Comença el Ramadà de la lliçó apresa

Ja a principis de març, el grup de treball interreligiós de Catalunya, format per totes les comunitats de fidels de diferents religions, va demanar a la direcció general d’Assumptes Religiosos de la Generalitat poder flexibilitzar les restriccions pandèmiques. «Els vam proposar retardar el toc de queda fins a les 11 de la nit i poder augmentar l’aforament als centres de culte del 30% fins al 50%, com el que tenen les sales de concerts o actes culturals», explica El Ghaidouni. No només ho reclamaven els musulmans, també ho feien les comunitats cristianes pensant en les misses nocturnes de la Setmana Santa catòlica i la comunitat ortodoxa que celebra la Pasqua el 19 d’abril. Al final l’augment de la pressió hospitalària i l’escalada de casos de coronavirus ho van fer impossible, i el Procicat va tombar qualsevol relaxació de les mesures per a les festivitats.

Menjars en la intimitat

«Ho entenem i ho acceptem amb resignació», conclou El Ghaidouni. En el cas de l’Islam, la festa del Ramadà implica grans reunions massives durant el capvespre. Quan es pon el sol comencen els copiosos menjars –‘iftar’– que trenquen el dejuni. «Avui, i durant tot el mes, les comunitats repartiran el menjar típic a les famílies a la mesquita, però se l’hauran de menjar a casa i amb el seu grup bombolla», insisteix Halhoul. Tampoc podran assistir a la mesquita els fidels que vulguin participar en la primera oració del dia (a les cinc de la matinada) i l’última de la nit (passades les 10 de la nit). «Un altre any serà, ens toca ser pacients», assumeix Halhoul.

Mesquites obertes durant el dia i pregàries ‘online’

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Les mesquites, doncs, obriran des de les set del matí fins a les nou del vespre, i només permetran que entri el 30% de les persones que càpiguen al lloc. A més, cada persona que vulgui entrar a resar haurà de portar la seva pròpia alfombra per recolzar-se a terra, utilitzar mascaretes i rentar-se les mans amb gel hidroalcohòlic abans i després de cada pregària als centres culturals. Aplicant l’experiència de l’any passat, alguns es plantegen fer activitats i celebracions ‘online’. És el cas de la comunitat islàmica al barri del Raval de Barcelona, on preparen un ‘iftar’ digital. En altres comunitats l’imam es dirigirà als fidels a través de Whatsapp o Zoom, com ja va passar en plena tancada pandèmica l’any passat.

Els líders de les comunitats islàmiques no els preocupen els atacs racistes i islamofòbics de Vox dels quals han sigut víctimes els últims mesos. «Els nostres barris i els nostres veïns ens coneixen, i entenen la diversitat de la societat en la qual vivim. Per sort aquests atacs són puntuals i denunciables», assenyala El Ghaidouni. I apunta que si un musulmà no acata les mesures sanitàries a qui més li doldrà serà a la mateixa comunitat islàmica. No obstant, a ningú se li escapa que els ‘iftar’ populars i en ple carrer eren també una eina d’integració multicultural que la pandèmia s’ha carregat. «Aquest Ramadà s’han de fer les coses bé, però estic convençut que les festes multiculturals als carrers tornaran tard o d’hora», diu Halhoul.