El SOS desesperat d’una mare per ajudar la seva filla sense perdre’n la custòdia

Montse Vergés és professora d’institut i mare d’una família monoparental especial amb tres fills. Sense casa per hipotecar ni cotxe per vendre. I amb una filla de 13 anys que ha intentat suïcidar-se diverses vegades en els últims mesos. Sense recursos per ajudar-la. Sense centres de salut mental públics on ingressar-la. Ingressar-la, com demana, en un centre (privat) li suposa pagar 4.000 euros mensuals que no té. La Direcció General d’Atenció a la Infància (DGAIA) de la Generalitat de Catalunya li ha ofert una opció, però això suposa renunciar a la pàtria potestat i a la custòdia de la nena: la DGIA està disposada a finançar l’ingrés de la menor però per això la Montse ha de renunciar a la seva custòdia, una cosa que l’horroritza. És per això que ha transmet un SOS desesperat –«sisplau, ¡que algú m’ajudi!»– a través de les xarxes socials. I una convicció: «No vull que la meva filla mori ni vull perdre els meus drets com a mare».

SOS DESESPERAT
Per favor, Que algú m’ajudi!!!! No sé què puc fer 😭😭@albaverges @rac1 @tv3cat @CatalunyaRadio @icscat @donesjuristes
La meva filla petita,de 13 anys, va debutar amb un problema sever de salut mental el 14 d’agost del 2020.El primer ingrés va ser al Clínic.👇

— Moon (@Moontse_Verges) 1 de mayo de 2021

El malson de la Montse comença el 14 d’agost amb un ingrés de la seva filla a l’Hospital Clínic de Barcelona. D’aquí va sortir «sense diagnòstic» i amb una forta medicació que la tenia «atordida». Al començar el curs, al setembre, va tenir un segon episodi en què va estar-se un mes ingressada al Clínic. Al sortir, els metges van recomanar a la Montse que portés la nena a la muntanya. Ho va fer, però allà la menor va tornar a expressar desitjos suïcides. «Em va dir que no la deixés sola perquè se suïcidaria, així que vaig agafar un taxi i vam tornar al Clínic», diu la Montse. Va passar un altre mes ingressada i la psiquiatra de referència va considerar que la nena necessitava un ingrés més llarg, per la qual cosa la van derivar a l’Hospital Benito Menni de Sant Boi. Allà, explica la mare, va millorar i li van donar un permís de 10 dies per passar el Nadal a casa.

Semblava que tot anava bé, però als 5 dies de ser a casa, la menor es va tirar pel balcó. Va ingressar a l’uci de l’Hospital de Sant Pau amb els peus, dues vèrtebres i el còccix trencats. Després de sortir de l’uci, va ser traslladada a l’Hospital Sant Joan de Déu, on la van operar dels dos peus. «40 claus, plaques, cotilla i repòs absolut», afirma la mare. Quan la nena ja podia estar asseguda en una cadira, va tornar al Clínic. Allà va estar un altre mes fins que va tornar a ser derivada al Benito Menni.

Va millorar i va poder passar algun cap de setmana a casa. Però, al tercer cap de setmana, la nena va tornar amb les seves tendències suïcides. El desencadenant, apunta la Montse, va ser l’esplai on anava. «Ho va desencadenar el fet d’anar a l’esplai. No pot sortir de casa». «Qualsevol petit estrès, ara mateix i segons els psiquiatres i psicòlegs, pot ser letal. És per això que J. necessita un centre terapèutic de llarga estada psicoterapèutica per poder recuperar-se», diu la mare abans de denunciar que «aquí és on l’Institut Català de la Salut té un gran buit».

«No hi ha centres públics»

I aquesta és la situació per a aquesta mare treballadora: «No hi ha centres públics. TOTS són privats. Costen com a mínim 4000 euros al mes, i som una família monoparental especial, amb tres fills. Tot i que tinc un sou, no tinc casa de propietat per hipotecar ni cotxe per vendre», diu la Montse desesperada abans de transmetre el seu crit de socors: «Vull demanar auxili perquè no tinc cap possibilitat de pagar 4.000 euros al mes i la meva filla necessita ajuda mèdica». «No vull que J mori, no suportaria que es tragués la vida per no haver-ho intentant tot, absolutament tot com a mare. Però no tinc 4.000 euros al mes», diu.

La «perversitat» del sistema

Notícies relacionades

La pandèmia de la salut mental

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

El sistema li ha plantejat una opció «perversa»: «Em diuen que la DGAIA pot costejar la despesa però hi ha d’haver un pas previ: hi ha d’haver un desemparament, és a dir, ells s’han de quedar la custòdia de J, i jo perdre tots els drets com a mare de la meva filla», afirma la Montse. És a dir, que aquesta mare perdria la pàtria potestat i no podria decidir «absolutament res» que tingués relació amb la seva filla. «Ni de salut, ni de visites, ni de tractaments... Res de res», diu desconsolada. «No vull que J mori ni tampoc perdre els drets com a mare per acompanyar-la en tot aquest procés i decidir».

La Montse ha fet arribar el seu crit desesperat a mitjans de comunicació, entitats, advocats i també al Govern. El seu crit posa sobre la taula un buit a Catalunya quant a l’atenció a la salut mental.