Simón contempla que el coronavirus pugui desaparèixer a final del 2022

El director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, ha plantejat la possibilitat la el Covid-19 pugui desaparèixer a finals de 2022. «Potser a final de l’any que ve podem dir que no hi ha coronavirus. Estem en aquesta situació, probablement seguirà entre nosaltres, però hi ha opcions que no passi així», ha asseverat.

Simón, que ha participat com a ponent en un cicle de conferències a Ciudad Real, ha comentat que virus similars en el passat, entre ells la recordada com a «grip del pollastre», també van arribar a la seva fi.

En la seva intervenció, ha recordat com el 27 de desembre de 2019 ja apareixen una vintena de casos de pneumònia greu a la Xina i, només 10 dies més, ja s’havia seqüenciat el virus. Així, el 7 de gener «ja es tenia tota la informació necessària» al país asiàtic per enfrontar-se al virus, una cosa que encara va tardar a arribar a Europa i «al superpoderós Estats Units». Tot i que ha reconegut que «no semblava una malaltia tan greu», ha fet un repàs del primer cas detectat a Europa, una dona arribada de Wuhan a Alemanya sense símptomes i que va generar «un petit brot». En el seu trànsit per Alemanya, una persona que va compartir espai amb un company de feina amb la dona de Wuhan tenia contacte amb familiars a Espanya, cosa que va poder ser la porta d’entrada del virus.

A mitjans de gener, en tot cas, «ja hi havia un protocol i un procediment» a través de 30 societats científiques amb treball per desenvolupar estudis clínics, col·locant Espanya com «un dels tres primers països» en tenir-los. El 23 de gener ja es va reunir el Comitè d’Emergència de l’Organització Mundial de la Salut, deliberant que la pneumònia detectada a la Xina no suposava un problema a nivell mundial, amb pocs casos més enllà de l’origen a Wuhan.

A finals de gener del 2020, ha recordat, la informació que imperava era l’extrem que la transmissió del virus es produïa només a nivell del país asiàtic, tot i que ha admès que hi havia cert «enuig» pel tancament de ciutats com Wuhan. «Estàvem tots els països del món expectants per veure què significava aquest tancament. El 17 de febrer, la Xina tenia 70.000 casos i Espanya tenia dos casos, el nostre cas alemany i un altre anglès amb el virus importat de Singapur que s’havia contagiat esquiant a França», ha relatat.

Notícies relacionades

¿Estem millor o pitjor? Així ha canviat el rumb del virus després de 196 dies d’estat d’alarma

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

Una setmana més tard, entrant en la recta final de febrer, Itàlia va notificar més de 200 casos el mateix dia al mateix lloc, va prohibir reunions, va tancar territoris i va obligar a fer quarantena a persones arribades de la Xina. Va ser el primer país europeu amb aquest problema i «el primer país del món que va canviar la percepció del virus», segons la seva opinió.

Van passar els primers dies de març i els problemes a Itàlia augmentaven, a més que el trànsit entre el país transalpí i Espanya era intensa, des del partit de futbol de l’Atalanta a València fins als 7.000 italians que van passar per la fira ARCO. Així, a Espanya ja s’anaven detectant casos, però només dos petits brots, un al nord i un altre a prop de Madrid, «molt localitzats, amb més transmissió». Va ser el 9 de març quan es va passar d’una transmissió d’entre 50 i 100 casos diaris a computar-ne més de 700. «Aquell dia tot es va descontrolar», ha asseverat, moment en què va començar la cadena de presa de decisions que va desembocar en el primer estat d’alarma.