La lluita per la sostenibilitat
Canvi climàtic: sis passos per deixar una bona herència als teus fills
Si no fem res per combatre l’emergència mediambiental el nostre llegat per a les generacions posteriors serà un planeta en risc de col·lapse. ¿Com evitar-ho? A continuació, diverses claus
«Siguem assenyats: ¿a qui li agrada respirar aire contaminat, patir un cop de calor, beure aigua bruta o patir una tempesta que li destrossi la casa? No pequem de rondinaires ni mandrosos, i posem-nos a treballar per deixar un planeta decent als nostres fills». Francisco J. Tapiador, catedràtic de Física de la Terra i autor d’‘El clima de tus hijos’ (Next Door Publishers), insta els ciutadans a no entregar com a herència a les futures generacions un món en ruïnes.
Cal actuar. I cal fer-ho ja. Sense renunciar al benestar i al desenvolupament i aconseguint una economia «més moderna, fiable i rendible». ¿Com? Amb sis passos.
Pensa en els teus fills
El canvi climàtic és aquí. Combatre’l és urgent. No pensis en tu, pensa en els que venen darrere teu. «Si no fem res, els nostres fills heretaran un planeta en risc de col·lapse, amb una naturalesa amenaçada i una economia en ruïnes sota una atmosfera hostil. La seva existència serà més pobra que la nostra i la seva esperança de vida, menor». A més d’apel·lar als pares i les mares, l’investigador reclama als polítics que apostin per la ciència. És necessari que nens i nenes vulguin ser enginyers, biòlegs, investigadors... «Precisem científics i científiques que trobin la solució per a, per exemple, fer ciment sense emetre diòxid de carboni. Necessitem invents per emmagatzemar energia, perquè els animals emetin menys metà i perquè els cotxes no contaminin tant. Necessitem més ciència, més investigació i més innovació».
Sigues conscient: no és un canvi, és una emergència
La transformació observada al planeta és tan evident i els efectes tan potencialment catastròfics que el 2019 l’ONU va declarar l’emergència climàtica. «L’etiqueta és dura, però descriptiva perquè indica la importància d’un problema planetari que podria canviar l’existència humana de manera irreversible», explica el catedràtic. «¿Ens imaginem la vida amb sequeres que durin cinc o sis anys? ¿Som conscients del col·lapse del subministrament d’aigua que això pot causar? ¿I dels boscos en flames?», es pregunta el divulgador, que deixa clar que una ciutat com Barcelona, càlida i humida a l’estiu, pot convertir-se en inhabitable per a moltes persones amb tres o quatre graus més de mitjana i amb més humitat.
Aprèn a diferenciar clima i temps
«Si no sabeu predir quin temps farà d’aquí tres setmanes... ¿com sabreu el que farà d’aquí deu anys?». Aquest és un dels mantres que denota més ignorància respecte al canvi climàtic. Els experts no es cansen de repetir que el clima no és el mateix que el temps. L’autor d’‘El clima de tus hijos’ ho explica amb un exemple senzill: «Si llanço un dau, no sé quina cara de les sis sortirà. Això és el temps. Però si el llanço 6.000 vegades sé que cada número haurà sortit aproximadament en mil ocasions. Això és el clima». Per lluitar contra el canvi climàtic no és tan important saber quin temps farà un determinat dia d’un determinat any en una determinada ciutat sinó quina temperatura mitjana han tingut els estius d’aquesta ciutat.
El planeta s’està escalfant. I la culpa és teva
El planeta s’està escalfant de manera consistent des de finals del segle XIX. La causa principal és l’efecte d’hivernacle produït per les emissions humanes (transport, construcció, desforestació, generació de residus, agricultura...). De tots els gasos que contribueixen a l’efecte d’hivernacle, el diòxid de carboni és el més important. La concentració d’aquest gas ha augmentat des de la revolució industrial. El seu origen és humà: es deu sobretot a la crema de combustibles fòssils. Fonamentalment, petroli i carbó.
No tiris menjar. Recicla. Planta arbres. No fumis
Notícies relacionadesPlanifica les teves compres per evitar el malbaratament alimentari (i el metà que comporta). No agafis el cotxe per recórrer un quilòmetre, ves-hi caminant o en bici. No fumis, i si ho fas no tiris les burilles a terra, són molt difícils de reciclar i a més són un perill per a la vida silvestre. No compris aigua embotellada, beu aigua de l’aixeta, que és més sostenible. En cas que compris una ampolleta o una llauna de beguda ensucrada mai la tiris ni a la muntanya ni a la platja, és una estupidesa i una atemptat contra la naturalesa. Recicla. «¿Quant temps tardem a separar les escombraries, set segons?», recorda Tapiador. «El plàstic és aquí i ens és molt útil. No s’ha de tenir por del plàstic, el que cal fer és apostar per la innovació per saber reciclar-lo bé», recorda el científic, que també llança molts encàrrecs verds als polítics: «Deixeu d’inaugurar passejos marítims o trams d’autopistes. Inaugureu boscos, que són un dret humà. No pavimenteu la serra amb urbanitzacions horribles».
Ni cas als negacionistes
Investigador convidat a les universitats de Cambridge, París i Oklahoma, entre d’altres, Tapiador –que també és llicenciat en Filosofia i Lletres i autor de novel·les i llibres de poesia– ha sigut membre de l’equip científic internacional de la missió GPM de la NASA. A hores d’ara de la seva vida, ja ha renunciat a continuar gastant energia intentant dialogar amb els negacionistes més recalcitrants. «Aquest menyspreu pot sonar arrogant en una societat que ha entronitzat la idea que totes les opinions valen el mateix. Però amb algú que està convençut que Bill Gates ens controla a través del 5G o que pensa que la Terra és plana l’únic que es pot fer és dir-li amablement que viu en un pou d’ignorància i que aquí té una corda per començar a enfilar-se per ell mateix».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.