Selectivitat 2021: debat sobre els diferents models i els suspensos a batxillerat

Per segon any consecutiu i a causa del coronavirus, les mesures sanitàries són idèntiques a les del 2020: distància interpersonal, mascareta, gel hidroalcohòlic i ventilació. La nota final amb què els joves aspiraran a estudiar una determinada carrera serà una mitjana entre l’examen de selectivitat (40%) i la qualificació de batxillerat (60%). 

La pregunta de cada any sempre és la mateixa: ¿Espanya té 17 examens diferents? ¿No és una situació injusta, ja que qualsevol alumne pot aspirar a qualsevol facultat d’Espanya? La ministra d’educació i Formació Professional, Isabel Celaá, assegura que la igualtat d’oportunitats no està en dubte perquè els controls tenen la mateixa estructura. «És fals parlar de 17 models d’ABAU». En el que sí que està treballant el seu departament, segons va explicar en una entrevista a RNE, és en l’homologació dels criteris d’avaluació i en l’harmonització dels temes que entren. «Estem treballant en una prova més homogeneïtzada», va afirmar.

«Hi ha veus que demanen un model únic, però durant el Govern del PP no es va fer», va dir Celaá, després de destacar que el ministeri no és única institució que ‘mana’ sobre l’ABAU sinó també les universitats (que tenen autonomia) i les comunitats (amb competències educatives).

La ministra també va emfatitzar que els alumnes no se la juguen tot a l’ABAU, sinó que un 60% de la nota ve de les seves qualificacions de batxillerat. «No es pot parlar de 17 models, igual que no es pot parlar de 28.000 models, que són els centres on s’estudia batxillerat».

El debat dels suspensos

Com ja va passar l’any passat, els alumnes han pogut obtenir el títol de batxillerat malgrat tenir suspensos. El 2020, el Congrés va aprovar –a iniciativa del Govern– un reial decret per als ensenyaments no universitaris que recollia mesures excepcionals per a un curs excepcional, marcat per la pandèmia: classes semipresencials, quarantenes preventives i dificultats econòmiques, familiars i personals. Aquesta normativa donava peu –i l’ha continuat donant aquest any– al fet que la junta d’avaluació pogués concedir el títol de batxillerat a un alumne malgrat tenir alguna assignatura suspesa. El requisit imprescindible era que tot el claustre decidís que l’estudiant, efectivament, havia arribat a la maduresa acadèmica i havia complert els objectius generals del curs.

Notícies relacionades

Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones: ¿Per què se celebra el 25 de novembre?

Taula rodona | Deixar de normalitzar accions de violència quotidiana és el primer pas per erradicar-la

Fonts del ministeri expliquen que el reial decret continua vigent aquell any, però no és una obligació. És a dir, si alguna comunitat no el vol aplicar, està en el seu dret. Catalunya, igual que Euskadi, Navarra, Extremadura, Castella-la Manxa, el País Valencià i les Balears, ha apostat per aplicar el reial decret, mentre que no ho han fet Madrid, Astúries, Castella i Lleó, Múrcia i Andalusia.

La nova llei d’educació –que entrarà en vigor el curs acadèmic que ve– insta a obtenir el grau de batxillerat amb totes les matèries aprovades. Excepcionalment, permet titular-se amb un suspens (un de sol) sempre que l’alumne hagi assistit a classe en aquesta assignatura i hagi arribat als objectius i les competències del curs.