Els universitaris posen un suspens a les classes online

Per fer un balanç i conèixer l’abast del que ha sigut el curs 2020-2021, EL PERIÓDICO ha fet aquesta última setmana una pregunta a aquells que volguessin respondre sobre el nivell de satisfacció del desenvolupament d’aquest curs amb Covid-19 i el resultat en línies generals és desfavorable. Formats híbrids que no funcionen, excés de treball i la sensació que les coses es podrien haver fet millor han convertit aquest any acadèmic en un dels més durs i pesats per als universitaris. 

El denominador comú entre tots els que han respost ha sigut la nefasta gestió de les classes virtuals. Eduard Antentas, estudiant de quart del doble grau de Matemàtiques i Física a la Universitat de Barcelona (UB), una de les titulacions amb la nota de tall més alta, creu que la universitat a distància no funciona malgrat haver tingut el precedent del confinament per poder millorar-lo. «Durant el confinament ja s’hi podien veure moltes deficiències: falta d’interacció entre alumnes i professor, inevitable falta d’atenció al mirar la pantalla de l’ordinador tot el dia, falta d’assimilació de conceptes i classes extremadament avorrides a l’intentar ser magistrals a distància. El més sorprenent és que les facultats no han fet gairebé res per millorar aquest curs, per la qual cosa hem patit les mateixes carències d’aprenentatge amb les que vam començar», explica.

Problemes estructurals

Problemes estructuralsEn la mateixa tessitura es troba David Gualda, un altre estudiant de doble grau d’Administració i Direcció d’Empreses i Dret de la UB que pensa que es podria haver tractat d’una altra manera. «Hem tingut una docència de forma no presencial que ha deixat molt a desitjar, els alumnes hem sigut els més perjudicats per aquesta situació», conclou. Diversos joves més també atribueixen el fracàs d’aquest any que el problema ja no és la pandèmia, sinó el model educatiu de les facultats. «El principal problema de la universitat digital és el modus operandi de la universitat com a institució. El fet que les classes siguin virtuals només ha permès que es visibilitzi la precària situació que viu la universitat en el dia d’avui», exposa Joel Reverter, estudiant de segon del grau de Llengua i Literatura Hispànica a la Universitat Rovira i Virgili (URV). Anna R., estudiant de la facultat de Dret de la UB, va un pas més enllà i lamenta que entrar en aquesta carrera «ha sigut el pitjor error de la meva vida», sobretot per l’ambigüitat de la gestió de l’entitat durant la pandèmia i la sensació que els alumnes no importen.

Una de la universitats que ja duia a terme el format ‘online’ ha sigut la Universitat Oberta de Catalunya(UOC), que també ha canviat part del seu programa per adaptar-se al nou entorn. Bona prova d’això és que, segons Marc Ciruelos, estudiant d’Enginyeria Informàtica d’aquesta universitat, els exàmens han passat de ser presencials a virtuals. «Considero que el meu ensenyament no s’ha vist perjudicat, al contrari, he tingut més temps per compaginar feina i estudis», explica. No obstant, per a altres estudiants els canvis no han millorat la seva situació. Fran Gutiérrez, que estudiaPsicologia a la UOC, explica que el canvi li ha causat molta més càrrega de treball. «El nivell d’exigència s’ha duplicat, els dies d’entrega s’han reduït i ara és més difícil aprovar. A l’hora d’avaluar-te no en passen cap, a la mínima et diuen que has plagiat i et suspenen l’assignatura», lamenta el jove. 

Any d’improvisació

Any d’improvisacióFora de Catalunya, la situació dels alumnes universitaris no ha sigut gaire diferent de les aules catalanes. A Andalusia, Mario González, estudiant de Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat de Màlaga (UMA), explica que la seva facultat va desenvolupar un pla d’educació bimodal per contemplar els possibles escenaris que es produïssin segons la situació de coronavirus. Va començar amb el format híbrid (alumnes dividits en dos grups i assistència alterna a classe), tot i que ja al novembre se’n van anar a casa i encara no han tornat. Amb tot, la UMA els va dir que tornarien a l’escenari bimodal el 19 d’abril, però els alumnes continuen sense conèixer encara com s’efectuarà l’avaluació final. «La sensació de cansament de l’alumnat és cada vegada més notable. Ha passat un any de la pandèmia i continuem improvisant. Res és segur», exposa. Eva Ocaña, estudiant de quart de Llengües Modernes, Cultura i Comunicació a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), també ha viscut un any complicat amb el format semipresencial. «Quan les classes han sigut ‘online’ era més aviat una formació autodidacta. He notat una gran diferència entre les setmanes que havia d’acudir presencialment a classe i les que no, perquè hi ha una descompensació de temari», manifesta. 

Fatiga mental 

Fatiga mental Amb tants canvis i amb la impossibilitat de poder assistir a les classes presencials, un dels principals problemes dels estudiants ha sigut cuidar-se de la seva salut mental mentre eren a casa. Ocaña comenta que «l’esgotament mental també ha sigut important, ja que a la meva menor capacitat de concentració per la pèrdua de costum se li suma una situació personal no favorable». En la mateixa línia va la jove Anna X., que cursa un grau de Ciències a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i que, com Ocaña, ha patit les conseqüències d’efectuar les classes telemàtiques a casa. «No vull ser hipòcrita posant la docència ‘online’ com a excusa completa del meu baix rendiment, sinó que, a més, a la meva salut mental li està passant factura aquesta situació», lamenta la universitària, que va perdent la motivació al veure que la facultat no s’ha pronunciat sobre reprendre la presencialitat. 

Problemes de connexió

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Problemes de connexióEls estudiants de màster també han viscut un any complicat, però s’han pogut adaptar més o menys a la nova realitat. Paulino Gil fa el segon any del màster en Enginyeria Aeronàutica de la Universitat Politècnica de Catalunya a Terrassa. Als problemes de les classes ‘online’ i la sensació d’improvisació se li han sumat les problemàtiques logístiques per l’ús de ‘softwares’ que només hi ha a la universitat. «La connexió de forma remota als ordinadors de la universitat es continua bloquejant i els problemes d’instal·lació de ‘softwares’ entre Mac i Windows, també», explica.

Per la seva part, Ainhoa Teixidó, que cursa el màster de Direcció i Gestió de Recursos Humans a la UOC, ha lamentat que no hagi pogut realitzar les pràctiques. «Ara que hi ha teletreball ens hauria agradat tenir l’opció de fer les pràctiques de manera telemàtica i poder mantenir un contacte amb el món laboral», explica. I no tot ha sigut negatiu per a ella i per a Eric Bermúdez, estudiant del màster en Trastorns de la Comunicació i el Llenguatge de la UAB i Blanquerna, perquèlas classes magistrals virtuals no han sigut tan pesades. «No crec que se m’estigui formant pitjor que si estigués presencialment. Els continguts s’han adaptat molt bé a la modalitat ‘online’ i els professors s’han mostrat molt oberts a atendre consultes», finalitza el jove.