Miquel Martí: «Barcelona pot ser un dels grans centres tecnològics del món»

En els últims anys Barcelona s’ha convertit en un pol d’atracció empresarial i tecnològic. En part es deu a la tasca de Barcelona Tech City, l’associació que busca impulsar l’ecosistema local per convertir la capital catalana en un dels principals ‘hubs’ del món, un centre neuràlgic del talent en un sector cada vegada més present.

Per conèixer millor els reptes que afronta la ciutat parlem amb Miquel Martí, director general de Barcelona Tech City, que atén EL PERIÓDICO en el marc del Formentera20, l’esdeveniment que cada any reuneix experts del sector digital per reflexionar sobre aquest món.

L’any passat Catalunya va captar 480 milions en inversió estrangera, un 31% més que l’any anterior, i amb les TIC com el sector principal. ¿Ha sigut la pandèmia una oportunitat per créixer?

La pandèmia va fer que hi hagués moltes inversions però petites i, la majoria, locals. BTC ha crescut molt en els últims anys, però ara volem que l’aportació de projectes sigui més específica. Tenim clar en quina direcció ha d’anar l’ecosistema tecnològic i l’impulsarem des del sector privat perquè hi ha visió més a llarg termini que amb els cicles polítics.

Barcelona ha de canviar de model. Ja és entre els 25 principals ‘hubs’ tecnològics del món, però pot ser molt millor perquè té totes les condicions: bona ciència, una gran ciutat, una mida adequada. S’hi ha posar ordre.

Fins al maig l’ecosistema digital va captar més de 1.000 milions. ¿El 2021 serà un any de rècord?

Sí, continua havent molt líquid al mercat i això és una oportunitat per a les companyies. En part es deu a la maduresa de l’ecosistema, però també és perquè els projectes cada vegada tenen una visió més global. Tenim Glovo, però fan falta moltes més noves companyies per treure profit de la gran ciència que tenim.

¿La urgència de la pandèmia ha permès donar una empenta a sectors abans més estancats, com la ciència?

Tota la raó. Hi ha sectors com el comerç digital que han experimentat un creixement espectacular per un canvi d’hàbit, altres com el sanitari que no paren de créixer i que poden fer de Barcelona un ‘hub’ de rellevància. El ‘software’, la ciberseguretat o la intel·ligència artificial també estan creixent. A Barcelona s’està apostant per aquests sectors.

¿Hi ha temor entre les microempreses catalanes a ser comprades des de fora?

El país té una oportunitat per transformar les pimes i fer-les més competitives a través de la tecnologia, i això comportarà fusions i adquisicions. No som un país gaire procliu fer-ho, però en algun moment serà inevitable. Europa només podrà competir amb els Estats Units i la Xina si és capaç d’afegir companyies. Però això requereix visió estratègica tant política com empresarial. Ser més gran et fa ser més competitiu tant en eficiència i productivitat com per ser atractius de cara a sortides a borsa. A Europa hi ha poca tradició de les empreses a la sortida pública a borsa, però això serà un canvi de paradigma.

Voleu consolidar Barcelona com a referent tecnològic mundial com Londres, Berlín o París. ¿Què li falta?

Un marc regulatori més adaptat. El d’Espanya no és el més favorable per a les ‘start-ups’, és entre els pitjors del continent, així que hi ha marge de millora. Aquest canvi és important perquè és per acomodar els emprenedors i els financers. S’han de veure els millors casos d’aplicació, com l’anglès o el francès, i intentar adaptar-los aquí.

Si som capaços de treure una part de productes i serveis amb el que s’està fent en recerca científica el salt qualitatiu de Barcelona i l’estat espanyol pot ser extraordinari. Tenim els actius i el coneixement, ara fa falta conscienciació i fomentar la creació d’empreses amb aquesta tecnologia.

¿Com creieu que s’hauria d’acomodar els emprenedors?

Això és una competició de talent, qui té el millor talent atrau les millors empreses, i això crea un cercle virtuós que et fa ser el millor ‘hub’. Per a això és necessari un marc regulatori que agiliti donar visats de forma ràpida. Per a les ‘start-ups’ atraure talent pot ser dolorós perquè el sistema legal espanyol no és tan ràpid, i si trigues tant en aquests processos el talent opta per anar a un altre lloc.

¿També ajudes fiscals?

