Futur de les mascaretes a Espanya: ¿on desapareixeran abans?

Països com Austràlia, els Estats Units o Israel, on la pandèmia està sota control, ja han començat a relaxar la seva normativa sobre les mascaretes. A Espanya, segons va anunciar dilluns passat Fernando Simón, la proposta també està sobre la taula. Sanitat estudia reduir-ne l’ús a l’exterior quan la situació epidemiològica ho permeti. Però atenció, aquesta peça no desapareixerà d’un dia per a tot. Tot apunta que també hi haurà una ‘desescalada’ per destapar-se nas i boca.

Interpel·lats per aquest diari, diversos experts valoren el futur de les mascaretes a Espanya en un recorregut per diferents espais de la ciutat. 

Exterior: carrer, parcs, platges...

Tot apunta que el primer lloc on desapareixeran les mascaretes serà als espais a l’aire lliure. «En llocs ventilats on es pot mantenir la distància de seguretat és probable que les mascaretes deixin de ser obligatòries aviat», afirma l’epidemiòleg Javier del Águila. La raó és senzilla. El coronavirus es transmet per l’aire en forma d’aerosols que s’acumulen en l’ambient com núvols de fum invisible. En espais a l’aire lliure, on corre el vent, aquests núvols d’aerosols es dispersen amb molta facilitat. Així que en aquests entorns, sempre que es mantingui la distància de seguretat, el risc de contagi és ínfim. Aquest raonament s’aplica tant al carrer com als parcs, platges, boscos i espais naturals en general.

Hostaleria / Restauració

Lesterrasses s’acomiadaran abans de les mascaretes que els interiors. Segons explica la biofísica Clara Prats, del Grup de biologia computacional i sistemes (BIOCOMSC-UPC), la situació epidemiològica serà la que dicti quant es pot relaxar l’ús de les mascaretes. Si els indicadors continuen sent favorables, és probable que l’ús d’aquesta peça sanitària s’elimini en entorns com les terrasses a l’aire lliure. Una altra cosa és l’interior dels bars i restaurants. «Les concentracions de persones en espais tancats i sense ventilar són entorns de risc. Són situacions de supercontagi», explica Prats. El final de la mascareta en interiors, doncs, arribarà quan la pandèmia estigui en els seus mínims.

Interior: a l’oficina, supermercats, botigues...

Tot apunta que les mascaretes als espais interiors encara tindran un llarg recorregut. «Treure-les d’aquests espais serà l’última baula de la desescalada», diu Benito Almirante, cap de Malalties Infeccioses de l’Hospital Vall d’Hebron. L’especialista pronostica que per eliminar l’ús del tapaboques en aquests espais necessitem que la pandèmia estigui en els seus mínims. Això, a la pràctica, s’aconseguirà quan més del 70% de la població estigui completament vacunada, que els indicadors epidemiològics estiguin sota control i, a més, que no irrompi cap variant emergent que canviï les cartes sobre la taula.

Així que sobre el paper, espais tancats com oficines, supermercats, botigues i centres comercials, entre d’altres, hauran d’esperar a l’anhelada immunitat col·lectiva per dir adeu a les mascaretes. «Mantenir l’ús de la mascareta en aquests espais és molt important ja que conviuen franges vacunades amb franges no vacunades. A hores d’ara no és convenient arriscar-se», esgrimeix Prats.

Residències.

No està clar si les residències, on treballadors i interns han sigut completament immunitzats, seran dels primers o dels últims a abandonar les mascaretes. L’argument a favor és que, efectivament, la seva població ja està protegida per la vacuna. Però l’argument en contra és que es tracta d’un col·lectiu que, en cas d’emmalaltir, té més probabilitats de desenvolupar una forma greu de Covid-19. A això, a més, s’ha d’afegir el recordatori que les vacunes no són 100% efectives. «Fins i tot a les residències on tothom està vacunat està havent casos. Això demostra que el virus continua circulant, així que s’hauria de tenir molta cura amb el canvi de mesures», afirma Óscar Zurriaga, vicepresident de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE).

«Tot i que podríem dir que a les residències ja hi ha immunitat de grup, aquest no seria el primer espai on s’haurien de treure les mascaretes», diu Rafael M. Ortí Lucas, president de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Higiene (SEMPSPH). L’especialista comenta que, des del seu punt de vista, seria millor estudiar què passa en altres espais on s’ha eliminat la mascareta i, si tot va bé, aplicar el canvi també a les residències. En tot cas, mentre el virus continuï pul·lulant pel món, s’aconsella que els visitants continuïn entrant a les residències amb mascareta.

