¿Què passarà a partir del 9 de maig?

A diferència de les onades anteriors, la vacuna fa entreveure la llum al final del túnel. 11,7 milions de persones tenen ja almenys la primera dosi i la pauta completa arribarà als 5 milions el 5 de maig. Però a les ucis de tot Espanya hi ha ara mateix 2.308 pacients lluitant contra el coronavirus i només a Madrid s’han notificat en l’última setmana 89 morts, segons les dades del Ministeri de Sanitat.

L’objectiu del Govern era arribar al que es considera risc baix (50 casos per 100.000 habitants) abans de relaxar les mesures per complet. La incidència mitjana espanyola és de 229 i les pitjors dades les acapara Euskadi, amb 517. El ‘lehendakari’, Íñigo Urkullu –que ja ha vist com hi ha jutges que tomben ordres decretades pel seu Executiu, com el tancament dels bars– ha demanat a l’Executiu central una pròrroga de l’estat d’alarma per continuar amb les restriccions. Els plans del gabinet de Pedro Sánchez no passen per allà. El Ministeri de Sanitat és partidari d’anar aprovant disposicions en funció de l’estat de la pandèmia. Aquestes directrius són d’obligat compliment si s’aproven en el Consell Interterritorial de Sanitat. En tot cas, Urkullu ha anunciat la imminent aprovació d’un paquet de mesures anti-Covid per compensar l’absència de l’estat d’alarma.

Desescalada tranquil·la

Mentre que Euskadi pateix el pitjor panorama, el País Valencià ha aconseguit –de la mà d’unes severes restriccions durant la tercera onada– tenir la taxa de contagi més baixa de tot Espanya: 43 casos per 100.000 habitants. El president, Ximo Puig, té clar que la causa de la baixada ha sigut «la conscienciació» dels valencians i la seva «actitud cívica». Puig ha avançat que les restriccions no desapareixeran el 9 de maig i que la desescalada serà «tranquil·la». La intenció de la Generalitat valenciana és que a partir del 9 de maig el toc de queda nocturn segueixi vigent, al contrari que l’altra gran mesura: el tancament perimetral de la comunitat. 

A falta de l’estat d’alarma, les autonomies tenen escasses armes legals per decretar normes que afecten els drets fonamentals. Per exemple, la mobilitat i la llibertat de reunió. Abans de ser aplicades, necessiten estar perfectament justificades des del punt de vista sanitari i legal per rebre el vistiplau dels tribunals de justícia. 

Instruments jurídics

Per decretar tancaments perimetrals i tocs de queda, fa dies que algunes autonomies demanen al Govern instruments jurídics, inclosa la modificació de lleis estatals, que és una reclamació de dirigents del PP. Una altra opció seria tornar a l’estat d’alarma a la carta que ja va oferir Sánchez a la tardor i al qual cap autonomia es va acollir.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Una vegada passades les eleccions a la Comunitat de Madrid (aquest dimarts) el Govern i les autonomies mouran fitxa per decidir com serà la vida dels espanyols sense estat d’alarma.

Res convida a l’optimisme. L’escenari més probable és el de caos i l’habitual baralla política. El cansament d’una població que porta 14 mesos sense gairebé vida social i una economia en hores baixes que demana a crits que torni el turisme empeny cap a una desescalada ràpida. Però els antecedents de l’estiu passat i les vacances nadalenques van demostrar els perills que implica precipitar-se. Trepitjar l’accelerador per relaxar mesures també implicaria un mal a la comunitat mèdica, que està al límit de la seva resistència després de 14 mesos atenent malalts de Covid i amb els hospitals saturats.