Prop de 234.000 persones estan en llista d’espera per entrar en una residència a Espanya

Una de les motxilles més tràgiques que ha causat la pandèmia són les més de 40.000 morts en residències espanyoles que s’han produït de manera directa i indirecta, amb prop de 10.000 morts no diagnosticades. Aquest greu problema ha sigut la punta de llança per a la creació de la Plataforma d’Organitzacions de Familiars i Usuàries de Residències, una entitat que inclou 15 organitzacions socials de 10 comunitats autònomes que s’han unit per defensar els drets de familiars, residents i treballadors davant la situació de precarietat existent en els geriàtrics espanyols. 

L’entitat s’ha presentat en societat amb un decàleg de mesures per denunciar els problemes comuns de les comunitats autònomes i la immobilitat dels Governs per millorar l’estat de les residències. El document mostra que en el dia d’avui hi ha més de 234.000 persones en llistes d’espera, «un dèficit en relació amb les recomanacions de l’ONU de prop de 80.000 places residencials», explica Miguel Vázquez, president de la Plataforma per la Dignitat de les Persones Grans a les Residències. Per això, demanen que es reequilibri la proporció entre les residències públiques i privades i s’agiliti el finançament de la llei de dependència. A Galícia, per exemple, un mínim del 80% dels geriàtrics són d’iniciativa privada i més d’un 88% són de gestió privada. Per evitar aquesta especulació, proposen un canvi en el model residencial que sigui transparent i garanteixi tant l’atenció sanitària com els drets fonamentals dels avis. 

Un altre dels punts del decàleg va d’acord amb la depuració de responsabilitats amb els responsables de la gestió de la pandèmia i la realització d’un estudi per analitzar les seqüeles dels avis que se’n deriven. «Cal fer comissions d’investigació a cada comunitat per veure on hi ha hagut les fallades. No podem tornar a repetir aquesta situació. Competeix als departaments de salut saber com se n’han sortit els avis que han patit un tancament enorme i sense contacte», comenta Paulino Campos, president de Rede, que també demana que es garanteixin les sortides i els moviments a l’exterior dels residents. 

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El poc control que hi ha hagut en el manteniment de les residències també va en relació amb les seqüeles que han patit les persones grans. Tenint en compte que en l’actualitat hi ha «1 inspector per cada 2.000 residents», des de la Plataforma exigeixen que hi hagi un augment de la dotació d’inspectors a totes les comunitats autònomes i un control més periòdic sobre la qualitat dels serveis. En aquests temps han detectat infeccions repetitives d’orina, úlceres extraordinàries i una qualitat de l’alimentació ínfima, segons Campos, «que ha provocat un nombre més gran de morts per les condicions lamentables», afegeix. Per tant, reclamen, a més, que hi hagi un control i prevenció més gran dels maltractaments.

Precarietat laboral

Precarietat laboralEls errors en les residències s’han produït també pel baix equilibri entre el nombre de treballadors per cada resident. María José Carcelén, coordinadora de les residències 5 +1, explica que «les ràtios s’han de centrar en l’atenció dels grans i els gerocultors han de ser un per cada quatre persones en el torn de matí i un per cada deu en el torn de nit», explica. Al problema de la falta de personal se li uneix la falta de formació dels treballadors i les precàries condicions laborals amb les que treballen. «El salari bàsic és de 950 a 1.000 euros. Poca gent vol anar a treballar i hi ha persones menys preparades», adverteix Campos. Respecte a Catalunya, prop del 20% dels treballadors no s’han volgut vacunar, la qual cosa també suposa un risc afegit per als seus residents.