Els Mossos investiguen dos casos de suïcidi d’alumnes d’escoles Manyanet de Barcelona

El cas del jove que es va treure la vida el 2019 va començar amb una desaparició que van investigar agents dels Mossos i que va acabar amb la troballa del seu cos una setmana més tard. La família va expressar a aquests policies temps després –al trobar uns missatges ambigus al mòbil del seu fill– que potser podria haver patit abusos sexuals durant la seva escolarització. Quan tenia entre 14 i 16 anys, va començar a no voler anar a l’escola i mai van aconseguir saber a què venia la negativa. Després del suïcidi i de trobar aquests missatges al mòbil, els pares van començar a creure que potser es podria tractar d’un cas d’abusos que el seu fill no va ser capaç de revelar d’adolescent. Els Mossos no van poder confirmar aquesta hipòtesi. No obstant, la inquietud dels pares va reaparèixer quan l’informàtic del centre de Sant Andreu va trobar material pedòfil a l’ordinador del sacerdot J.C.: aquest capellà havia impartit religió a l’escola de Les Corts quan el seu fill estudiava allà. 

Malgrat que no consten sospites concretes sobre el capellà J.C., els Mossos van demanar als pares fotografies del jove. Imatges que mostressin la seva cara en diferents edats que els investigadors ara utilitzen per comprovar si és un dels menors que apareixen en els 39 gigues de material pedòfil que el capellà J.C. amagava al seu ordinador. Segons les fonts consultades per aquest diari, fins ara els agents no han trobat cap imatge del jove que es va suïcidar entre el material del seu exprofessor –tampoc de cap altre alumne d’aquest o un altre centre–.

El segon suïcidi

L’últim cas que ha commocionat la comunitat de Manyanet és el de la menor que es va suïcidar el 19 de maig al matí, poc abans que comencessin les classes. Els Mossos van acudir a atendre els pares i, llavors, relaten fonts policials, tots dos estaven en estat de xoc i no van ser capaços d’apuntar a cap causa. Els policies van confirmar que es tractava d’una autòlisi i no van tornar a saber res dels pares. Fins a la setmana passada. Llavors els progenitors van avisar que havien trobat al telèfon de la seva filla un correu electrònic que tenia com a assumpte ‘mort’ i que com a contingut deia ‘mor-te’. El missatge era dins de l’aplicació Google Classroom de l’escola, que compartien professors i companys d’aula de la seva filla. Els Mossos van aconsellar als pares que informessin del cas al Síndic de Greuges i el Consorci d’Educació de Barcelona i així ho han fet. Per la seva part, els investigadors han sol·licitat permís al jutge per accedir al mòbil de la menor difunta i així intentaran resoldre qui va enviar aquest missatge i si ha pogut tenir algun efecte sobre la conducta de l’adolescent.

«El director actual de l’escola de Sant Andreu era el director del centre de Les Corts quan el nostre fill va estudiar allà», remarca la família del jove que es va suïcidar el 2019. Aquests pares expliquen que, després de la mort, van acudir a l’escola a demanar l’informe psicològic del jove –va ser atès al centre per intentar esbrinar per què no volia anar a classe–, però la direcció no va voler entregar aquest document. Quan van tornar al centre a sol·licitar-lo una segona vegada, acompanyats en aquesta ocasió per un inspector d’Ensenyament, l’escola va al·legar que havia perdut aquest informe, que s’havia esborrat accidentalment. 

Sospites d’assetjament a Sant Andreu

En el cas més recent de Sant Andreu, els pares de la noia han expressat que l’escola ha «afavorit» situacions «recriminables i perilloses per a la salut física i mental dels alumnes». Asseveren que hi ha «nombrosos casos de bullying» que el centre ha preferit «amagar» per no perjudicar el seu bon nom. El Consorci està estudiant la denúncia però confirma que no es va activar cap protocol ‘antibullying’ ni va existir un avís que la menor patís assetjament escolar.

Altres pares del mateix centre recolzen la versió de la família. Denuncien que l’escola és reticent a aplicar els protocols ‘antibullying’ als quals està obligat per llei. «El meu fill té un trastorn molt lleu i sempre es ficaven amb ell en aquesta escola, tinc correus electrònics des del primer any que avisen de la situació», se sincera David Vidal, pare de dos exalumnes. «L’assetjament va arribar fins al punt que s’havia d’asseure al menjador amb la seva germana i les seves amigues, tres anys menors que ell, per no estar sol», afegeix Vidal. El moment més greu, relata, va ser a 1r de l’ESO: «el seu tutor li va retreure davant de tots els alumnes que s’hagués queixat». «Ningú mai va fer absolutament res per posar fi a aquest infern», assumeix.

«Aguantes perquè penses que és una bona escola, però al final veus que no els importa l’estat emocional dels nens, només el seu rendiment acadèmic», insisteix. Al final, va canviar el seu fill de centre i després ho va fer també amb la filla menor. «Ara el meu fill és feliç i està fent la selectivitat. El més greu és que hi ha moltes escoles del barri que reben nens destrossats al Manyanet», afegeix el pare. De fet, com a veí del barri, es va assabentar de seguida del suïcidi d’aquesta alumna. «Va ser terrible... Avui, al llegir els arguments de pares, m’alegro d’haver tret els meus fills d’allà».

Després de conèixer aquest últim suïcidi, cinc mares han creat un grup per denunciar el «cas omís» que, diuen, aplica el centre davant les denúncies d’assetjament escolar. Tres d’aquestes mares han tret els seus fills del Manyanet. La Carmen és una de les dues que encara no ho ha fet. El novembre de 2018, quan la seva filla tenia 7 anys, va advertir a l’escola que patia assetjament. «La mestra em va dir que la meva filla no es menjava l’entrepà al pati perquè els seus companys l’hi robaven», explica la mare. També relata pallisses: estirades del cabell, insults i fins i tot tocaments. «Va caure a classe d’educació física i els nens li van tocar les parts íntimes per riure-se’n», explica.

Intervenció de la Síndica de Barcelona

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Una altra mare, que vol mantenir-se en l’anonimat, també lamenta que l’escola no intervingués abans amb la seva filla. «El primer que em van dir va ser que em busqués una altra escola i que tenia la meva filla en una urna de vidre», assegura. Segons el seu relat, el centre va tardar quatre mesos a obrir un protocol. «I perquè em vaig queixar a la Síndica de Greuges de Barcelona, a la Conselleria d’Educació, als serveis territorials i fins i tot va arribar a intervenir l’Equip d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP). Si no, no haurien fet res com ha passat amb tants altres nens», es queixa. Un informe de la mateixa sindicatura de Barcelona exposa que l’escola en aquest cas no va aplicar el protocol fins que la Síndica, Maria Assumpció Vilà, va alertar el Departament d’Educació a mitjans de 2019. Ara la seva filla pateix ansietat crònica, atacs de pànic i té problemes per relacionar-se amb altres nens. «La psicòloga que la tracta actualment atribueix aquests trastorns a l’assetjament que va patir a l’escola», explica la dona, que no descarta portar el cas als jutjats.

Aquest diari no ha pogut obtenir, després d’haver-ho intentat repetides vegades al llarg del dia d’avui, la versió de la congregació Manyanet.