El Suprem rebaixa a dos anys i mig de presó la condemna de Juana Rivas per emportar-se els fills

El ple de la Sala Penal del Tribunal Suprem manté la condemna de Juana Rivas per un delicte de sostracció de menors, però li rebaixa la pena de 5 anys de presó a 2 anys i mig al considerar que, tot i que van ser dos els menors sostrets, va cometre un únic delicte i no dos. La Sala basa la seva decisió en el fet que, quan en un mateix acte hi ha diversos menors traslladats o retinguts, s’entén que es comet un únic delicte de l’article 225 bis del Codi Penal, al lesionar-se el dret de custòdia del progenitor amb qui el menor conviu (amb independència del nombre de menors sostrets) i la pau en les relacions familiars.

Els fets provats assenyalen que el maig del 2016 la recurrent va viatjar a Espanya amb els seus dos fills i no va tornar a Carloforte (Itàlia), on feia tres anys que convivia amb la seva llavors parella. El 2 d’agost li va comunicar que no tornaria a Itàlia i va escolaritzar els nens en una escola de Maracena (Granada). El progenitor, que tenia la guarda i custòdia provisional dels dos menors, va denunciar els fets i un Jutjat de Primera Instància de Granada va acordar la immediata restitució dels menors a Itàlia com a Estat de residència habitual dels dos nens.

Després de diversos requeriments perquè tornés els fills, el 26 de juliol del 2017 Rivas es va amagar amb ells, i la seva exparella va denunciar-ne la desaparició. L’acusada va entregar els dos nens un mes després, el 28 d’agost del 2017, a la Comandància de la Guàrdia Civil de Granada.

L’Audiència Provincial de Granada i el Jutjat Penal núm. 1 de Granada van apreciar que l’acusada havia comès dos delictes de sostracció de menors, un per cada nen, ja que dos van ser els fills menors d’edat que va privar de la relació paternofilial, incomplint les resolucions judicials que l’obligaven a entregar-los al pare, que ostentava la seva custòdia per disposició judicial. La sentència d’instància i la recorreguda van imposar a l’acusada 5 anys de presó –2 anys i 6 mesos per cada un dels delictes–, la privació de la pàtria potestat dels dos fills durant sis mesos i el pagament d’una indemnització al seu exmarit, si bé van discrepar sobre la quantitat. El Jutjat Penal la va fixar en 30.000 euros i l’Audiència de Granada la va reduir a 12.000 euros.

El ple de la Sala Penal estima parcialment el recurs de cassació plantejat per Juana Rivas contra la sentència recorreguda a l’acollir el motiu en què planteja que la seva conducta integra un delicte de sostracció de menors de l’article 225 bis, que protegeix els drets del pare i no de cada un dels menors. Aquest motiu també ha sigut recolzat pel ministeri fiscal.

Notícies relacionades

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Resistir a la indiferència

Un únic delicte

Abans de decidir sobre aquesta qüestió, que considera nova amb interès cassacional, el ple analitza l’origen i la configuració d’aquest delicte, en directa relació amb el bé jurídic que tutela. L’article 225 bis sanciona la sostracció de menors i descriu al seu torn dues conductes alternatives que integren aquesta conducta. Tres dels magistrats que formen el ple discrepen dels seus companys i faran un vot discrepant.