Gagarin, un aniversari de poca volada

Una nau tripulada Soiuz MS-16, batejada amb el nom de ‘Gagarin’ i amb el perfil del cosmonauta immortal adherit al coet, es va enlairar aquest divendres del cosmòdrom de Baikonur amb destinació a l’Estació Espacial Internacional (EEI) amb tres persones a bord, dos russos i un nord-americà. Al Museu de la Cosmonàutica a Moscou, s’inaugurarà aquest dimarts una exposició sota el títol Pervi (‘Primer’), que durant els pròxims mesos mostrarà al gran públic objectes personals inèdits i fins i tot un avió construït pel cosmonauta amb les seves pròpies mans quan era petit. Els carrers de la capital i altres ciutats russes s’han engalanat amb multitud de fotografies o imatges de l’època, incloent-hi una instantània que mostra Gagarin al costat d’un luxós cotxe esportiu Matra Bonnet, regal del Govern de França per la gesta realitzada.

L’escassa pompa de l’efemèride és un bon reflex de l’actual estat del programa espacial rus, que pugna per mantenir l’estatus d’anys enrere, sis dècades després de ser el pioner en la conquesta de l’espai, i per renovar la seva tecnologia, amb prou feines modificats des dels temps soviètics, amb l’objectiu de no perdre pistonada davant el seu gran rival, els EUA i davant actors emergents com la Xina. I tot això, en un context en què captar recursos públics o privats per finançar nous programes i iniciatives es fa cada vegada més difícil. «El problema és que Roskosmos fa coses que al Govern no li interessen, mentre que els contractes privats s’estan reduint», valora per a EL PERIÓDICO Vitali Egorov, un prestigiós especialista i bloguer rus de temes espacials.

Pèrdua de monopoli

Fa poc menys d’un any, l’agència espacial russa va perdre el monopoli dels vols a l’EEI després de l’exitós llançament de la càpsula espacial Crew Dragon, dissenyada per Space X, empresa propietat del milionari nord-americà Elon Musk, cosa que suposarà una minva del 10% d’ingressos a les arques de l’agència russa o, el que és el mateix, 300 milions de dòlars. No és cap secret que les actuals autoritats de Rússia, embrancades en una mena de nova guerra freda amb Occident, el que prioritzen en aquest àmbit són programes que de facto constitueixen una militarització de l’espai. El juliol passat, els EUA i el Regne Unit van acusar Rússia d’assajar un projectil que pot ser utilitzat contra satèl·lits. «Accions com aquesta amenacen l’ús pacífic de l’espai», va denunciar llavors el vicealmirall britànic Harvey Smith.

Notícies relacionades

Vichy Catalan dona suport al projecte Camí de Mar

Una fallada als frens és la principal hipòtesi de l’accident mortal

Amb aquests elements, el programa espacial rus d’ús civil intenta posar-se al dia amb nous projectes en cartera que li permetin mantenir la seva presència i quota de mercat en un entorn cada vegada més competitiu. El més important d’ells és el desenvolupament del coet Soiuz 5, una llançadora espacial «de nova generació», segons l’especialista Egorov, el principal avenç de la qual serà «incrementar substancialment» la capacitat de càrrega transportada a les naus no tripulades Progress «de 8 a 17 tones». La seva entrada en funcionament està prevista per mitjans de la dècada actual.

La creació de la denominada Estació Científica Internacional Lunar, una base permanent a l’únic satèl·lit del nostre planeta en col·laboració amb l’agència espacial de la Xina, es troba encara en un estadi més embrionari. D’acord amb el memoràndum d’entesa firmada el març de l’any passat per les agències espacials dels dos països, la infraestructura serà construïda «a la superfície lunar» i/o «a la seva òrbita» i portarà a terme tasques com l’«exploració», la «utilització» i l’«observació» del satèl·lit, així com «experiments científics bàsics» i «verificació tècnica». Quan es completi la seva construcció, la instal·lació estarà oberta a altres països. Egorov considera que el projecte «amb robots» no serà una realitat abans de «cinc anys».