El primer exoesquelet pediàtric, a punt per al seu ús en nens amb paràlisi

El primer exoesquelet pediàtric del món, desenvolupat per la científica espanyola Elena García Armada i que facilitarà la mobilitat a nens afectats per una paràlisi cerebral o una atròfia muscular espinal, està ja peparat per a la seva comercialització internacional.

L’exoesquelet, patentat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i desenvolupat per l’empresa Marsi-Bionics, ha obtingut el «marcatge CE» i les autoritzacions de l’Agència Europea de Medicaments, per la qual cosa podrà començar a generalitzar-se el seu ús en hospitals i clíniques de rehabilitació.

García Armada no ha desistit en el desenvolupament i el perfeccionament dels exoesquelets biònics des que va conèixer una nena tetraplègica. I aquest dimecres, el Víctor, un altre pacient pediàtric, ha demostrat –brandint fins i tot una espasa– l’eficàcia i la utilitat de l’exoesquelet durant un acte que s’ha celebrat a la localitat madrilenya de Rivas Vaciamadrid per presentar el nou segell europeu i al qual s’han afegit el ministre de Ciència i Innovació, Pedro Duque, i la presidenta del CSIC, Rosa Menéndez.

Deu anys de desenvolupament

Han sigut gairebé deu anys de desenvolupament d’una tecnologia en la qual Espanya ha sigut pionera i representants institucionals i científics han valorat que s’hagi completat el cicle de transferència del coneixement: des que van començar les primeres investigacions en el CSIC fins a la comercialització d’una tecnologia que estarà a disposició de les famílies amb nens amb atròfia muscular espinal o amb paràlisi cerebral.

Duque ha valorat que el projecte és el millor exemple del potencial de la ciència per millorar la vida i ha asseverat que és un cas «paradigmàtic del cercle virtuós» que vol impulsar el Govern, on s’impliquen un centre públic d’investigació, una empresa privada i les ajudes de l’Estat.

García Armada ha citat aquests nens com a exemple de superació, lluita, intel·ligència i imaginació, i ha assegurat que és «indescriptible» veure’ls caminar per primera vegada.

«Ara el repte és democratitzar aquesta invenció perquè estigui a l’abast de tots els nens que el necessitin», ha afegit.

Interpretació del moviment

L’èxit clínic de l’exoesquelet rau en el fet que les seves deu articulacions tenen la capacitat d’interpretar la intenció del moviment del pacient d’una forma no invasiva i d’aquesta manera respondre a aquesta intenció en cada pas, tot i que també pot treballar de manera «passiva» i generar un patró de marxa específic per a cada pacient.

Aquesta manera d’utilitzar l’exoesquelet permet realitzar una teràpia muscular integral d’una forma lúdica amb els nens i les seves famílies, fet que pot resultar, segons han remarcat els responsables de l’empresa, molt més motivador i efectiu per als pacients.

Des que fa vuit anys van començar les investigacions i es van començar a utilitzar de forma experimental en diversos hospitals espanyols, l’exoesquelet ha demostrat que un ús intensiu d’aquest pot retardar totes les complicacions musculoesquelètiques associades a l’atròfia muscular espinal i la paràlisi cerebral.

Què és l’atròfia muscular espinal

L’atròfia muscular espinal és una malaltia rara i amb una incidència baixa i, a Espanya, l’estimació és que hi ha entre 300 i 400 famílies amb alguna persona afectada; per contra, la paràlisi cerebral és una de les causes més habituals de discapacitat motora i la més freqüent en els nens i s’estima que entre un 2 i un 2,5 per cada mil nascuts a Espanya té aquest tipus de paràlisi.

García Armada ha qualificat d’«històrica» la jornada. «No només estem parlant de la fita de ser pioners en l’aplicació de la tecnologia robòtica als nens, sinó que, el nostre èxit, ho és fonamentalment perquè podem ser útils i ajudar a tenir una vida millor per a 17 milions de nens al món».

Suport de la Fundació Once

«Hem sigut capaços de fer efectiva una solució tecnològica que no existia, que ningú havia pensat, però que avui és un bri d’esperança per a milers de famílies de tot el món», ha manifestat l’enginyera industrial, que ha comptat a més amb el suport de la Fundació Once.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El dispositiu, batejat com a Atles 2030, pesa 12 quilos i està fabricat en alumini i titani. Les seves articulacions imiten el funcionament dels músculs humans i proporcionen als pacients la força que necessiten per mantenir-se dretes i moure’s en qualsevol direcció.

Es tracta d’una teràpia robòtica que pot acompanyar els nens en la seva recuperació entre els 4 i els 10 anys.