Mig milió d’avis viuran sols el 2035

El 2019, 334.000 persones més grans de 65 anys vivien sols, i el 42% tenien més de 80 anys. En tan sols 15 anys seran ja mig milió de persones en aquesta situació i en menys de 30 seran el doble, tal com indiquen les dades de l’Institut Català d’Estadística. «Estem davant un repte enorme perquè les llars unipersonals creixeran de forma aclaparadora, i és necessari armar ja un pacte social contra la soledat i l’aïllament en la tercera edat», apunta el director de l’associació Amics de la Gent Gran, que acompanya persones grans que pateixen soledat no desitjada. Després de la pandèmia, algunes administracions estan iniciant plans pilot per conèixer, precisament, quanta gent gran se sent sola i no té cap recolzament moral. Són tants anys tancant els ulls davant aquest sofriment que les administracions, en realitat, encara no han ni quantificat el drama a què s’enfronten.

Els suïcidis de la gent gran: un drama amagat

Els qui sí que coneixen aquesta realitat són les entitats socials. Normalment compostes per voluntaris que visiten els avis a casa seva per acompanyar-los. Una d’aquestes, Avismón, atén avis a la ciutat de Barcelona. «Ho estem fent molt malament com a societat quan no volem ni veure el drama dels suïcidis en la gent gran, que estan íntimament relacionats amb el sentiment de soledat», explica el seu director, Daniel Salvador.

De mitjana, entre el 2015 i el 2018 cada setmana se suïcidaven tres persones més grans de 65 anys. El 2019 i el 2020, segons les dades de la Conselleria de Justícia, van ser més de 200, dues al dia. I els que més pugen són els més grans de 80 anys. Les dades del 2019 i 2020 mostren que cada dues setmanes tres octogenaris es van treure la vida a Catalunya, sis al mes. A més, cada any es registren entre 300 i 400 intents de suïcidi en persones més grans de 65 anys, segons les dades de la Conselleria de Salut. De mitjana, són un al dia, tot i que hi ha mesos que despunten. El juliol del 2019 es van registrar 48 episodis, 41 el 2020.

També Albert Quiles, d’Amics de la Gent Gran, ho relaciona amb la soledat. «Afecta directament la salut mental, les persones que no tenen ningú senten apatia, decaïment, depressions i desgraciadament cada any hi ha intents de suïcidi i casos consumats», assumeix.

Vulnerables a estafes i extorsions

Però els suïcidis són només una punta de l’iceberg. «El problema és que les persones grans que viuen soles són molt més vulnerables. I això afecta molt, sobretot en les estafes i els delictes econòmics», afegeix Quiles. «Com que fa tant temps que no parlen amb ningú, accepten qualsevol contacte amb persones que els facin cas. Els venen de tot amb preus abusius o directament els arruïnen econòmicament. És una cosa que veiem molt sovint», assenyala.

Moltes vegades les extorsions a la gent gran sola es produeixen per part de desconeguts. D’altres, venen de persones més pròximes. «Ens hem trobat casos de cuidadors o familiars que ni els veuen però que es queden la seva pensió o que els obliguen a deixar-los tots els seus béns en herència», assenyala Jordi Muñoz, president de l’Associació per a la Investigació del Maltractament a les Persones Grans (EIMA). Es tracta de l’única entitat a Catalunya que es dedica a abordar aquest tema. «El maltractament als grans és encara un tabú, com el que ens ocorria en els 90 amb la violència masclista, que no la volíem veure. Amb prou feines es detecta i molt menys es denuncia», explica. I assenyala que, en aquest tipus d’abús, els més grans que viuen sols són les principals víctimes.

De fet, apunta que el delicte del qual són víctimes aquestes persones no tan sols està relacionat amb el delicte econòmic. També afecta els abusos sexuals. «Ens trobem dones grans que obren la porta a falsos tècnics de la llum que se’ls presenten a casa d’aquestes dones i n’abusen sexualment. Saben que elles mai diran res per vergonya i por, i que amb prou feines poden oposar resistència per la seva condició física, molt més fràgil», insisteix.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

«El problema és que per a la generació nascuda en la postguerra estem arribant ja molt tard», assenyala Muñoz, que remarca que es tracta de persones que a l’haver patit una infància molt humil, i haver viscut sota la repressió franquista des de la infància, els costa entendre que tenen drets que han de ser atesos. «Hem d’educar tota la societat perquè tingui estratègies per afrontar la soledat i sobretot per arribar a la vellesa. La gent que ja comença a envellir avui acumula situacions de pèrdua d’ocupació, de síndrome del niu buit, ruptures sentimentals i divorcis... i han d’estar preparats per saber què volen i què no volen per a la seva tercera edat», insisteix Quiles.

Per acabar amb aquest patiment a què s’enfronten els avis més aïllats, fa anys que els Amics de la Gent Gran fan les mateixes propostes en període electoral que, de moment, no s’han aplicat. Per exemple, que les diferents administracions que atenen persones grans es coordinin i creïn estratègies pensant també en el voluntariat per prevenir la soledat no desitjada. Proposen a més fer campanyes de sensibilització perquè la soledat deixi de ser un estigma o que les administracions facilitin eines als ciutadans per prevenir el seu aïllament quan envelleixin.