Batalla per liderar el futur dels advocats de Barcelona

El futur de la institució estarà en mans dels 24.000 col·legiats convocats a les urnes, tot i que, abans, i en la recta final de la campanya, els candidats els hauran de convèncer de no quedar-se als seus despatxos o als seus domicilis, com històricament ha passat en aquesta entitat. El percentatge d’abstenció en comicis anteriors ascendeix al 80%. Per exemple, el 2017 Gay va aconseguir vèncer les eleccions amb 3.801 vots i els diputats que van entrar en la junta van aconseguir entre 3.700 i 3.850 vots. I això que el vot dels advocats que exerceixen comptabilitza el doble. Aquell any la participació va ser del 19,83% del cens.

No només repeteix Gay, també ho fan González i Paños, que es van presentar el 2017. La novetat és Oliveros, que en la seva llista ha incorporat advocats sobiranistes i l’exjutge Elpidio José Silva Pacheco. «No fem política», afirma Oliveros, tot i que considera que l’escola s’hauria d’haver pronunciat sobre temes com l’extradició de dirigents independentistes i el rebuig dels països d’acollida, la petició de la comissària de Drets Humans del Consell d’Europa perquè Espanya modifiqui el Codi Penal sobre les injúries a la Corona o les restriccions de drets fonamentals per la Covid. «Això és dret», afirma. Gay, que aposta per «mantenir la neutralitat» de l’escola, i González també defugen les etiquetes polítiques. A la campanya s’ha constatat la batalla electoral se centra en un tots contra l’última degana.

Solidaritat, gestió econòmica i torn d’ofici

Gay reivindica «tota la feina» que ha portat a terme la seva junta durant els últims quatre anys. La seva intenció és encapçalar una escola que «garanteixi la llibertat» sota els paràmetres de «més solidaritat» i «innovació». Dues de les seves propostes estrella es dirigeixen al ciutadà corrent: la creació un observatori sobre els drets de les persones per estudiar situacions de vulnerabilitat i un altre sobre insolvència personal per impulsar el procés de segones oportunitats en vista de problemes econòmics. Altres objectius: convertir Barcelona en un «clúster jurídic» d’estudi i innovació del dret i ajudar a superar «la situació de col·lapse de la justícia». 

Notícies relacionades

25 anys impulsant l’acció social amb una dotació de 502 milions d’euros

València haurà de derruir o canviar per barracons 13 centres escolars

Oliveros pretén que els advocats sentin l’escola com a seva, amb una junta directiva «compromesa amb els interessos» dels professionals del dret. En temps de crisi, propugna la racionalització dels recursos, evitant viatges innecessaris, així com transparència en els criteris de selecció del personal i dels col·laboradors. «Rigor en la gestió econòmica», diu. També advoca perquè l’escola sigui una «font de serveis» amb una borsa de treball eficient i el reforç dels cursos de formació. La lluita contra «la precarització de la professió» i la millora del torn d’ofici són altres dels seus reptes.

Fa anys que González lluita per la dignificació, precisament, del torn d’ofici. «La meva candidatura és de renovació total de l’escola per donar una resposta individual a cadascun dels advocats, no als despatxos i empreses». Defensa que l’entitat ha de mantenir la neutralitat ideològica i denuncia que «no s’ha fet res en defensa de la professió» en els últims quatre anys. Al seu entendre, l’escola ha de ser més «democràtica i participativa». «Em presento per defensar a la llibertat i la independència de l’advocacia», afirma.