen els nostres cabells) era un remei excel·lent per curar diverses malalties i alhora obtenir vigor sexual. El pangolí es va convertir en una de les espècies d’animals amb les quals més es va traficar, i en poc temps va arribar a estar en perill d’extinció. I així el pangolí va deixar de ser un recurs atractiu per als virus que l’infectaven, incloent-hi molt probablement el coronavirus que avui ens assola.

Seguint amb els símils humans, les crisis són èpoques d’oportunitats per a emprenedors amb noves idees. I un diminut emprenedor va fer el negoci de la seva vida quan va passar d’infectar decadents poblacions de pangolins a infectar la ingent població d’éssers humans.

Una de les hipòtesis que semblen més probables és que el SARS-CoV-2 va passar dels pangolins als humans. Si és així, ningú pot dubtar que el coronavirus va donar el ‘pelotazo’ més gran de la seva història. Va passar de tenir un recurs de tot just uns quants milers d’individus que minvava ràpidament, a tenir a la seva disposició 7.800 milions de persones que potencialment podien ser infectades.

El nostre estil de vida, un paradís per a virus... i bacteris

El nostre estil de vida, un paradís per a virus... i bacterisPer facilitar les coses als virus zoonòtics, els éssers humans moderns tenim un estil de vida que ens converteix en blancs extremadament fàcils per als patògens infecciosos emergents.

Ens agrada viure amuntegats a grans ciutats i assistir a esdeveniments massius. Milions de nosaltres viatgem amb avió sense el més mínim control sanitari i podem dispersar un virus arreu del món en unes quantes hores.

No hi ha dubte que els éssers humans som el més semblant al paradís que hi pot haver per als, com a mínim, 827.000 virus zoonòtics amb capacitat de passar des de les poblacions animals en regressió fins a la nostra puixant població humana.

El pitjor és que una cosa similar al que passa amb els virus podria també pot passar amb bacteris i amb altres patògens com ara protozous, fongs, paràsits, etcètera.

Al cap i a la fi, la nostra biologia és molt semblant a la de la resta dels mamífers i no gaire diferent de la de les aus. I a qualsevol patogen de mamífers o aus no li costarà gaire infectar humans.

Per descomptat que els virus (o els bacteris) no pensen conscientment que el seu futur és fer el salt per poder infectar la ingent població d’éssers humans. Ho fan per casualitat. Però n’hi ha prou amb la simple casualitat perquè molts patògens infecciosos emergents aconsegueixin fer aquest pas.

Per provar aquesta hipòtesi ja s’ha començat a mesurar el nombre de patògens zoonòtics que en els últims temps estan aconseguint passar de mamífers i aus a humans. Els resultats són esgarrifosos.

D’això tractarà el següent article.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

*Catedràtic de Genètica de la UCM, Acadèmic Corresponent de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia

**Catedràtica de Genètica de la Universitat Complutense