El clima provoca un rècord de desplaçats malgrat la pandèmia

Mentre l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle continua a l’alça, els desastres relacionats amb el clima gairebé s’han duplicat durant les dues últimes dècades, una franja temporal en què s’han registrat els 19 anys més calorosos des que existeixen xifres per mesurar el fenomen. I el 95% dels desplaçaments de l’any passat, explica l’informe, «van tenir lloc als països més vulnerables a l’impacte del canvi climàtic».

Res fa pensar que aquesta tendència es reverteixi en el futur més pròxim. Fa un parell de mesos, una investigació de la Universitat Politècnica de Zuric va portar a terme un vaticini inquietant i al mateix temps molt conservador: si la població mundial es manté estable, el perill de desplaçaments provocats per inundacions augmentarà un 50% per cada grau d’escalfament global. Però la població no es manté estable, de moment. Continua creixent. Així que el risc, en realitat, és bastant més elevat. Fins i tot en el cas que els compromisos recollits en l’Acord de París, el tractat internacional aprovat el 2015, s’acabin complint i l’escalfament global segueixi per sota dels dos graus respecte als nivells previs a la revolució industrial (una cosa sobre la qual existeixen seriosos dubtes), el risc de desplaçaments, conclou l’estudi, a finals de segle ascendirà fins al 110% si les dades demogràfiques segueixen amb la seva evolució actual. I si les emissions continuen com fins ara, podria arribar al 350%.

El tercer any més calorós

«L’any 2020 va ser el tercer més calorós des que existeixen registres, continuant amb la tendència de temperatures globals en ascens. Les estacions monsòniques són cada vegada més llargues. Les precipitacions han augmentat a diverses zones del planeta. Els nivells globals dels oceans continuen pujant, així com les temperatures del mar, una cosa que propicia ciclons tropicals més devastadors. Les sequeres ara duren més i tenen més capacitat de destrucció», afirma l’informe sobre el número desplaçats durant l’any passat.

En un dels més perversos exemples de desigualtat en l’era moderna (que els científics denominen Antropocè, caracteritzat per alteracions geològiques provocades pels éssers humans), aquells que menys culpa tenen en la pol·lució de la Terra, al ser més pobres i contaminar menys, són qui més en pateixen les conseqüències. Una anàlisi recent publicada a la revista ‘Nature’ va concloure que el 10% més ric era responsable del 40% de tot el dany mediambiental, inclòs el canvi climàtic, mentre que el 10% més pobre només en provocava menys del 5%. I entre els perjudicats, els nens són els qui s’emporten la pitjor part. Més dels 23 milions de desplaçats durant el 2020 (gairebé el 60% del total de 40 milions i mig) eren menors: 7,2 milions tenien quatre anys o menys i 12,8 milions, entre cinc i catorze.

Ciclons i terratrèmols 

El maig de l’any passat, el cicló ‘Amphan’ va fuetejar les costes de l’est de l’Índia i Bangladesh amb ràfegues de fins a 185 quilòmetres per hora, destruint vivendes, instal·lacions elèctriques, vehicles, arbres. Va provocar cinc milions de desplaçats i més de 100 morts. «Mai abans havia vist un desastre així. Ha deixat un rastre de devastació més enllà de l’imaginable», va dir llavors la cap del Govern de l’estat indi de Bengala, Mamata Banerjee. Tan sols unes setmanes més tard, de nou a Bangladesh, les pluges torrencials van submergir més d’un quart del país, i van malmetre el poc que tenia la població de la zona. 

En xifres globals, que s’han d’agafar amb cautela i probablement facin curt perquè la pandèmia n’ha dificultat la recopilació, Àsia va ser el continent amb més desplaçats: cinc milions a la Xina, gairebé quatre i mig a Bangladesh, la mateixa xifra a les Filipines i prop de quatre a l’Índia. Però el fenomen va molt més enllà.  

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Al novembre, dos devastadors huracans, ‘Eta’ i ‘Iota’, van fuetejar Centroamérica, un darrere l’altre. Més d’1,7 milions de persones es van veure forçades a abandonar casa seva. Totes les 156 vivendes de Wawa Bar, una petita comunitat d’indis misquitos al nord-est de Nicaragua, per exemple, van quedar inutilitzades. Els huracans a l’Atlàntic van desplegar una virulència mai abans vista, i van posar de manifest que l’escalfament, com suggereixen diversos estudis, està provocant que siguin cada vegada més freqüents, més destructius.

La responsabilitat

«Les percepcions errònies sobre el desplaçament de persones provocat pels desastres associats al clima continuen sent molt persistents, i tenen conseqüències importants en les persones i les polítiques que s’apliquen –conclou l’informe de l’IDMC–. Inclouen idees com que els desastres són naturals, quan el factor humà té molt a veure. Que el desplaçament sol durar poc perquè els qui el pateixen tornen al seu lloc d’origen a curt termini, quan sovint la situació es prolonga en el temps. Que els desastres a petita escala no són preocupants, quan perjudiquen les vides dels afectats i amenacen el desenvolupament. […] Ens hem de centrar a reduir els riscos. Hem de reconèixer la nostra responsabilitat».