La venda de medicaments antidepressius es multiplica per la pandèmia emocional

En concret, la venda de medicaments antidepressius o tranquil·litzants va créixer un 4,8% el 2020, més del doble que el 2019 (quan va ser del 2%). I, durant el primer confinament es van produir augments d’entre un 10% i un 15%, cosa que reflecteix l’impacte emocional que va tenir l’arribada de la Covid tant en la població en general, com en els pacients afectats i els sanitaris que van haver d’afrontar la crisi sanitària més gran de la història recent. L’increment anual del grup específic de fàrmacs ansiolítics va ser de més d’un 5% i el dels sedants, de més d’un 4%.

Així mateix, si es posa el focus en els medicaments sense recepta, els productes més suaus per relaxar-se i poder agafar el son també han experimentat creixements importants. A aquest fet cal afegir-hi un preocupant augment del consum d’hipnosedants –tipus lexatin o orfidal– que s’adquireixen sense recepta, amb prevalença en la població del 3,1%, davant l’1,9% abans de l’epidèmia, segons revela un recent estudi del Pla Nacional sobre Drogues que indica també que, al contrari, el consum d’alcohol o tabac ha descendit amb la pandèmia.

Desena potència mundial

I respecte als antidepressius plou sobre mullat, perquè Espanya es va situar l’any 2016 al lloc número 10 del rànquing de països amb major consum, si bé la tendència «es va estabilitzar» en els anys posteriors, segons indica Ermengol Sempere, expert en fàrmacs de la societat de medicina de família SemFYC, que adverteix que el problema d’aquests medicaments és que creen addicció i, en el cas de les benzodiazepines com el Valium o el Diazepam, augmenten el risc de caigudes o incrementen la mortalitat.

Segons la seva experiència en la consulta, la vacunació ha implicat un halo d’esperança, però tot i així davant els estralls mentals que està provocant el virus convindria reforçar la sanitat pública amb més psicòlegs, potenciar els serveis socials i que continuïn o millorin ajudes com la renda bàsica, perquè molts problemes mentals «venen motivats perquè molta gent té manca de perspectives econòmiques».

Menys antibiòtics

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Les dades de venda de medicaments indiquen, d’altra banda, que ha crescut l’adquisició d’analgèsics i antipirètics, en concret un 7,8%, tres punts més que el 2019 (quan va augmentar un 4,6%). El Consell General de Farmacèutics atribueix aquesta pujada a la necessitat de pal·liar la febre i el malestar causat per la Covid-19.

Al contrari, s’han registrats descensos (d’un 19%) en els antibiòtics que s’utilitzen habitualment per tractar les infeccions agudes i cròniques, l’ús dels quals s’ha focalitzat en pacients Covid hospitalitzats. La minva pot deure’s, d’una banda, a una menor incidència de la grip i dels refredats a causa de la mascareta i les mesures de distància –de fet també baixa la venda de xarops per a la tos– així com a una «menor demanda per part dels pacients» perquè «la societat ha après» que els processos catarrals no es curen amb antibiòtics, segons Sempere.