El marc fiscal també és clau. S’ha de posar fàcil que les empreses d’èxit puguin reinvertir. També falten incentius en la seguretat social; si vols que passin coses no pots demanar pagar els mateixos impostos a un jove que està començant que a una empresa consolidada. I quan aquestes petites empreses creixin que cotitzin com els toca. Moltes empreses amb pèrdues estan buscant rondes per poder pagar la seguretat social. S’ha d’intentar modelar aquesta fiscalitat perquè més empreses tirin endavant.

Això va de tenir molt talent i moltes empreses. És una qüestió d’estadística. Quan tens moltes el més probable és que un percentatge decent siguin projectes d’èxit. Si facilites l’emprenedoria fas que més gent s’hi posi. Espero que la llei que prepara el Govern vagi en aquest sentit. Estem parlant d’un model ràpid i eficaç.

El problema que té Espanya és que recapta molt menys del que hauria de recaptar per culpa de l’economia submergida. En defensa de l’Estat, aquesta situació fa que no pugui fer totes les polítiques fiscals que li agradaria.

¿Falten grans fons de capital risc a Espanya que inverteixin en projectes d’aquí?

És cert que a Espanya falten fons, però anar buscar diners al mercat global no és una cosa dolenta. La part important és que els fons locals s’atreveixin a invertir en empreses locals. La confiança es necessita quan s’ha invertir en projectes tecnològics que de vegades l’inversor no entén del tot. L’inversor local ha d’aprendre més sobre el sector tecnològic per veure-li un potencial. Això serà necessari perquè l’ecosistema creixi.

Els fons que van invertir en un cas d’èxit com Privalia, Glovo o Wallapop després ho van fer amb més projectes locals. Això genera un efecte crida important. Si no hi ha inversors d’aquí que apostin pels projectes d’aquí no vindran els de fora.

També fomenteu la transformació de Barcelona en una ‘smart city’

Sí, utilitzar la tecnologia perquè l’administració pública gestioni la ciutat de forma més eficient. S’ha de fomentar una mobilitat ràpida i sostenible, però això requereix molt esforç més enllà de limitar la velocitat dels cotxes, com tenir alternatives viables per reduir el transport privat.

L’ús de dades per a la gestió del nostre entorn provoca recels pels riscos que derivi en un control que vulneri la privacitat

Per prendre decisions es necessiten dades, però l’intercanvi ha de ser just. Això, evidentment, s’ha de regir per criteris de transparència i que cedir-los sigui per voluntat pròpia. El repte és mantenir aquesta privacitat i propietat de les dades, desagregar-les per poder permetre una millor gestió col·lectiva, no convertir-nos en el sistema d’avaluació dels ciutadans que utilitza la Xina.

Un dels vostres objectius és incentivar la igualtat de gènere al sector. ¿Quins passos esteu prenent per compensar la balança?

Vam crear el programa Barcelona Tech for Women i l’estem integrant en tota la nostra activitat. Tot i així, no és fàcil que els panels tinguin paritat de gènere perquè en aquest ecosistema la gran majoria són homes. Només entre un 20% i un 30% són dones. Així que el focus ha d’estar en les generacions futures. S’han de posar en relleu les dones que han tingut èxit i les que no perquè siguin referents per a les que arribin després.

El projecte del Pier02 que volíeu ubicar al Museu de Historia, ¿en quina fase es troba?

En un moment ens van dir que podríem tenir aquest espai, però moure el museu d’història del país no és una cosa trivial. Ara per ara, a curt i mitjà termini està congelat.

Fa anys que des d’altres zones d’Espanya us consulten per muntar una organització similar. ¿Teniu la intenció d’ampliar Barcelona Tech City a tot el territori català?

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Sempre hem ajudat a explicar el nostre cas. València l’ha copiat i Madrid ens va demanar ajuda per implementar-lo en altres llocs. El model de Barcelona Tech City es basa que a la ciutat ja hi ha una massa crítica prèvia, ja existeix una comunitat, però la seva singularitat i el seu recorregut de 25 anys potser no és reproduïble en altres llocs.

Aquí operem a la zona metropolitana i els socis exploren projectes a Girona, Lleida i Tarragona. Entenem el projecte com que la marca gran és Barcelona, però l’activitat ha d’estar tot el distribuïda com sigui necessari. Hem de cooperar. Si el sud d’Europa s’identifica com un gran lloc per treballar, a escala global ens afavorirà tots.