El Congrés dona el vistiplau a la pionera llei de protecció a la infància

La llei estableix el deure de comunicar qualsevol situació de violència sobre nens, nenes o adolescents a l’autoritat competent encara que no sigui constitutiva de delicte. I és que, malgrat que les dades sobre denúncies són molt preocupants, les oenagés assenyalen que només són la punta de l’iceberg, ja que bona part de les agressions o bé no són verbalitzades pels menors o bé s’intenten resoldre al si de les famílies. A més, s’elimina la possibilitat que es desestimi la denúncia d’un nen per presumpta falta de maduresa.

La norma crea la figura del coordinador de benestar i protecció als centres educatius i defineix les seves funcions bàsiques per assegurar l’adequat funcionament dels protocols d’actuació davant indicis d’assetjament escolar, ciberassetjament, assetjament sexual i qualsevol altra forma de violència. A més, es crea la figura del delegat de protecció a les entitats esportives i d’oci.  

S’estableix que les forces i cossos de seguretat comptin amb unitats especialitzades i redueixin la pràctica de diligències innecessàries. I, en l’àmbit de la justícia, fixa que un futur projecte de llei creï jutjats i fiscalies especialitzades. A més, es fa obligatòria la pràctica de la prova preconstituïda per a menors de 14 anys, cosa que evitarà que hagin de declarar una vegada i una altra al llarg del procediment penal. I es crea un registre unificat de menors víctimes, a fi de tenir dades més precises de la magnitud del problema.

Gràcies a una esmena transaccional d’última hora, els terminis a partir dels quals prescriuran els delictes d’abusos sexuals començaran a comptar quan la víctima faci 35 anys, per tant, en les agressions més greus tindran temps de denunciar fins als 50 anys. Aquesta possibilitat suposa un gran avenç, perquè en l’actualitat els terminis comencen a córrer quan la víctima fa 18 anys, cosa que ha provocat que desenes de procediments s’arxivessin perquè molts afectats no van ser capaços de denunciar fins passat molt temps des que van patir la violació.

En la tramitació parlamentària, s’han introduït millores en l’àmbit de la lluita contra la violència masclista. Per exemple, assenyala que «els poders públics prendran les mesures necessàries per evitar que plantejaments teòrics o sense aval científic que presumeixin interferència o manipulació adulta, com l’anomenada ‘síndrome d’alienació parental’, puguin ser presos en consideració».

La llei crea nous tipus penals per castigar la incitació a través d’internet al suïcidi, a autolesionar-se, a realitzar actes sexuals i a trastorns alimentaris, com l’anorèxia i la bulímia. I hi ha qüestions a les quals no s’ha arribat a un consens, i que seran una altra vegada debatudes al Senat, com la petició de Podem que en els casos de desnonaments amb infants s’ofereixin solucions habitacionals.