Govern i autonomies mantenen el pols per la segona dosi d’AstraZeneca

La controvèrsia afecta més d’un milió i mig de persones menors de 60 anys, la majoria treballadors essencials, com professors, policies i militars. A principis d’abril, després de rebre una primera dosi d’AstraZeneca, aquest col·lectiu es va quedar sense saber quina seria la seva pauta, al suspendre Sanitat la inoculació del fàrmac, a causa d’uns molt infreqüents trombes (un cas cada 100.000 vacunats) potencialment mortals l’aparició dels quals era més comuna en les persones de menor edat. La incògnita va semblar aclarir-se amb el fràgil acord del dia anterior per completar la immunització amb Pfizer, però aquest dimecres va tornar a plasmar-se durant la cita entre la ministra i els consellers. 

Recels d’algunes autonomies

No estava previst que la reunió del Consell Interterritorial abordés aquest assumpte. En principi, havia de cenyir-se, amb la participació també dels màxims responsables d’Educació del Govern i les comunitats, a les mesures davant el coronavirus que s’adoptaran el pròxim curs escolar. No obstant, davant l’enrenou causat, es va modificar l’ordre del dia en l’últim moment. 

Per a la consellera de Salut, Alba Vergés, tot l’ocorregut amb la vacuna d’AstraZeneca suposa un «lamentable episodi». El Govern és partidari de tancar el cicle amb aquest fàrmac. Altrament, si s’opta per la pauta mixta, podrien quedar parades 90.000 cites per rebre la primera dosi de Pfizer, va dir Vergés. El seu homòleg a la Comunitat de Madrid, Enrique Ruiz Escudero, va qualificar d’«incomprensible» la decisió de prescindir d’AstraZeneca, perquè va «en contra de les societats científiques» i de l’Agència Europea de Medicaments (EMA), que han recomanat continuar amb el fàrmac anglosuec. Andalusia, Castella i Lleó, Galícia i Múrcia, també governades pel PP, són de la mateixa opinió. 

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

L’Executiu, per la seva banda, defensa el salt a Pfizer, una cosa que ja han fet, recorden a Sanitat, països com Alemanya, França, Portugal, Suècia i Finlàndia. El Govern basa la seva decisió en un estudi de l’Institut de Salut de Carles III, divulgat dimarts. Portat a terme amb 678 voluntaris (una mostra molt escassa, com critiquen diverses autonomies), la investigació conclou que la combinació amb Pfizer, una vacuna amb la qual el risc de trombes és molt menor, augmenta la resposta immunitària davant el virus sense que s’incrementin els efectes secundaris. 

Des del Comitè de Bioètica, el seu president, Federico de Montalvo, va defensar la decisió. «Hem anat a reduir al mínim els riscos –va dir a Radio Euskadi–. La intercanviabilitat amb Pfizer pràcticament ens garanteix que no hi hagi trombes. Si ho podem evitar, ¿per què no l’evitarem?».