Ànsia per disfrutar: ¿patim síndrome prevacacional?

Precisament, la fatiga pandèmica sembla ser la responsable, segons els experts en comportament humà, de la ‘síndrome prevacacional’ que s’ha instal·lat en bona part de la població. L’any i mig viscut de restriccions, temors i privacions a causa del coronavirus, unit al record de l’any passat, que va estar marcat per les limitacions de mobilitat i l’escassetat de festes, es deixen notar i podrien explicar el furor que hi ha per trobar destinació turística per fer el salt al malson, almenys entre els qui s’ho poden permetre. 

Demanda d’allotjament

En les últimes tres setmanes, les visites a la web de reserves eBooking han crescut un 311%, i en xifres similars, o fins i tot superiors, es mou la demanda directa d’allotjament als establiments. Segons la plataforma d’empreses de viatges Travalgatex, els hotels catalans ja registren un 718% més de sol·licituds que el maig de l’any passat. Weekendesk.es, portal especialitzat en escapades temàtiques, ha vist créixer la sol·licitud de plans d’oci un 106% respecte al primer cap de setmana després del confinament del 2020.

Aquesta activitat encara no arriba al 50% de la del 2019, però la tendència a l’alça permet augurar xifres pròximes en les pròximes setmanes. Que serveixi de referència el que ha passat en el primer cap de setmana sense restriccions de mobilitat: entre el divendres 14 de maig i el diumenge 15, les carreteres espanyoles van suportar 3,6 milions de viatges, un 4% més que el cap

de setmana previ a la pandèmia.

En aquells dies, l’ocupació mitjana hotelera del País Valencià va superar el 60%, segons les dades recollides per la patronal regional del sector HOSBEC, i en algunes destinacions, com Benidorm, van ser molts els locals que van penjar el cartell de ‘complet’, privilegi del qual també van poder presumir diversos Paradors Nacionals. ¿Hi ha una epidèmia d’ànsia de vacances en la societat fuetejada per la Covid?.

Necessitat de desconnectar

«En condicions normals, en aquesta època de l’any se sol sentir parlar la gent de ‘ganes de vacances’. El descans estiuenc forma part de la feina i sense ell no podríem funcionar amb normalitat al llarg del curs. Però aquest any es detecta una autèntica ‘necessitat de desconnectar’», afirma Dolors Liria, vocal del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, abans d’enumerar

la llista de «càrregues emocionals pandèmiques» que arrosseguem, i que podrien explicar aquesta desesperació vacacional: «Tants mesos d’incertesa, por, confinaments, teletreball i pèrdues personals passen factura. La urgència per prendre distància d’aquesta experiència la percebem diàriament a la consulta», diu la psicòloga.

El caràcter cíclic de les vacances compleix, segons els experts en salut mental, un paper determinant per regular els ritmes de la vida al llarg de l’any. Posar un punt i a part al calendari no només allibera, també equilibra. En aquest sentit, a l’estrès causat per l’amenaça del virus s’afegeix el compte pendent de l’estiu del 2020, que va estar marcat per les precaucions i les limitacions.

«Va ser un estiu descafeïnat. Amb prou feines es va poder viatjar, el confinament era molt pròxim i hi havia moltes restriccions. Avui tenim més enyorança de vacances que altres anys perquè no n’hem disfrutat des del 2019», afirma la doctora del Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona Gemma Parramon, vicepresidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental.

Estiu anormal

Hi ha ganes de girar full de la pandèmia i tornar a dotar de sentit a la paraula normalitat. En aquest afany, les pròximes vacances semblen percebre’s com la sortida del túnel per on hem transitat. No obstant, els estudiosos del comportament humà prevenen contra la temptació de considerar el del 2021 un estiu normal. «Celebrar la vida forma part de la nostra naturalesa, però encara haurem d’esperar una mica més per fer-ho com desitjaríem. Les pròximes vacances ens donaran un respir, però seguirem amb mascaretes i restriccions. No seran les vacances de la nostra vida, sinó uns dies per alegrar-nos que continuem vius», diu l’antropòleg Agustín Fuentes, de la Universitat de Notre-Dame (Indiana, Estats Units).

Que l’estiu del 2021 no s’assemblarà al del 2019 és una cosa que té assumit tot el sector turístic, que aquests dies està pendent del protocol pandèmic que regirà al xiringuito i l’hotel, i també de la llista de països on es podrà viatjar o d’on podrem rebre turistes. Però el canvi de panorama que han provocat les vacunes convida a pensar que aquestes vacances tampoc seran com les passades.

«En les circumstàncies actuals, escollim mar o muntanya, aventura o seguretat, el convenient és dedicar aquells dies i setmanes a fer tot el que ens prova bé i que no hem pogut fer durant el curs», afirma la psiquiatra Parramon. «Convé controlar les expectatives i no caure en una síndrome prevacacional. Si pensem que les vacances són la solució a tots els problemes que arrosseguem de l’hivern, pot ser que després ens sentim defraudats. Aquest estiu continuarà sent especial», diu la psicòloga Liria.

Si no es pot viatjar

Fora d’aquesta foto queden totes les persones que, a causa de les seqüeles de la malaltia, al dolor emocional per la pèrdua dels seus éssers estimats o a la fallida econòmica que ha causat la pandèmia, no podran anar-se’n de vacances i, per tant, no participen en el boom que ha desencadenat aquests dies a les centrals de reserves.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

«Aquesta dualitat farà de les vacances del 2021 les més polaritzades de la nostra història recent. Contra els qui han viscut la pandèmia sense grans preocupacions i desitgen rescabalar-se dels mesos de restriccions i confinaments, hi han els que continuaran amb les limitacions d’abans i que poden sentir-se frustrats al veure’s desplaçats de la festa», diu el sociòleg Josep Lobera.

Per a aquestes persones, l’especialista en salut mental Gemma Parramon té una recomanació: «Vacances no és sinònim de viatjar. Després de tants mesos d’aïllament, l’important és trencar les rutines de l’hivern i fer una cosa diferent, tot i que sigui a la nostra mateixa localitat, i buscar la trobada dels altres. Necessitem veure’ns i tocar-nos. Una abraçada amb un ésser estimat cura més les ferides emocionals que el viatge més exòtic».