El pla de xoc per a dependència permetrà reduir un 20% les llistes d’espera el 2021

De fet, durant el primer cop del virus, la saturació sanitària va provocar que a les autonomies amb més casos es negués l’assistència als residents malalts de Covid. Una nefasta gestió que va despertar una allau de crítiques, querelles als tribunals i que va obligar el Govern i les autonomies a buscar una solució que s’ha traduït en l’anomenat pla de xoc en dependència.

Una estratègia a tres anys amb un disseny en el qual han participat els agents socials i que té tres objectius prioritaris: millorar les condicions laborals dels treballadors a residències i llars amb la finalitat d’oferir més qualitat en l’atenció; introduir avenços en els serveis i prestacions i reduir les llargues llistes d’espera.

600 milions

Per això, el pla preveu una inversió del Govern central de 600 milions aquest any per revertir les retallades que el PP va aplicar a partir del 2012 i que els successius executius no han recuperat fins ara. El percentatge de finançament al sistema de l’administració central passarà, per tant, del 19,9% al 26,5%, lluny encara del 50% que marca la llei, segons adverteix l’Associació de Directores i Gerents en Serveis Socials (AEDYGSS).

Si bé de cara al 2022 i 2023 es preveuen nous augments acumulatius de magnitud similar, amb un augment total de la inversió de 3.600 milions d’euros en tres anys, al qual caldria afegir l’import procedent del Pla de Recuperació europeu.

Amb tot això, «l’absoluta prioritat hauria de ser reduir les llistes d’espera i els temps de tramitació», segons demana l’associació.

El laberint

I és que actualment hi ha més de 230.000 persones dependents a l’espera de rebre una prestació, a les quals caldria sumar-ne gairebé 150.000 més que esperen a ser valorades, ja que el temps mitjà de tramitació d’un expedient és de 432 dies. Això significa que cada nou minuts mor una persona «al laberint burocràtic de la llei», segons l’AEDYGSS.

Per a la reducció de les llistes d’espera, el Ministeri de Drets Socials, ara capitanejat per Ione Belarra, està firmant acords bilaterals amb les comunitats per acordar mesures concretes a cada territori i simplificar els procediments administratius. El ministeri no ha ofert dades de la reducció que preveu amb la inversió aquest any, però segons la patronal dels gerents, els 600 milions permetran l’atenció de 66.305 nous beneficiaris, reduint així en un 20% la llista el 2021.

La teleassistència

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Així mateix, el pla de xoc contempla que l’any que ve totes les persones amb grau reconegut de dependència que visquin al seu domicili tinguin accés al servei de teleassistència, que passarà a considerar-se un dret subjectiu. A més, en aquest exercici es regularà la figura de l’assistent personal i es revisaran els copagaments.

D’altra banda, el pla corresponsable promogut per Igualtat preveu crear una xarxa estatal de cuidadors, tant per a famílies amb menors a càrrec com per a dependents. Malgrat tot, de moment és una «política llavor» en la qual només s’han invertit 200 milions. Potser per això Pablo Iglesias, ara candidat a presidir la Comunitat de Madrid, ha proposat recentment aprovar una llei de cures que «arrabassi la gestió de les residències als fons voltor». El líder morat no ha concretat la seva proposta més enllà d’apostar perquè la gent gran rebi ajuda sobretot a casa seva, situació que, a més, fomentaria l’ocupació.