La NASA difon les millors imatges de Ganimedes, la lluna gegant de Júpiter

L’agència espacial nord-americana, la NASA, va divulgar aquest dimarts les dues primeres imatges del sobrevol de la nau espacial Juno a Ganimedes, la lluna gegant de Júpiter, amb detalls de cràters i terrenys clars i foscos.

Es tracta de l’acostament més pròxim mai realitzat a Ganimedes a càrrec de Juno, una sonda no tripulada i la nau impulsada per energia solar que ha viatjat més lluny a l’espai.

Les fotos «mostren la superfície amb un detall notable, inclosos cràters, terreny fosc i brillant clarament diferenciat i característiques estructurals llargues, possiblement vinculades a falles tectòniques», va informar el Laboratori de Propulsió per Reacció (JPL, per les seves sigles en anglès) de la NASA.

Una de les fotos prové del generador d’imatges JunoCam, de l’orbitador de Júpiter, i l’altra de la seva càmera de la unitat de referència estel·lar.

«Això és el més a prop que ha arribat una nau espacial a aquesta lluna gegant en una generació», va assenyalar l’investigador principal de Juno, Scott Bolton, de l’organització independent Southwest Research Institute, de San Antonio (Texas, EUA).

Utilitzant el seu filtre verd, el generador d’imatges JunoCam de la nau espacial va capturar gairebé tot un costat de la lluna coberta de gel d’aigua amb una resolució d’imatge d’aproximadament 1 quilòmetre per píxel, va detallar un comunicat.

A l’espera del color

Quan es produeixin versions d’aquesta fotografia que incorporin els filtres vermell i blau de la càmera, va afegir el JPL, els experts en imatges podran proporcionar un retrat en color de Ganimedes.

Per la seva banda, la unitat de referència estel·lar de Juno, una càmera de navegació que manté el rumb de la nau espacial, va proporcionar una gràfica en blanc i negre del costat fosc de Ganimedes.

Aquest és el costat oposat al Sol, banyat per una llum tènue dispersada per Júpiter. La resolució d’aquesta imatge és d’entre 600 i 900 metres per píxel.

Heidi Becker, cap del control de radiació de Juno al JPL, va afirmar que les condicions en què van recollir la imatge del costat fosc de Ganimedes eren ideals per a una càmera amb poca llum, com la unitat de referència estel·lar.

«Així que aquesta és una part de la superfície diferent a la vista per JunoCam sota la llum solar directa. Serà divertit veure què poden reconstruir els dos equips», va afegir.

Juno enviarà més imatges del seu sobrevol a Ganimedes en els pròxims dies i s’espera que la seva trobada amb aquesta lluna de Júpiter proporcioni informació sobre la seva composició, ionosfera, magnetosfera i capa de gel.

A més, els científics creuen que es podran obtenir mesuraments de l’entorn de radiació que beneficiaran futures missions al sistema jovià.

«Ens prendrem el nostre temps abans de treure conclusions científiques, però fins aleshores podem simplement meravellar-nos d’aquesta meravella celestial: l’única lluna al nostre sistema solar més gran que el planeta Mercuri», va comentar l’investigador Bolton.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Després de cinc anys de viatge, Juno va arribar a l’òrbita de Júpiter el juliol del 2016.

La nau, no tripulada i de la mida d’un camp de bàsquet, és la primera dissenyada per operar al cor dels cinturons de radiació de Júpiter i la primera a arribar a 2.575 quilòmetres dels seus núvols superiors. EFE