L’homicida de Vilanova: «Vaig veure una ombra i després em diuen que és una nena»

Terrorífic i cruel. Un silenci intens va inundar aquest dimarts la sala del jurat de l’Audiència de Barcelona. Un silenci trencat per les preguntes de la fiscal i la veu de Juan Francisco López Ortiz, acusat d’assassinar la Laia, una menor de 13 anys adoptada, el 4 de juny del 2018 a Vilanova i la Geltrú (Garraf) quan baixava de casa els avis per trobar-se amb el seu pare. «Estava la porta de casa oberta. La tanco. Vaig pensar que havia entrat algú. La droga no em deixava actuar normal. Començo a xisclar. No puc controlar la ment. Vaig a la cuina i agafo dos ganivets. Estic traumatitzat per tot. Sento sorolls a la meva habitació i hi vaig. M’anava a sortir el cor del pit. Vaig obrir la porta i veig una ombra, i després em diuen que és una nena», va explicar el processat, al jurat que haurà de dictaminar si és culpable del crim de la nena.

El seu relat va ser estremidor. «¿Per què hi ha d’haver algú a l’habitació? Crec que em cauen els ganivets i tinc por. Agafo del coll aquesta persona i mantinc una lluita horrible per a mi. Jo veia ombres. No tenia forces. Estava esgotat. Jo em defensava. M’estava defensant d’algú que hi havia a casa meva. No sabia qui era. Em vaig quedar a sobre d’aquesta persona. A terra. Vaig estar molt temps estirat. No parava de donar voltes al que havia passat. Estava totalment paralitzat i tenia por», va recordar López. Durant tot el dia havia consumit cinc grams de cocaïna i havia pres diverses cerveses.

Quan el processat s’adona que hi havia sang a la seva habitació, va guardar-ho tot a l’armari, fins i tot el cos de la menor, que, al final, va aparèixer sota d’un matalàs. «No volia veure-ho. Hi havia sang. Només volia trucar al meu pare perquè m’ajudés, però no tenia saldo i no recordava el seu telèfon per trucar-li pel fix. Estava molt nerviós i em vaig dutxar». Després, va ficar en unes bosses la roba que havia utilitzat per netejar la sang, va sortir al carrer i les va tirar. Al tornar a la vivenda va obrir l’armari: «Era dantesc», va precisar. ¿Quan es va assabentar que era una nena?», va interrogar la fiscal María José del Río. «Quan em van detenir i la policia em va preguntar què havia fet a la nena», va contestar l’acusat, que, quan va arribar la policia, li va dir que ell no ho havia fet. No obstant, sí que sabia, segons les seves paraules, «que havia passat alguna cosa horrible, però jo pensava que era innocent». «No entenia res del que havia passat», va assegurar. «Només pensava que el meu pare no em trobés col·locat», va etzibar.

Amor a la mare

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La Laia va morir a ganivetades, va ser trobada amb un collar de gos al coll i amb un bolígraf a la tràquea («Vaig intentar treure-l’hi», va detallar l’acusat). López va justificar la seva reacció d’aquest 4 de juny en què era un consumidor habitual de droga, en concret, de cocaïna, i que aquell dia havia begut diverses cerveses. Va relatar que aquell dia va rebre una trucada d’un familiar dient que desconnectarien la seva mare, greument malalta, i que s’estava morint. A partir de rebre aquesta notícia, segons les seves paraules, va començar a consumir droga i a demanar diners per continuar fent-ho. «L’única que em donava carinyo i amor era la meva mare», va insistir.

«Sempre he ocultat la meva addicció a les drogues [...] fins que no em quedo sense diners no paro i quan no tinc diners en busco més», va admetre. «Estava destrossat pel que li passava a la meva mare. Sense ganes de viure i només amb ganes de drogar-me», va remarcar. El dia en què es va produir el crim, va reconèixer, va estar veient pornografia de transsexuals a l’ordinador (havia tingut una amiga íntima així als Estats Units). Quan estava a la Xina, des d’on va viatjar per la malaltia de la seva mare, sí que era addicte a pàgines de contactes. La fiscalia reclama per a López la presó permanent revisable per assassinat i 10 anys de presó per agressió sexual.