Japó abocarà al mar l’aigua de Fukushima

El Japó llançarà a l’oceà més d’un milió de tones d’aigua de Fukushima. La decisió, tan controvertida com inajornable, es donava per descomptada des que Tòquio l’airegés anys enrere. La seva confirmació ha revifat un debat que comença en el nom, aigua tractada o processada per a uns i contaminada o radioactiva per a d’altres, i continua en la factura mediambiental. La jornada va remarcar de nou els bàndols: el sector pesquer, els ecologistes i els països veïns d’un costat, Tòquio i la ciència a l’altre.  

És la solució «més realista» i «inevitable», ha defensat aquest matí Yoshihide Suga, primer ministre. El seu Govern, ha afegit, s’afanarà a acreditar la seguretat de les aigües, evitar la desinformació i reparar els danys a la seva reputació. Això últim sembla quimèric. 

 En poques hores havia acumulat bufetades. El pla és «extremadament irresponsable i danyarà tant la seguretat i la salut internacionals com els interessos vitals de la gent dels països veïns», ha lamentat la Xina. Ha expressat també la seva inquietud Corea del Sud i ha criticat la decisió adoptada de forma unilateral. «És difícil que l’acceptem sense informació transparent ni consultes amb els governs de la zona», ha aclarit Seül. Només els Estats Units, tenaç aliat de Tòquio i amb una tranquil·litzadora llunyania de Fukushima, han aplaudit tant la mesura com la seva «transparència». 

El sector pesquer

Greenpeace ha criticat al Japó que ignorés els drets humans i les lleis marítimes internacionals. L’organització defensava l’emmagatzematge i processament de les aigües a llarg termini i ha lamentat que el Japó optés «per l’opció més barata». «La decisió no protegeix el medi ambient i desatén la gran oposició popular i les preocupacions dels residents de Fukushima», resa el comunicat.  

 El sector pesquer i agrícola intueix l’últim clau del taüt. Un pescador septuagenari citat per l’agència Kyodo lamentava avui que només pot pescar dos dies a la setmana. La mesura arriba en vigílies que es reprengui la plena activitat després d’anys de quotes, anàlisi de radioactivitat i campanyes publicitàries per recuperar la confiança del consumidor. La demanda, no obstant, amb prou feines voreja la cinquena part del volum anterior a l’accident i no és probable que l’estigma de Fukushima s’apagui aviat. 

 La gestió de l’aigua marina que refreda els tres reactors danyats és l’assumpte més delicat des que el tsunami va escombrar el litoral 10 anys enrere. Ocupa ja un miler de tancs als voltants de la central i, al ritme de 140 noves tones diàries, no quedarà més espai a la tardor. Tepco, l’elèctrica que gestiona Fukushima, havia aclarit que els plans per desmantellar la central es retardarien si continuava apilant tancs. S’afegeix, a més, el risc de fugues inadvertides dels tancs.  

62 elements radioactius

 De l’aigua s’han netejat ja 62 elements radioactius amb un avançat sistema de processat de líquids. Es manté el triti, la purga del qual exigeix una tecnologia per inventar, però és la menys inquietant de tots. L’operació no començarà fins d’aquí a dos anys, quan es compleixin els 12 de vida mitjana de l’isòtop. Es requereixen grans dosis de triti per danyar l’home i el seu abocament a l’oceà resultarà en 0,0000002 bequerels per litre, segons comptes d’Andrew Karam, expert en seguretat nuclear. No són més grans que els registrats quan Fukushima funcionava amb normalitat. «Una quantitat moltíssim més baixa que la que conté l’aigua que bevem cada dia», resumeix.   

 Karam ha estudiat durant cinc anys la radioactivitat en la fauna de la zona i la seva conclusió, compartida amb biòlegs marins, és que és altament improbable que cap animal resultés ferit per les fugues de Fukushima, amb la possible excepció dels que estaven en un radi de 100 o 200 metres.   

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

 «La radioactivitat que emet el nucli d’un reactor és molt més perillosa i té un abast molt més gran a l’oceà que el triti de l’aigua que serà abocada», assenyala Karam. «I si les dosis del primer escenari no són perilloses, molt menys ho són les del segon», conclou. Orientar-se entre activistes i científics en assumptes nuclears és un exercici esquizofrènic. Uns anuncien amb els seus potents altaveus l’harmagedon, d’altres recomanen calma des de la semiclandestinitat mediàtica i el públic, sobresaltat sense remei quan li parlen de radioactivitat, no discrimina entre la percepció del perill i el no-perill. 

 «No dubto de la sinceritat dels activistes ni de les seves preocupacions sobre la salut però sospito que [...] molts probablement repeteixen el que han sentit sense comprendre les bases científiques o llancen asseveracions en què creuen però sense prou coneixement per avaluar-les. Això, sumat a les esteses pors de la radiació, provoca que la gent arribi a conclusions que no aguanten un judici més desapassionat i científic», assenyala.