«La solidaritat no ens salvarà»: Càritas implora polítiques contra la pobresa postpandèmica

«La solidaritat serà sempre més que benvinguda, però les entitats no podem afrontar aquesta crisi social que arrossega problemes estructurals de fa una dècada. Necessitem polítiques públiques contra la pobresa». Amb aquesta rotunditat, el director de Càritas a Barcelona, Salvador Busquets, ha presentat el balanç de l’oenagé aquest 2020. Les xifres són de rècord en tots els àmbits i superen fins i tot els pitjors anys de la crisi financera. Les persones ateses i els fons destinats arriben a nivells històrics i el 75% dels recursos es van destinar a ajudes de menjar o per pagar un sostre de milers de famílies necessitades. L’entitat implora polítiques públiques que ajudin a sortir de la pobresa a aquestes persones per evitar que, com va passar amb la crisi financera, la recuperació només arribi als que tenen les butxaques més plenes.

Durant el 2020, Càritas va ajudar 35.229 persones (16.249 famílies) que viuen a l’àrea de Barcelona i que després de l’enorme crisi pandèmica es van quedar sense res. Pràcticament la meitat d’ells no s’havien vist mai abans en aquesta situació. «Tenim dos grans perfils: un són les famílies que no han tingut ertos o que els van arribar tard i després hi ha els que estaven en situació precària i que no sortiran tan fàcilment d’aquesta exclusió», ha explicat Busquets. Majoritàriament, els atesos el 2020 van ser famílies amb nens.

El drama de viure en una habitació

De forma totalment rècord, Càritas va aconseguir reunir 3,7 milions d’euros gràcies a la solidaritat veïnal i empresarial per fer front a l’emergència social. Uns fons que ja a l’estiu no van ser suficients. «Vam haver de dir que no a moltes persones», ha recordat Busquets. Del total de diners invertits, el 35% va servir per sufragar aliments i el 40% es va utilitzar per pagar habitacions de relloguer, una situació de vivenda precària que fa anys que preocupa l’entitat. «Així es vivia durant la postguerra, en una habitació de 10 metres quadrats, i ara hi hem tornat. Sobre tot ho veiem en llars amb nens, que no tenen lloc ni per fer deures ni jugar. És viure amb la por que et poden fer fora en qualsevol moment», ha assenyalat Busquets.

Les dades que maneja Càritas mostren que, en menys de dos anys, s’han quadruplicat les famílies que viuen en aquestes condicions. El 2018, Càritas va registrar 560 famílies vivint en habitacions, però el 2020 es va elevar fins a 1.900. De fet, Càritas atén més famílies que viuen en habitacions (39%) que en pisos de lloguer o propietat (36%). «És necessari una política pública de vivenda social», ha insistit la responsable d’incidència social, Miriam Feu. El 67% de les persones que acudeixen a Càritas a Barcelona i voltants no poden pagar la vivenda, una xifra també rècord.

Les rendes socials no arriben

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

A part de la falta de vivenda pública, tampoc arriben les rendes socials als més vulnerables. Només el 8% de les llars que atén Càritas cobren alguna renda social malgrat trobar-se en pobresa severa. Una dada que fa estremir els responsables de l’entitat. En donen la culpa a la fractura digital que els impedeix poder demandar-les, però també a l’enorme desconeixement dels usuaris o els criteris excessius que les deneguen.

És per això que Càritas implora un pla de recuperació social que estigui a l’altura de la situació. «Igual que durant la crisi financera es va salvar als bancs, ara cal salvar les persones», ha afirmat Busquets. Segons les dades del banc d’Espanya que ha obtingut l’entitat, les persones amb més ingressos ja s’han recuperat de l’anterior crisi social, mentre que els sectors més empobrits van arribar a l’any de la pandèmia amb deutes.