L’’efecte Francino’ (i 2): Joves que repetirien la festa del 9-M

No tots són iguals. El Jorge, la Sara, la Jana, el Facundo o la Júlia són cinc joves entre 18 i 27 anys que no només critiquen els ‘botellons’ que es van veure la nit de dissabte, sinó que tampoc hi van participar. Alguns van aprofitar el toc de queda per ajuntar-se amb grups molt reduïts i prendre una cervesa al carrer, amb la mascareta posada. D’altres van aprofitar per visitar algun amic i sopar a casa tranquil·lament. I el Jorge ni tan sols va sortir al carrer. «Els meus amics volien anar a la platja, però jo vaig veure la gent sense mascaretes, apropant-se’n els uns als altres, dient que havia acabat la pandèmia... I se’m van passar les ganes», explica. «Ho dic perquè és veritat, i perquè no tots els joves pensem igual. Jo sí que sé qui és el locutor Carles Francino, vaig veure el vídeo de la seva tornada a la SER i em vaig emocionar», afegeix.

Mireia, 24 anys: «No va ser tan forassenyat»

«Per a mi va ser una nit emocionant, superespecial, una cosa molt bonica», descriu la Mireia, una professora, veïna del barri del Guinardó de Barcelona, per parlar de la nit del 9 de maig. Fins i tot abans del toc de queda, ja participava en trobades de carrer fora del toc de queda. Dissabte, arribada la mitjanit, es va ficar entre el tumult de la plaça de la Virreina. «Va ser molt bèstia, semblava una festa major», recorda. De la seva explicació no hi ha gens ni mica de remordiment. Es limita a constatar que va ser una nit per no oblidar. Per ella, reconeix, sortir de festa és un «ritual».

«Sí que és cert que hi ha gent que li molesta que jo em posés en aquestes festes, però tots veuen l’altra cara de la moneda», insisteix. ¿I quina és l’altra cara de la moneda? «Hi ha una pandèmia i ens hem de cuidar però alhora la incidència del virus està baixant i la gent necessita socialitzar... Vull dir que allò de dissabte no va ser tan forassenyat», afegeix. Diu que els seus companys d’ocupació, més grans que ella, ho han comprès. I que no ha vist el vídeo de Carles Francino a la SER. «Qui només vegi una cosa, o la necessitat de sortir i passar de tot, o que hi ha una pandèmia i tots ens hem de tancar a casa.... », assenyala la noia.

La Mireia no es penedeix del que va passar a la Virreina i pronostica que les pròximes nits ja no tornaran a ser el mateix. «No crec que es repeteixin tan exageradament».

Zubi, 23 anys: «Sens cap dubte tornaria a omplir la Virreina de nou»

Estudia un màster sobre educació, sexualitat i discapacitat i el compagina amb una ocupació en menjadors escolars. De fet, busca una feina més estable de cara a l’any que ve. La Zubi, 23 anys, veïna del barri de Gràcia, és contundent a l’hora de parlar sobre els ‘botellons’ de dissabte passat. «Jo ho tornaria a fer, jo tornaria a estar per omplir la Virreina com ho vam fer. Per moltes vegades que m’ho preguntis, si es tornés a repetir i em trobés tot allò, jo m’hi tornaria a posar», explica la noia. El penediment no sembla ni entreveure’s. Per moltes preguntes sobre mascaretes o distàncies de seguretat. Llavors, la jove es justifica. «Clar que sabem que hi ha una pandèmia, però ¿és que tampoc no hi ha aglomeracions al metro a les vuit del matí? Per treballar i produir sí que els interessa que ens ajuntem», es queixa.

La Zubi va estar als carrerons de Gràcia durant tota la tarda de dissabte. Va sopar a casa a partir del toc de queda i va tornar a sortir a mitjanit fins a les cinc de la matinada. Va abandonar la plaça, la segona vegada que els antiavalots de la Guàrdia Urbana van intentar desallotjar el lloc. «El que va passar em sembla normal, ho necessitàvem. Ens van treure la llibertat de cop i la gent estava molt cremada», assumeix la noia, que al seu torn té els seus pares i avis vivint fora de Catalunya. «Ni ho he parlat amb ells ni tinc por d’infectar-los», explica.

Anònim. «M’alegra que la gent hagi explotat»

S’està cargolant un cigarret asseguda a les escales de la parròquia Sant Joan Baptista, a la plaça de la Virreina de Gràcia. Admet que dissabte va estar «al mig de l’enrenou», de la festa improvisada, i accepta explicar la seva opinió dels fets a canvi de no dir el seu nom. Només explica que és estudiant de dansa i que té 25 anys. Va estar la festa des de la mitjanit fins a les cinc de la matinada. «Jo recordo aquestes places plenes... la del Diamant, la de la Virreina... Era meravellós», exposa.

Notícies relacionades

L’‘efecte Francino’ (1): Els sanitaris exploten després de la revetlla del 9-M

Els hospitals comencen a tancar els llits extres oberts per la pandèmia

Tampoc dona espai al penediment. Tampoc n’ha parlat amb els seus pares. «Dic que no vaig ser-hi, que que malament ho van fer i ja està», assumeix. Però la veritat és que, per ella, l’esclat festaire de dissabte és com una espècie de manifestació. Una mostra de l’emprenyament de la gent davant les restriccions de la pandèmia. «Que no et deixin estar al carrer a la nit em sembla molt bèstia, em sembla una retallada de drets i llibertats essencials molt bèstia. És que ens estan reprimint, ens volen controlar, i a mi allò de dissabte em va alegrar: m’alegra que la gent hagi explotat i digui fins aquí», explica mentre els ulls li vessen il·lusió i felicitat . La noia tampoc es considera negacionista, admet que hi ha un virus que està segant vides i assumeix que en els pròxims mesos aquestes festes aniran a menys.

«M’emprenya que no ens deixessin estar al carrer. I més en aquest barri, on sempre hi ha enrenous amb la policia quan estàs bevent a les places», afegeix la noia. «Només ens deixen beure a les terrasses, ¡però és que la gent del barri no ens les podem ni pagar!», exclama. És a dir, que segons ella la revetlla del 9-M també va ser una petita revolta. «I sí, hi tornaria. No penso demanar disculpes per això».