Sanitat proposa ara eliminar les restriccions a l’hostaleria

El Ministeri de Sanitat ha fet un cop de timó al polèmic acord del Consell Interterritorial de la setmana passada sobre les noves restriccions per la Covid-19, publicat dissabte al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Aquest document, que havia sigut aprovat amb els vots en contra d’autonomies com Madrid (la més bel·ligerant), Catalunya, Euskadi, Galícia, Andalusia i Múrcia (que van acusar Sanitat d’«envair» competències) ha sigut modificat aquest dimarts: el departament de Carolina Darias ha eliminat de cop l’apartat dedicat a restriccions a l’hostaleria i, a més, ha anunciat que permetrà l’obertura de l’oci nocturn també en zones en un nivell mitjà de risc, i no només baix. Així consta a l’esborrany que el departament que dirigeix Carolina Darias va enviar ahir a la nit als consellers i a què ha tingut accés EL PERIÓDICO.

Darrere d’aquest canvi de rumb hi ha la notícia d’ahir que l’Audiència Nacional va donar la raó a Madrid (que va recórrer l’acord) i va paralitzar les restriccions en aquesta comunitat pel «risc de generar situacions d’incertesa i de menyscapte als interessos dels afectats últims per la decisió d’imposar restriccions diferents a les ja existents». Això ha empès Sanitat a fer un pas enrere, de manera una mica erràtica, per buscar noves fórmules amb les autonomies.

Així, el nou plantejament del ministeri suprimeix tot el que feia referència a les limitacions a l’hostaleria. El Consell Interterritorial havia acordat la setmana passada (amb el vot en contra de les cinc comunitats abans citades i l’abstenció de Castella i Lleó) obrir aquests establiments fins a la una de la matinada, sense poder servir més enllà de les dotze de la nit, a més d’altres restriccions d’aforament. Això no vol dir que no hi haurà restriccions a bars i restaurants, sinó que Sanitat s’obre a renegociar-les.

A més, també modifica l’apartat que al·ludia l’oci nocturn: si abans només se’n permetia l’obertura fins a les 2.00 hores, ampliable a les 3.00, en zones de fins a nivell 1 d’alerta, l’esborrany inclou també les que són al nivell 2. Actualment, només el País Basc i La Rioja se situen per sobre, al nivell 3.

Flexibilització

«L’obertura dels locals d’oci nocturn es podrà autoritzar quan la situació epidemiològica de la unitat territorial de referència per al control de la Covid de la Comunitat Autònoma en què es trobi estigui fora dels nivells de risc o als nivells d’alerta 1 i 2, d’acord amb el document ‘Actuacions de resposta coordinada per al control de la transmissió de Covid-19’», recull l’esborrany.

Finalment, afegeix un paràgraf per especificar que les mesures acordades «podran seran objecte de revisió i flexibilització a mesura i d’acord amb l’evolució de la pandèmia». De manera que, «si no es poden aplicar les mesures per motius judicials, es buscaran alternatives el més consensuades possibles», recull l’esborrany.

El silenci de Catalunya

Comunitats com Catalunya han optat pel silenci després que es conegués la decisió de Sanitat. La setmana passada el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va criticar «més les formes que el fons» de l’acordat al Consell. I va explicar que el Govern treballa ja en el pla d’obertura de l’oci nocturn, però sense presses.

Són moltes les veus que en autonomies, com per exemple la catalana, demanen que cada territori gestioni la seva pròpia desescalada. «Cada comunitat hauria de planificar la seva desescalada en funció de la seva situació. Jo faria plena confiança als equips de salut pública de cada territori», reclama a EL PERIÓDICO el metge Manel Balcells, expresident del Consell Assessor de Salut del Govern anterior (no consta que Argimon n’hagi nomenat encara un altre). «No és comparable la situació de Catalunya amb la de Madrid», afegeix.

Des d’un punt de vista més epidemiològic, l’investigador Daniel López-Codina, membre del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (Biocomsc) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), adverteix del perill d’aixecar abruptament les restriccions de l’hostaleria i la restauració. «Estem millorant, tot i que lentament. Hem de ser conscients que, si pugem, caldrà tirar enrere», valora aquest matemàtic.

Notícies relacionades

El Govern tornarà a negociar amb les autonomies les restriccions a l’hostaleria

Els juristes reclamen una normativa per fer front al ‘greenwashing’

La incidència acumulada és, segons la seva opinió, encara «massa alta» i alerta que la societat espanyola encara no ha arribat a la «immunitat de grup». «Al Regne Unit, tot i que segueixen amb pocs casos, estan pujant perquè han relaxat molt les mesures sense tenir la immunitat de grup. La variant índia del coronavirus està augmentant i aquí ho farà. És més contagiosa i és possible que causi més hospitalitzacions», opina López-Codina.

El vocal de comunicació de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (Sespas), Manuel Franco, demana «ser conscients que encara queda molt». «L’important és intentar-ho fer tot a l’aire lliure, evitar els espais tancats interiors», diu. Tot i que recorda que el fet que els jutges aixequessin el tancament de bars a Euskadi el febrer passat va ser «contraproduent»; és «difícil» demanar a la població que obeeixi més restriccions «quan els números van baixant».