Els EUA i el Marroc fan al Sàhara el primer exercici militar conjunt

Tot i que fa diversos mesos que es prepara pels dos països, aquestes maniobres arriben en un dels moments més complexos i conflictius de les relacions entre Espanya i el Marroc. Quan encara crema el foc provocat per les imatges de milers de migrants marroquins entrant a Ceuta i la indignació del Govern alauita per l’acollida a Espanya del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, els exercicis del 2021 ‘Leó Africà’ són tota una declaració de força per part del règim de Mohamed VI al territori de l’antiga colònia espanyola amb el suport inequívoc dels EUA, després del reconeixement de la sobirania de Rabat sobre el Sàhara quan Trump encara estava a la Casablanca.

Els experts coincideixen que es tracta del desplegament més gran realitzat a l’Àfrica en uns exercicis d’aquest tipus. De fet, per al comandament dels EUA al continent (Africom) els ‘African Lion’ és la seva operació d’entrenament més gran, no en va les xifres i el desplegament així ho evidencien: prop de 8.000 efectius –7.800 segons les dades que es coneixen– procedents de fins a nou països, tot i que el Marroc i els EUA posen el gruix dels contingents: 21 aeronaus militars i 46 més de recolzament; més de 100 vehicles blindats; dues embarcacions; 24 milions de dòlars de pressupost, i 21 països en qualitat d’observadors. A diferència d’altres edicions, Espanya no hi participa en aquesta ocasió ni sobre el terreny ni com a observador, decisió que el Ministeri de Defensa havia pres fa diversos mesos al marge de la situació actual de les relacions amb Rabat. La importància des ‘African Lion’ la demostra el general James C. McConville, cap d’Estat Major de l’Exèrcit dels Estats Units, que va destacar la importància estratègica que tenen aquestes maniobres a través de les xarxes socials.

Aquests exercicis a terra arriben només tres mesos després de les maniobres navals i aèries que van desplegar també el país nord-americà i el regne magribí al nord de les Canàries al març i que tant Espanya com el Govern autonòmic desconeixien. Els controladors aeris de les Illes es van veure «sorpresos pel vol dels avions militars nord-americans sobre l’espai aeri espanyol», el portaavions ‘USS Dwight D. Eisenhower’ va solcar l’oceà al nord de l’illa de La Palma i hi ha constància que diversos caces van envair l’espai aeri espanyol en diversos moments. Tot això va succeir en la primera quinzena de març sense previ avís, com així consta en la resposta oficial del Govern canari a una pregunta al Parlament.

Aquestes exhibicions militars en tan poc espai de temps conflueixen en un moment en què el règim marroquí s’ha convertit en el principal aliat dels EUA al nord de l’Àfrica, en el seu principal comprador d’armament i en l’increment de la pressió de Rabat sobre els seus veïns Algèria i Mauritània per augmentar el ferri control sobre el territori del Sàhara Occidental. Juntament amb els vaivens del fenomen migratori, el Marroc va ampliar fa més d’un any les seves aigües territorials, cosa que afecta directament les Canàries, però també són cada vegada més freqüents els seus posicionaments entorn de la marroquinitat de Ceuta i Melilla. Rabat s’ofereix a Europa i els EUA com el país que pot contenir la immigració irregular, però també el gihadisme i els extremismes que venen del Sahel. Per a això fan falta diners, entrenament militar i armament, tres aspectes en què Washington no ha dubtat a donar suport a Rabat.

El mandat de Donald Trump va resultar altament beneficiós per al regne alauita. Rabat no només va aconseguir que els EUA validessin la sobirania marroquina sobre el Sàhara –a canvi que el Marroc reconegués al seu torn l’Estat d’Israel– sinó un contracte de venda d’armament amb xifres astronòmiques per al rearmament del país magribí. Al desembre els dos governs van negociar un contracte valorat en 825 milions d’euros. Durant l’exercici del 2020, el país magribí va incrementar la seva despesa militar un 30%, fins a superar els 4.800 milions de dòlars. Drons d’última generació, helicòpters de combat, avions F-16, míssils, carros de combat i un ampli ventall d’armament ha sigut adquirit o està en via de compra per modernitzar les forces armades marroquines, cosa que és vista amb certa inquietud a Espanya i amb preocupació pel seu veí Algèria, país que empara el Front Polisario i acull al seu territori els campaments de refugiats de Tindouf.

Preparatius

El mateix dia en què més de 8.000 migrants arribaven a Ceuta en un flux sense precedents davant la passivitat dels policies marroquins, van començar a arribar a la base militar nord-americana de Morón de la Frontera (Sevilla) els avions que participaran en les maniobres ‘Lleó Africà’ 2021. Es tracta de quatre bombarders estratègics B-52H procedents de la base militar de Louisiana, veritables fortaleses aèries de 56 metres d’envergadura i 48 metres de llarg.

