Club d’Educació i Criança de EL PERIÓDICO

Rellotges infantils amb mòbil i geocalizador per saber on és el teu fill

  • L’‘smartwatch’ per a nens i nenes d’entre 7 i 12 anys aporta tranquil·litat als pares, tot i que un mal ús pot ser símptoma d’hipercontrol

Rellotges infantils amb mòbil i geocalizador per saber on és el teu fill
5
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Aixequeu la mà si mai heu perdut el vostre fill durant uns instants. Era amb vosaltres i, de sobte, no el veieu. Són segons (o minuts) anguniosos on et poses en el pitjor: se l’ha emportat algú, ha creuat sol la carretera, he de trucar a la policia...

A Jorge Álvarez li va passar fa tres anys, durant unes vacances. Estava jugant a la platja amb la seva filla, de 5 anys, i la va perdre de vista. Fins que la va trobar van passar dos o tres minuts de pànic. Aquella experiència va ser el germen de Save Family, una empresa tecnològica amb seu a Cantàbria de la qual Álvarez és el director general i que està especialitzada en els rellotges intel·ligents per a nens i nenes. Pensat per a la franja d’edat entre els 7 i els 12 anys i amb un preu que ronda els 70 o 100 euros, l’‘smartwatch’ té geolocalitzador perquè pares i mares sàpiguen on són els seus fills en tot moment. ¿Tranquil·litat i seguretat o hipercontrol patern? Depèn del seu ús, com tota la tecnologia.

Amb la fi de l’estat d’alarma, Save Family –una empresa de 12 treballadors– ha augmentat les seves vendes en un 40%. «Encara no estem en el nivell de vendes d’abans de la pandèmia, però ens hi acostem», afirma Jorge Álvarez, que destaca com el seu producte és un dels regals estrella de les primeres comunions.

L’‘smartwatch’ és un rellotge amb telèfon. A la seva agenda es poden incorporar els 15 contactes fonamentals de la família. No té internet, així que els xavals no poden ficar-se en webs ni trucar a gent que no estigui inclosa com a contacte. Perquè no sigui un element de distracció durant la jornada escolar, els progenitors poden bloquejar l’aparell i activar-lo una vegada que acaba el col·le. No hi ha WhatsApp, però sí un xat instantani de veu o text amb els 15 contactes.

«La idea no és perseguir els nens. Ni hipercontrolar-los. Nosaltres treballem amb pedagogs i el nostre objectiu és aportar tranquil·litat als pares»

Jorge Álvarez, director de Save Family

«La idea no és perseguir els nens. Ni hipercontrolar-los. Nosaltres treballem amb pedagogs i el nostre objectiu és aportar tranquil·litat als pares. La tecnologia no és ni bona ni dolenta sinó neutra. Si resulta beneficiosa o perniciosa és una cosa que depèn de tu, no de l’aparell», diu el director general. «La nostra tecnologia aporta tranquil·litat als pares. Si el teu fill ja va sol al col·le, o amb alguna amic, saps que tot està bé. El mateix al parc a la tarda. També pensem que és molt útil per a pares i mares que tenen fills amb algun tipus de trastorn, com espectre autista», acaba el director general de Save Family, empresa que exporta la seva tecnologia a Portugal, França, el Marroc i Colòmbia, entre altres països,

Francisco Castaño, pare, professor de secundària, cofundador del projecte aprenderaeducar.org i autor de ‘La mejor versión de tu hijo’, explica que els pares i les mares han sempre de supervisar els seus fills, no controlar. El divulgador està convençut que productes com l’‘smartwatch’ poden ser molt útils o poden fer caure els progenitors en les empentes de la hiperpaternitat, un fenomen que implica sobreprotegir els fills en lloc de protegir-los. Tot depèn de com l’utilitzin.

«Si el poses al nen mentre està amb una cuidadora que acabes de contractar o passa la tarda amb els avis, que són grans, està clar que pot ser un element de seguretat. Ara bé, si l’hi poses per controlar-lo tot el matí seria un error. ¿On ha de ser el teu fill? Doncs al col·le. S’ha de tenir sentit comú», afirma el divulgador.

Castaño insisteix que cap pare hauria de perdre de vista el seu bebè (més o menys fins als 3 anys). Però a partir de 5 o 6 anys s’ha d’aprendre a donar-los certa autonomia. «Mai l’has de deixar sol, per exemple, enmig d’una muntanya o en un lloc que no coneixes. Però si ets al parc i el teu fill és amb el seu grup habitual d’amics, pots donar-li petites responsabilitats. Per exemple, permetre’ls que acudeixin tots junts a una altra zona del recinte. Han d’aprendre a solucionar petits problemes i prendre decisions», diu.

En vista de la pregunta que es fan molts progenitors sobre a quina edat s’ha de deixar els fills anar sols a l’escola, Castaño assegura que no hi ha una resposta única. «No podem educar tots els fills per igual. Cada nen i cada nena són diferents. Fins i tot els germans. Depèn de com sigui el teu fill, la ciutat i el barri on vius, la distància que hi ha al col·le... Abans d’educar la teva criatura has de conèixer-lo i, sobretot, acceptar-lo i mai fer comparacions. Hem d’educar el fill que tenim, no el que ens agradaria tenir».

«Mai hem de demonitzar les tecnologies sinó fer-ne un instrument útil que ens faciliti la vida i que no ens resti una cosa fonamental en la paternitat i maternitat: temps»

Francisco Castaño, assessor familiar i autor de ‘La mejor versión de tu hijo’

Castaño recorda que mai hem de demonitzar les tecnologies sinó fer-ne un instrument útil que ens faciliti la vida però que no ens resti una cosa fonamental en la paternitat i maternitat: temps.

El director general de Save Family afegeix que el rellotge amb geolocalitzador és una manera d’introduir els nens i les nenes en les noves tecnologies de forma segura. Segons la seva opinió el rellotge intel·ligent retarda un temps l’arribada del mòbil, un producte que els pares solem mirar amb més recel. 

Notícies relacionades

En efecte, l’‘smartphone’ porta de cap moltes famílies. Més ben dit, el seu mal ús. El 42% dels joves espanyols tenen un perfil moderat en l’ús del mòbil ja que cap tasca o motivació domina el seu patró de consum. No obstant, hi ha un 19% de joves que estan hiperconnectats i recorren al telèfon intel·ligent per fer moltes (massa) tasques. Així ho dictamina un estudi recent de l’Observatori Social de la Fundació La Caixa, que revela que els hiperconnectats tenen més nivells d’ansietat, estrès i depressió. L’estudi puntualitza que és precipitat concloure que determinats usos del mòbil causen nivells més alts de malestar. «De fet, no es pot descartar que sigui precisament al revés, que sigui el malestar el que causa un determinat ús del mòbil», diuen els autors de l’informe.

Una vegada més, es demostra que la tecnologia pot ser bona o dolenta. Depèn de l’ús que li donem. En tot cas, sempre hauríem de tenir clar, com recorda el divulgador Castaño, que cap tecnologia pot substituir el nostre rol de pares i mares.

Club d’Educació i Criança