L’assassí, a crits: «¡Ja vaig donar tots els detalls a la Guàrdia Civil. Jo no vaig matar Marta!»

I a la tercera compareixença, va esclatar. El presumpte assassí de Marta Calvo, Arliene Ramos i Lady Marcela Vargas –i d’unes altres vuit dones en grau de temptativa– va perdre ahir la temperància i fredor mostrades fins ara cada vegada que ha sigut conduït davant el jutge. Va ser a preguntes de l’advocada de la mare de Marta, Marisol Burón. La lletrada Pilar Jové va demanar al jutge que li formulés ell la pregunta –«és un prec, en realitat», va aclarir–, ja que Jorge Ignacio P. J. es nega sistemàticament a respondre a qualsevol qüestió que no arribi de la seva defensa.

Jové va demanar al magistrat que li preguntés, per enèsima vegada, on és el cos de Marta. El jutge ho va fer i, en aquell moment, l’acusat va prorrompre en crits. De manera irada, en un to en el qual s’entremesclaven impaciència i supèrbia, va etzibar: «¡Ja li vaig explicar àmpliament a la Guàrdia Civil; els vaig explicar amb tots els detalls el que va passar!». «¡Jo no li vaig matar Marta!», va emfatitzar.

Va passar ahir, al terme de la segona compareixença d’imputació de delictes –la primera va ser el novembre passat–, celebrada a petició de les acusacions, que han complementat part de la seva càrrega acusatòria després de la ronda de declaracions de les onze dones que, com a víctimes o com a testimonis, han desfilat davant el jutge per desgranar com eren les trobades sexuals amb Jorge Ignacio P. J. i com els introduïa cocaïna en pedres als seus genitals, sempre d’amagat, fet que va fer perdre el coneixement i sentir-se a punt de la mort a algunes d’elles.

No van ser les seves úniques manifestacions. Fins ara, havia guardat un silenci distant, tant el dia que va ser portat a Alzira davant la primera jutge que va portar el cas, el 6 de desembre del 2019, com en la seva primera compareixença davant l’actual jutge, el titular del 20 d’Instrucció de València. Però ahir, no.

Lliçons sobre la ‘festa blanca’

Quan ja havien acabat de citar el rosari de delictes del qual el consideren autor –8 en total, que es queden en 37 efectius– i la seva advocada, la navarresa María Herrera, havia realitzat un al·legat complet defensant la seva absoluta innocència, a Jorge Ignacio P. J. li va donar per parlar.

Primer, va mirar de donar una lliçó als advocats, la fiscal i el jutge sobre què és una ‘festa blanca’, i després, va tenir l’ocurrència d’acusar les seves víctimes de ser elles qui portaven la cocaïna a les trobades amb ell. «Les ‘escort’ portaven la droga, previ acord econòmic amb mi, és clar. I jo els pagava en metàl·lic. Però jo no la portava».

Les vuit supervivents que figuren ja com a víctimes en el sumari, juntament amb unes tres dones més que han declarat com a testimonis però que no estan considerades com a víctimes perquè la cita no es va arribar a efectuar, coincideixen en un relat únic: totes afirmen que ell portava la cocaïna, descriuen que «en una sola pedra gran» i ficada en una bossa. Alguna arriba a aventurar que portaria «al voltant de 200 grams» i una altra la descriu com una pilota gran. I cap d’elles es coneixia entre si, per la qual cosa no han pogut pactar el seu testimoni.

Així, amb tot l’instruït fins ara, les acusacions particulars i la pública imputen 58 delictes a Jorge Ignacio P. J. La Fiscalia, l’acusa d’onze homicidis –tres de consumats i vuit d’intentats–, d’onze delictes contra la llibertat sexual i d’un delicte continuat contra la integritat moral.

Onze víctimes, 58 càrrecs

L’acusació particular exercida pel lletrat Juan Carlos Navarro, que representa dues de les mortes –Lady Marcela i Arliene– i cinc supervivents, li atribueix set assassinats (dos de consumats i cinc d’intentats), set de tràfic de drogues, cinc contra la integritat moral i un d’omissió del deure de socors.

Pilar Jové, advocada de la mare de Marta, cinc delictes: assassinat, omissió de socors, tràfic de drogues, agressió sexual i contra la integritat moral. La lletrada del pare, Candela Estévez, els mateixos delictes, i n’hi suma un sisè: profanació de cadàver.

I el lletrat Vicente Escribano, que representa una altra de les supervivents, cinc més, els mateixos que Jové, però l’assassinat ho és en grau de temptativa.

Notícies relacionades

La Cerdanya esclata contra la pressió immobiliària més agressiva

La Generalitat preveu que el 2028 funcioni el tramvia entre Cambrils i Vila-seca

Totes les acusacions contemplen l’agreujant de gènere en tots els delictes, ja que consideren que va actuar contra elles pel fet de ser dones i per sotmetre-les des del seu sentiment de superioritat.

La Fiscalia representa les onze víctimes, nou de les quals tenen, a més, advocats particulars. Per aquesta raó, els 58 delictes es queden en realitat en 37, ja que se’l jutjarà per cada fet comès sobre cada víctima, independentment que cada part reflecteixi els seus propis càrrecs. Així, als 23 delictes de la fiscal se li sumen els que l’acusació pública no contempla, però sí la resta d’acusacions, això és, nou de tràfic de drogues, tres d’omissió de socors i un de profanació de cadàvers. Això sí, serien 37, tret que el delicte únic contra la integritat moral que la Fiscalia veu com continuat es disgregui finalment en onze càrrecs, cosa que elevaria el còmput total a 46 delictes.