Fa diversos mesos que les forces armades nord-americanes i les marroquines preparen els exercicis que es desenvoluparan al sud del Marroc i al Sàhara Occidental. A finals de març es van reunir a Agadir alts caps dels dos exèrcits per dissenyar la logística de l’operació, mentre que a l’abril els EUA van enviar al país diversos inspectors perquè comprovessin que totes les pistes militars marroquines fossin operatives per a les seves aeronaus.

Fa uns dies el Comandament dels EUA per a l’Àfrica (Africom) va penjar a la seva pàgina web una nota en què el capità Jack Robinson explicava que «‘African Lion 21’ exercirà un paper important en la dissuasió estratègica i l’enfortiment dels aliats» a la zona. «A l’inspeccionar diversos aeròdroms en recolzament de l’exercici, estem habilitant directament les operacions i, per tant, els objectius generals estratègics i de creació d’associacions», indicava el comandament nord-americà.

Un altre capità, Jacob Pond, destacava la col·laboració amb Rabat: «El Marroc és el soci més antic dels Estats Units», va dir Pond. «Aquesta missió ajuda els nostres dos països a entendre’s millor i apreciar-se mútuament tàcticament i estratègicament. Tinc una apreciació molt més profunda del paper del Marroc a la regió que abans».

A més de les tropes nord-americanes i marroquines que participaran en les maniobres militars, altres països africans també aporten efectius, com Tunísia i el Senegal; europeus com Itàlia, el Regne Unit i els Països Baixos, a més d’americans, com el Canadà i el Brasil. La majoria dels 21 països observadors són africans, però també hi són presents Portugal, Dinamarca, Malta, Noruega i Polònia.

Però el que més crida l’atenció és que les principals operacions de les tropes i exercicis es realitzin en territori sahrauí. Sens dubte, el reconeixement dels EUA sobre la marroquinitat del Sàhara Occidental ha sigut clau perquè l’Africom hagi donat la conformitat a les maniobres en aquesta zona. I una part dels exercicis se celebraran en un dels principals punts calents del conflicte entre el Marroc i el Front Polisario, ja que molts dels successius atacs del Polisario contra l’Exèrcit alauita han tingut lloc precisament a la zona de Mahbes, a l’extrem nord-est del Sàhara Occidental, molt a prop del lloc on ara s’ha aixecat el nou mur. Rabat ha prolongat el mur de defensa al Sàhara Occidental amb 50 quilòmetres suplementaris entorn d’una comuna rural anomenada Touizgui, situada a l’extrem sud-est del Marroc i a només tres quilòmetres de distància amb la frontera amb Algèria i dels campaments de refugiats sahrauís de Tindouf. Tan Tan i Mahbes allotjaran les maniobres terrestres i aèries, així com les operacions contra les «organitzacions terroristes», en un clar missatge al Polisario.

De fet, el Marroc ha reiterat que ha respectat els anomenats ‘territoris alliberats’, però en els últims temps cada vegada envia més advertències que no pensa mantenir aquest statu quo i que vol portar el seu control fins als confins de tot el Sàhara.

Notícies relacionades

El Marroc acusa Espanya de «crear» la crisi amb la seva «actitud hostil»

Els Estats Units avaluen establir una nova base aèria a Níger o el Marroc

I com a teló de fons a aquesta situació crispada de les relacions entre Espanya i el Marroc es troba l’estada del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, afligit d’una greu malaltia que ha empitjorat com a conseqüència de la Covid. Precisament la tornada de Ghali a la cúspide del Polisario i de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) va marcar un empitjorament de la situació a l’antiga colònia espanyola, ja que el dirigent sahrauí forma part de la «línia dura» del moviment que busca l’autodeterminació del Sàhara. De fet, els enfrontaments es van reiniciar amb l’arribada de Ghali, tot i que en la guerra mediàtica que predomina en aquest conflicte Rabat mai ha reconegut que s’hagi reprès la guerra, sinó només escaramusses.

En aquest context de crisi diplomàtica entre Madrid i Rabat per Ghali i de crisi al territori sahrauí per un conflicte que segueix enquistat, es planegen maniobres a gran escala tant a terra, com aerotransportades, marítimes, forces especials, aèries, accions civicomilitars, exercicis i simulacions. Segons els mitjans especialitzats s’està gestant «un dels exercicis combinats més importants del món», que dona idea de la importància que els EUA donen a els ‘African Lion 2021’ per consolidar la seva presència en aquesta zona del continent i garantir la seguretat davant els riscos de grups gihadistes que operen a Algèria i al sud de Mauritània.