Un poble de l’Empordà recupera la seva escola rural 50 anys després

Xavier Camps és l’alcalde. Com passa amb la resta de municipis petits de Catalunya (una tercera part dels 947 nuclis de tot el territori tenen menys de 500 habitants), és regidor de tot el que un es pot imaginar: urbanisme, festes, esports, vivenda, seguretat, educació, medi ambient... I tot això ha de compaginar-ho amb la seva professió de dinamitzador patrimonial de la comarca. Rep visites a la seu consistorial, un edifici més aviat lleig, que no fa pas justícia a les cases senyorials de l’entorn. Explica que amb la pandèmia han passat de 91 empadronats a 119. Gairebé tots els nous ja tenien casa aquí i han decidit instal·lar-s’hi, tot i que també n’hi ha algun que s’hi va censar només per pujar els caps de setmana del confinament més cru. És, en qualsevol cas, un bon exponent de la fugida urbana, amb un creixement del 38% de la població (gairebé tots, provinents de Barcelona i la seva àrea metropolitana) gràcies a la Covid.

A l’estiu, davant l’animositat que es vivia al poble, van decidir organitzar un casal. Va ser tot un èxit. Van fer una enquesta entre els pares sobre la possibilitat de recuperar l’escola rural, i el 100% de les famílies van respondre afirmativament. Doncs vinga. L’alcalde es va informar i resulta que el Departament d’Educació tenia oberta una prova pilot per obrir escoles en municipis de butxaca. Els requisits: tenir prou nens, que hi hagués certa garantia de continuïtat i que no es requerissin obres. Tenien el ple al 15. A l’octubre, el conseller Josep Bargalló va visitar el lloc i els va confirmar que eren els escollits.

Maleït confinament

L’escola rural s’instal·larà en el que avui és l’ajuntament, que es traslladarà a l’antiga seu consistorial, a escassos metres, en una finca molt més antiga que, casualitats de la vida, abans havia allotjat l’escola on havia anat la Maria (el portal de la foto antiga). De moment tenen set nens confirmats, però aspiren a arribar a la dotzena. Els d’infantil estaran tots junts a la planta de sota i els de primària, també en una mateixa aula del primer pis. El local social, que exerceix com a únic bar del poble i està situat porta amb porta, funcionarà com a cuina. ¿I el pati? «Nou quilòmetres quadrats de municipi», assenyala l’alcalde. També, per llei, tindran un espai tancat al costat d’un porxo ple d’animals propietat d’un veí. I just davant, una zona de jocs infantils que van escollir en plena pandèmia després d’un procés participatiu en què els nens van decidir, a través d’un catàleg que els seus pares van rebre al telèfon, si volien un papagai amb molla, un tobogan elefant o una piràmide de corda. Quin emprenyament quan va arribar tot i el confinament no els permetia estrenar-ho.

L’escola rural tindrà com a directora Mireia Bellapart, que acumula gairebé 20 anys d’experiència en l’ensenyament. Ara és en un institut-escola de Castelló d’Empúries, on resideix, a uns 20 minuts de Palau de Santa Eulàlia. Està «encantada» amb el projecte, però admet cert «vertigen i molta responsabilitat» davant un model educatiu que és nou per a ella. Però ho assumeix amb ganes, perquè les virtuts són moltes més: «La ràtio és molt inferior, la relació amb els nens i les famílies és molt més intensa i l’entorn és increïble». La Mireia comptarà amb la xarxa d’especialistes de la zona d’escoles rurals de l’Empordà (Cistella, Garrigàs, Pont de Molins, Vilanant i, a partir del curs que ve, Palau de Santa Eulàlia), amb la qual cosa tindrà a la seva disposició docents experts en llengua estrangera, música o educació física que van rotant per aquestes escoles menudes. No està previst que els nens hagin d’escombrar. I, afortunadament, hi ha calefacció.

Arrelament i vida

Durant tot aquest procés, el Xavier ha visitat 15 escoles rurals. «Totes m’han dit que és la millor decisió que podia prendre com a alcalde, perquè genera arrelament i dona molta vida als pobles». Ara sosté que estan en el moment de fer pedagogia amb els pares i les mares, d’explicar-los el funcionament i les dinàmiques. «Aquest model –prossegueix– no és més que un mirall de la societat, on tots estem barrejats i no anem caminant només amb els que tenen la nostra mateixa edat». A tot Catalunya hi ha 265 escoles rurals agrupades en 85 zones. En total, 9.976 nens i nenes acudeixen diàriament a una d’aquestes petites escoles.

Notícies relacionades

És possible fidelitzar clients en marketplaces? Les claus per aconseguir-ho en un entorn digital competitiu

El món del papa Francesc

Si tot va bé, és probable que més endavant s’animin a incloure-hi activitats extraescolars. «Algun taller de circ o de música», planteja l’alcalde, encantat amb la idea que això s’ompli de xavals cridant i saltant. Anhela més vida al municipi, però això no significa que vulgui forasters ocasionals. El seu desig és mantenir l’«essència de poble», que els nens vagin a casa a menjar i que la resta del dia estiguin per allà jugant, amb totes les portes obertes. «Aquí volem viure tranquils i una de les premisses és la contenció davant qualsevol proposta turística».

N’hi ha prou amb una volta amb el Xavier pel poble per comprovar que tots es coneixen de sobres. Explica que a cada casa hi ha una història, que s’ajuden entre ells, que durant la pandèmia van tenir tres famílies que van passar-ho malament, sobretot una mare arribada des d’Andalusia amb tres fills i un passat complicat, o el veí que ha perdut la seva parella recentment i tots hi estan més a sobre per recolzar-lo. Una Catalunya en miniatura a qui faltava l’escola.