Transport públicL’ús de mascaretes en el transport públic pot ser que perduri més enllà de la pandèmia. «No com a restricció, sinó per una qüestió de costums», explica del Águila, recordant que es tracta d’espais on conflueix molta gent i que, en general, no sempre compten amb una bona ventilació. «Crec que seria bonic que l’ús de la mascareta en aquests espais es quedés com un gest de solidaritat», afirma l’epidemiòleg.Desenes de ciutadans circulen per l’andana del metro a l’estació de la Sagrera, a Barcelona/ Manu MitruFestivals.«El final de les mascaretes en aglomeracions massives a l’aire lliure s’haurà d’esperar a una segona fase», diu Almirante. L’expert al·ludeix a festivals de música, així com a grans esdeveniments esportius i esdeveniments lúdics i pronostica que, a curt termini, l’ús de la mascareta continuarà sent obligatori en aquests entorns. Sobretot en entrades i sortides del recinte, on se solen produir més aglomeracions de gent. «L’única alternativa per relaxar l’ús de la mascareta en aquests espais és fer tests d’antígens a tots els assistents», afirma l’especialista.Centenars de persones assisteixen al concert de Love Of Lesbian, l’abril passat, com a part d’un estudi sobre la Covid-19/ FERRAN SENDRAHospitals.«És possible que en espais com hospitals o centres sanitaris l’ús de la mascareta també es quedi», diu Del Águila. L’epidemiòleg argumenta que, bé com a costum o bé com a normativa, els tapaboques sanitaris es continuaran veient als entorns sanitaris, en què es reuneixen persones malaltes. «Les mascaretes no només serveixen contra el coronavirus, sinó que també eviten malalties tan comunes com els refredats», afirma.Discoteques.Tot apunta que les discoteques i els locals d’oci nocturn obriran les portes amb mascaretes. El final d’aquesta peça sanitària en aquests espais, argumenta Ortí, dependrà de la situació epidemiològica. «Si la incidència està per sobre de 50 i, a més, la gran majoria de la població jove que va a aquests espais continua estant sense vacunar no es pot retirar cap mesura de prevenció. I encara menys l’ús de la mascareta», afirma el president de SEMPSPH.Un dels bars musicals de Sitges (Barcelona) que van participar en el primer assaig sobre l’oci nocturn a Catalunya/ KIKE RINCÓN - EUROPA PRESSEscoles.El final de la mascareta a les escoles podria arribar en dues fases. Primer, reduint-ne l’ús a l’exterior, com els patis o les activitats a l’aire lliure. I segon, modulant-ne l’ús a les aules. El quid d’aquest debat és que, a diferència dels grans, els nens en edat escolar encara no consten en els plans de vacunació. No està clar com evolucionarà aquesta mesura a les escoles. Zurriaga, de fet, comenta que és prematur parlar de com serà la tornada al col·le, perquè d’aquí al setembre la pandèmia té uns quants mesos de recorregut.Prats, d’altra banda, argumenta que la vacunació col·lectiva també protegirà, indirectament, els nens. Així que el final de les mascaretes en el món dels adults també s’hauria de traslladar a les aules. «No té sentit eliminar la mascareta als espais oberts i obligar els nens a portar-la al pati», diu.«És probable que al setembre també es porti a terme una campanya de vacunació massiva a les escoles», afirma Almirante. L’especialista diu que, des del seu punt de vista, seria raonable començar el curs escolar amb mascaretes a les aules i anar-les traient així que es vacunin els nens. «No és convenient que el virus continuï circulant en cap grup de població. Si deixem els nens sense vacunar ens exposem a riscos com, per exemple, l’aparició de noves variants», diu.Un nen assisteix a una classe amb mascareta/ Anna MasGimnasos.«Espais tancats, amb molta concentració de gent i on es fan activitats que emeten moltes partícules són espais d’alt risc», afirma Prats. Els gimnasos, però també les sales d’assaig dels cors i grups de ball, entrarien en aquesta categoria. Aquests espais, doncs, només podrien tornar a la normalitat quan la pandèmia estigui en mínims. Fins aleshores, l’ús de mascaretes continuarà estant-hi més que recomanat.Un ciutadà fa exercici en un gimnàs portant mascareta/ Ferran Nadeu

qüestió de costumses quedés com un gest de solidaritat

Festivals.

festivals de músicagrans esdeveniments esportiusesdeveniments lúdicsfer tests d’antígens

Hospitals.

l’ús de la mascareta també es queditambé eviten malalties tan comunes com els refredats

Discoteques.

no es pot retirar cap mesura de prevenció

Escoles.

reduint-ne l’ús a l’exteriormodulant-ne l’ús a les aules

vacunació col·lectiva també protegirà, indirectament, els nens

Notícies relacionades

Mascareta a l’aire lliure: fins quan i per què

¿Adeu a les mascaretes? Cinc experts reflexionen sobre el futur d’aquesta mesura a Espanya

campanya de vacunació massiva a les escolesNo és convenient que el virus continuï circulant en cap grup de poblaciól’aparició de noves variants

Gimnasos.

gimnasossales d’assaig dels corsgrups de ball